Ʈ
La lletra Ʈ (minúscula: ʈ), cridada T en gancho retroflejo, és una lletra del alfabet llatí basada en la lletra t. S'utilisa per a representar una oclusiva retrofleja sorda en l'Alfabet Fonètic Internacional, i s'utilisa en alguns alfabets de llengües africanes. Una lligam de ʈ en h era part de l'Alfabet d'Ensenyança Inicial per a representar la fricativa dental sorda.
Us
[editar | editar còdic]L'et en gancho ( ʈ ) representa una consonante oclusiva retrofleja sorda en l'Alfabet Fonètic Internacional.
En l'Alfabet Fonètic Internacional, la t en gancho retroflejo Plantilla:Grafia és un símbol utilisat per a representar una consonante oclusiva retrofleja sorda . Consta d'una t i un gancho dret que indica la retroflexió. [1]Va ser proposta com a símbol, junt a atres símbols en gancho retroflejo Plantilla:Grafia que s'usaven en l'alfabet dialectal suec de Johan August Lundell, durant la Conferència de Copenhague d'abril de 1925. [2] Va ser adoptat oficialment en l'alfabet fonètic internacional en 1927 [3] i es va utilisar notablement en A bengali phonetic reader de Suniti Kumar Chatterji publicat en 1928.[4]
La ʈ s'utilisa en l'ortografia nuer de J. PAG. Crazzolara en una gramàtica nuer publicada en 1933 [5] i per J. Kiggen en un diccionari nuer-anglés publicat en 1948 [6]per a representar una consonante vibrant múltiple alveolar sorda [r̥]. J.P. Crazzolara també ho utilisa en l'ortografia d'atres llengües en les seues obres, entre elles l'acholi i el luo.
Codificació per computadora
[editar | editar còdic]La mayúscula i la minúscula es troben en O+01AE i O+0288 en Unicode, respectivament.[7][8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Pullum y Ladusaw, 1996, p. 177.
- ↑ Jespersen y Jespersen, 1926, p. 19.
- ↑ MF-avril-juin-1927,.
- ↑ Chatterji, 1928.
- ↑ Crazzolara, 1933, p. 4-7.
- ↑ Kiggen, 1948, p. 12-13.
- ↑ «Ʈ | latin capital letter t with retroflex hook (O+01AE) Graphemica». graphemica.com. Consultat el 2024-05-03.
- ↑ «ʈ | latin small letter t with retroflex hook (O+0288) Graphemica». graphemica.com. Consultat el 2024-05-03.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1927).lə mɛːtrə fɔnetik [Li Maître phonétique].
- Chatterji, Suniti Kumar (1928). A bengali phonetic reader (en en), University of London Press.
- Crazzolara, J. Pasquale (1933). Outlines of a Nuer grammar (en en), Vienne.
- International Phonetics Association (1999). Handbook of the International Phonetics Association : A Guide to the Use of the International Phonetic Alphabet (en en), Cambridge, U.K. ; New York, NY: Cambridge University Press, pp. 204. ISBN 0-521-63751-1.
- Jespersen, Otto; Jespersen, Holger (1926). Transcription phonétique et translitération, Oxford: Clarendon Press.
- Jespersen, Otto; Jespersen, Holger (1926). Phonetic transcription and transliteration (en en), Oxford: Clarendon Press.
- Kiggen, J. (1948). Nuer-English dictionary (en en), London.
- Opgenort, Jean Robert (2004). A grammar of Wambule (en en), Brill. doi:10.1163/9789047414131. ISBN 978-90-04-13831-5.
- Pullum, Geoffrey K.; Ladusaw, William A. (1996). Phonetic Symbol Guide (en en), Chicago ; London: The University of Chicago Press, pp. 320. ISBN 0-226-68535-7.
- Opgenort, Jean Robert (2004). A grammar of Wambule : grammar, lexicon, texts, and cultural survey of a Kiranti tribe of eastern Nepal (en en), Brill.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ʈ» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.