و

| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
La 'Gramática árabe' (en àrap ﻭﺍﻭ, Gramática árabe [waːw]) és la vigesimoséptima lletra del alfabet àrap. Representa un sò tancat i posterior,[1] /w/ o /o:/. En la numeració abyad té el valor de 6.[2][3]
La wāw pot servir de soport a la hamza (ؤ) quan en l'entorn vocàlic solament hi ha /o/ i /a/. Ej.: رَؤُوف, raʾūf, «compassiu»; رُؤَسَاء, ruʾasāʾ, «presidents».[2]
Pronunciació
[editar | editar còdic]Wāw s'usa per a representar quatre característiques fonètiques distintes:[3]
- Una consonante, pronunciada com una aproximació labiovelar sonora /w/, ocorre sempre que està al començ d'una paraula i algunes voltes en atres llocs.
- Una /oː/ llarga. Si la consonante anterior no té diacrític o una marca de vocal wāw curta, damma, per a ajudar en la pronunciació en insinuar la següent vocal llarga.
- Una /oː/ llarga. En molts dialectes, com a resultat de la monoptongaació que va sofrir el diptongo /aw/ en la majoria de les paraules.
- Una part del diptongo, /aw/. En este cas no té diacrític, pero podria marcar-se en un sukun en algunes tradicions. La consonant precedent podria no tindre diacrític o tindre el signe de fatḥa, insinuant la primera vocal /a/ en el diptongo.
Com a vocal, wāw també pot servir com a portadora d'una hamza: ؤ.
Significat
[editar | editar còdic]Wāw és l'única lletra de la freqüent paraula àrap wa, la conjunció principal en àrap, equivalent a "i". Per escrit, es antepon a la següent paraula i a voltes inclou atres conjuncions, com وَلَكِن wa-lākin, que significa "pero".[3] Una atra funció és el "jurament", en precedir a un sustantiu de gran significat per al parlant. A sovint es pot traduir lliteralment com "Per..." o "Jure que...", i a sovint s'usa en el Corán d'esta manera i també en la construcció generalment fixa والله wallāh ("¡Per Alá!" o "¡Ho jure per Deu!").[3] La paraula també apareix, particularment en el vers clàssic, en la construcció coneguda com wāw rubba, per a introduir una descripció.[3] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where
Entre els numerosos usos que pot tindre en àrap estan:
- Waw alhal (causal)
- és el waw que s'inclou en un sustantiu o frase verbal precedida d'informació com: «زارني أخي وهو مسرور» "El meu germà em va visitar i està feliç".
- Waw al-Ma'iya
- és el waw que significa "en" com: "سرت والليل" "Sirte i la nit".
- Waw al'iishbaea (saturació)
- és el waw colocat despuix del pronom nominatiu (التاء المتحركة, vocal ta'a) o del pronom acusativo (كاف الخطاب, kaf al-jattab) com: "هل أديتم الواجب وفهمتموه؟ وهل ناقشناكموه؟" "¿Vares fer les tasques i les has entés? ¿Ho hem discutit en tu?"
- Waw extra
- una lletra extra combinada en una oració com: «سألتمونيها» "m'ho vares preguntar".
- Waw d'amabilitat
- és el waw que mostra afecte, sobre les frases dites, o afecte sobre algú singular com: "محمد حاضر وعلي غائب" "Muhammad està present i Ali està absent" i el dit "حضر محمد وفهد" "Muhammad va assistir, i Fahd".
- Waw alaistinaf (waw alabtda', de començ)
- És el waw despuix del com hi ha una oració que no té res a vore en el significat que li precedix i una sintaxis com: «ثُمَّ قَضَى أَجَلاً وَأَجَلٌ مُّسمًّى عِندَهُ» "Després va passar un determini i un temps conegut a ell" [6:2].
- Waw Rabb
- És el waw que significa "Senyor" i és una preposició del no-no, com: "وليل كموج البحر أرخى سدوله ـ علي بأنواع الهموم ليبتلي" “I la nit és com les ones de la mar, el descans de la seua pau - Ali en tot tipo de preocupacions, serà malaït ".
- Waw de concordancia
- és l'event al començ del vers poètic si ve solament, com: "وأخفت أهل الشرك حتى إنه ـ لتخافك النطف التي لم تُخلق" “I vares ocultar a la gent del politeisme - tindràs por de la llavor que no fora creada."
- Wow grup
- és un pronom relacionat en els verps per a indicar que el subjecte té més de dos, com per eixemple: "المسلمون سينتصرون" "Els musulmans prevaldran".
- Wow cinc noms
- és una senyal d'elevar els cinc noms, com: "قدم أبوك" "Presenta el teu pare".
- Waw de secció (al-qism)
- és una preposició que indica una secció com: «وَالسَّمَاءِ وَالطَّارِقِ» I el cel i Al-Tariq ﴾[1: 86].
- Waw recompensa
- és el waw al com el temps present s'adjunta a "أن" (que) la transcripció és una permisió com: "قراءتك للكتب وتستفيدَ خير لك من اللهو" "El teu lliges llibres i et beneficies de la millor diversió".
- Waw del huit
- és el waw despuix del qual va una paraula indicativa del número huit, com per eixemple: "حَتَّى إِذَا جَاءُوهَا وَفُتِحَتْ أَبْوَابُهَا" Encara que vengen i òbriguen les seues portes [73:39]. Els gramàtics creuen que el waw del huit no guardava significat afegitó o no influïa en la gramàtica
- Waw Fasal
- és el waw confinat a estes paraules: «عمرو، أولاء، أولئك، أولي، أولو، أولات» (Amr, Awlaa, Uwlyik, Oli, Oulu, Awalat).
- Waw plural masculí passiu
- és un signe d'elevar el plural del masculí passiu (alsaalim), com: "حضر المعلمون" "Els mestres varen assistir".
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Corrent, Federico (1980). «Lliçó 1.ª: Fonologia», Gramàtica àrap, Madrit: Institut hispà-àrap de cultura. Ministeri de Cultura, pp. 19-29. ISBN 84-7472-017-6.
- ↑ 2,0 2,1 Corrent, Federico (1980). «Lliçó 3.ª: Grafonomía», Gramàtica àrap, Madrit: Institut hispà-àrap de cultura. Ministeri de Cultura, pp. 41-51. ISBN 84-7472-017-6.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 W. Wright, Gramática árabe, 3rd edn by W. Robertson Smith and M. J. de Goeje, 2 vols (Cambridge: Cambridge University Press, 1933 [repr. Beirut: Librairie de Liban, 1996]). Erro en la cita: Etiqueta
<ref>no válida; el nombre «:0» está definido varias veces con contenidos diferentes
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «و» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.