Ʒ

Archiu:Latin letter Ʒʒ.svg

Ʒ

Ezh (Ʒ ʒ /'ɛʒ/) és una lletra la forma minúscula de la qual és usada en l'Alfabet Fonètic Internacional, representant la consonante fricativa postalveolar sonora. Per eixemple, la paraula anglesa vision és representada en el AFI com /ˈvɪʒən/. Vore també Ž, la lletra del alfabet persa ژ /Ži/ i la lletra del alfabet cirílico ж.

És usada també en algunes escritures del Sami skolt, i una variant de la mateixa (Ǯ ǯ). Estes denoten parcialment una africada alveolar i postalveolar sonores, respectivament, representades en el AFI com /dz/ i /dʒ/. També apareixen com a part de l'alfabet d'alguns idiomes africans, com en l'idioma aja de Benín i la llengua dagbani de Ghana, a on la variant mayúscula lluïx com la lletra grega Σ. S'usa també en Uropi.

Orige

Com un símbol fonètic, ezh s'origina en l'Alfabet fonotípico anglés d'Isaac Pitman en 1847, com z en un gancho agregat. El símbol es basa en les formes cursivas medievals de la lletra llatina z, evolucionant en la lletra gòtica z. No obstant, en Unicode, la lletra gòtica z ("z de coa", alemà geschwänztes Z) es considera una variant de z, i no un ezh. En contexts en els que s'utilisa "z en coa" en contrast en la z sense coa, notablement en la transcripció estàndar d'alemà mig alt, s'usa a voltes Unicode ʒ, estrictament parlant incorrectament. Unicode oferix ȥ "z en gancho" com un grafema per a la fricativa coronal alemana mija alta.

Ezh com un abreujament de dracma

En Unicode, un estàndart designat per a admetre símbols de tots els sistemes d'escritura per a ser representats i manipulats per computadores, ezh (alternativament ℨ) és usat com el símbol per a representar l'abreujament per al dracma, una unitat de mida per a la massa.