Alfabet persa
El alfabet persa (Error de Lua en Módulo:Unicode_data en la llínea 293: attempt to index local 'data_module' (a boolean value).) és una versió expandida del alfabet àrap adaptada al idioma persa usada en Iran (farsi) i Afganistan (darí) pero que també va anar successivament adaptada a atres idiomes asiàtics creant atres escritures, com l'alfabet urdu o l'alfabet otomà. No obstant, el persa en Tadjikistan s'escriu en el cirílico.
L'alfabet persa actual es remonta a la conquista musulmana de Pèrsia i caiguda del Imperi sasánida en el VII, quan l'àrap es va convertir en l'idioma de govern, de la cultura i especialment de la religió per dos sigles. La substitució de l'anterior escritura pahlaví per l'alfabet persa per a escriure el seu idioma, es va portar a terme durant la dinastia saffarí i l'Imperi samánida en el Gran Jorasán de el IX.[1][2][3]
Lletres
[editar | editar còdic]La següent taula presenta la transcripció de les lletres en el sistema basat en la transcripció semítica de l'àrap. Moltes lletres tenen igual sò que unes atres, ya que la fonètica del persa és molt diferent a la de l'àrap, no obstant totes s'utilisen de forma diferent per a formar paraules.
| Aïllada | Final | Mija | Inicial | Nom | Transliteración | AFI[4] | Llenguage corrent | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | ﺍ | ﺎ | — | alef | â | /ɒː, a, i, o, ʔ/ | a | |
| 2 | ﺏ | ﺐ | ﺒ | ﺑ | be | b | /b/ | b |
| 3 | پ | پ | ﭘ | ﭘ | pe | p | /p/ [ph] | p |
| 4 | ﺕ | ﺖ | ﺘ | ﺗ |
t || /t/ [th] |
t | ||
| 5 | ﺙ | ﺚ | ﺜ | ﺛ | s̱i | s̱ | /s/ | s, igual que ﺱ sense |
| 6 | ﺝ | ﺞ | ﺠ | ﺟ | jim | j | /ʤ/ | anglés «'alfabeto persa'ump» |
| 7 | چ | ﭻ | ﭼ | ﭼ | či | č | /ʧ/ [ʧh] | ch |
| 8 | ﺡ | ﺢ | ﺤ | ﺣ | ḥi jimi | ḥ | /h/ [h, ɦ][5] | h |
| 9 | ﺥ | ﺦ | ﺨ | ﺧ | xe | x | /x/ [χ] | castellà «cuixot» |
| 10 | ﺩ | ﺪ | — | dâl | d | /d/ | d | |
| 11 | ﺫ | ﺬ | — | ẕâl | ẕ | /z/ | igual que ﺫ zâl | |
| 12 | ﺭ | ﺮ | — | re | r | /r/ [ɾ] | com a «'alfabeto persa'gosa» | |
| 13 | ﺯ | ﺰ | — | ze | z | /z/ | francés o anglés «'alfabeto persa'oo» | |
| 14 | ژ | ژ | — | ži | ž | /ʒ/ | francés «jour», rioplatense «yo» | |
| 15 | ﺱ | ﺲ | ﺴ | ﺳ | sense | s | /s/ | s |
| 16 | ﺵ | ﺶ | ﺸ | ﺷ | šin | š | /ʃ/ | sh |
| 17 | ﺹ | ﺺ | ﺼ | ﺻ | ṣâd | ṣ | /s/ | igual que ﺱ sense |
| 18 | ﺽ | ﺾ | ﻀ | ﺿ | żâd | ż | /z/ | igual que ﺫ zâl |
| 19 | ﻁ | ﻂ | ﻄ | ﻃ | ṭâ | ṭ | /t/ [th] | igual que ﺕ et |
| 20 | ﻅ | ﻆ | ﻈ | ﻇ | ẓâ | ẓ | /z/ | igual que ﺫ zâl |
| 21 | ﻉ | ﻊ | ﻌ | ﻋ | ʿayn | ʿ | /ʔ/ [ʔ, Vˁ][6] | a, i |
| 22 | ﻍ | ﻎ | ﻐ | ﻏ | ġeyn | ġ | /q/ [ɢ, ɣ] | igual que ﻕ qâf |
| 23 | ﻑ | ﻒ | ﻔ | ﻓ | fe | f | /f/ | f |
| 24 | ﻕ | ﻖ | ﻘ | ﻗ | qâf | q | /q/ [ɢ, ɣ] | com «ami'alfabeto persa'o» o més forta |
| 25 | ک | ﮏ | ﻜ | ﻛ | kâf | k | /k/ [kh, ch] | k |
| 26 | گ | ﮓ | ﮕ | ﮔ | gâf | g | /g/ [g, ɟ][7] | com a «'alfabeto persa'nugue» |
| 27 | ﻝ | ﻞ | ﻠ | ﻟ | lâm | l | /l/ | l |
| 28 | ﻡ | ﻢ | ﻤ | ﻣ | mim | m | /m/ | m |
| 29 | ﻥ | ﻦ | ﻨ | ﻧ | nun | n | /n/ | n |
| 30 | و | و | — | vâv | v, o, w | /v, o, w/ | anglés «'alfabeto persa'iew» i com o | |
| 31 | ﻩ | ﻪ | ﻬ | ﻫ | he (hā-ye do-čišm) | h | /h/ [h, ɦ][5] | h aspirada |
| 32 | ﻯ | ﻲ | ﻴ | ﻳ | ye | i, i | /iː, j/ | i, i |
Històricament, en el persa modern enjorn existia una lletra per al sò de la fricativa bilabial sonora /Plantilla:IPAslink/. Esta lletra va ser abandonada ya que este sò es va convertir en el sò /Plantilla:IPAslink/ modern; per eixemple, la forma arcaica زڤان /zaβān/ > زبان /zæbɒːn/ 'idioma'.[8]
| Aïllada | Final | Mija | Inicial | Nom | AFI |
|---|---|---|---|---|---|
| ڤ | ـڤ | ـڤـ | ڤـ | βi | /Plantilla:IPAslink/ |
Atres caràcters
[editar | editar còdic]Lletres adicionals
[editar | editar còdic]Les quatre lletres adicionals que no estan en l'àrap són:
| Lletra | Nomene | Transliteración | Transcripció |
|---|---|---|---|
| پ | pe | p | p |
| چ | ce | c | ʧ |
| ژ | ži | ž | ʒ |
| گ | gâf | g | g |
Grafies particulars
[editar | editar còdic]Les lletres següents, no són noves pero s'escriuen diferent, incloent la lligam lâm-alef.
| Aïllada | Inicial | Mija | Final | Nom | Transliteración | AFI |
|---|---|---|---|---|---|---|
| ﺁ | — | ﺂ | alef madde/alef bâ kolâh | ’â | /ʔɒː/ | |
| ﺓ | — | ﺔ | tâ’ marbuta | h, t, Ø, h, ẗ | /a, at/ | |
| ﻻ | — | ﻼ | lâm ’alef | lâ | /lɒː/ | |
Encara que a primera vista semblen similars, existixen moltes diferències en cóm els diferents idiomes usen l'alfabet.
Per eixemple, paraules similars s'escriuen de manera diferent en persa i en àrap, ya que no s'usen de la mateixa manera.
Dígits
[editar | editar còdic]Les sifres quatre, cinc i sis tenen formes distintes que en els números aràbics orientals. En el sistema Unicode totes tenen diferents còdics.[9]
| Sifra | Persa | Unicode | Àrap | Unicode |
|---|---|---|---|---|
| 0 | ۰ | O+06F0 | ٠ | O+0660 |
| 1 | ۱ | O+06F1 | ١ | O+0661 |
| 2 | ۲ | O+06F2 | ٢ | O+0662 |
| 3 | ۳ | O+06F3 | ٣ | O+0663 |
| 4 | ۴ | O+06F4 | ٤ | O+0664 |
| 5 | ۵ | O+06F5 | ٥ | O+0665 |
| 6 | ۶ | O+06F6 | ٦ | O+0666 |
| 7 | ۷ | O+06F7 | ٧ | O+0667 |
| 8 | ۸ | O+06F8 | ٨ | O+0668 |
| 9 | ۹ | O+06F9 | ٩ | O+0669 |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ira M. Lapidus. Islamic Societies to the Nineteenth Century: A Global History, Cambridge University Press, pp. 256–. ISBN 978-0-521-51441-5.
- ↑ Ira M. Lapidus. A History of Islamic Societies, Cambridge University Press, pp. 127–. ISBN 978-0-521-77933-3.
- ↑ «Persian (Fārsī / فارسی)».omniglot.
- ↑ Transcripcions del Alfabet Fonètic Internacional: fonema per orde de freqüència.
- ↑ 5,0 5,1 [ɦ] entre vocals.
- ↑ la seqüència /VʔC/ és fonada [VˁC].
- ↑ [ɟ] devant voyelle antérieure (i compris /a/).
- ↑ «PERSIAN LANGUAGE i. Early New Persian». Iranica Online.
- ↑ «Unicode Characters in the 'Number, Decimal Digit' Category».
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alfabeto persa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.