(474640) Alicanto
(474640) Alicanto (la designació provisional del qual és Plantilla:Mp) és un objecte alluntat pertanyent al sistema solar (degut a que el seu perihelio és major de 40 UA). Mai es posa més prop de 47 UA del Sol (prop de la vora exterior del cinturó de Kuiper) a un promig de més de 300 UA del Sol. Se sugerix que la causa de la seua gran excentricitat es deu va ser dispersat per la gravetat i enviat la seua òrbita actual. Com tots els objectes separats, fòra de l'influència gravitacional de Neptú, la forma en que va aplegar a tindre esta òrbita encara no pot ser explicada.
Descobriment, òrbita i propietats físiques
[editar | editar còdic]Alicanto va ser descobert pel relevamiento de senyes de supernovas ESSENCE el 6 de novembre de 2004 observant en el 4 m Telescopi Blanco de l'Observatori Interamericano Cerro Tololo.[1] La seua òrbita està caracterisada per tindre alta excentricitat (0,850), un moderat inclinament (25,58°) i un semieje major de 316 UA. Després del seu descobriment, ha segut classificat com a objecte transneptuniano. La seua òrbita ha segut determinada l'11 de giner de 2017 la descripció de la seua trayectòria està basada en 34 observacions d'arc durant 5821 dies. Alicanto té una magnitut absoluta de 6,5 lo que fa prevore un diàmetro característic de 130 a 300 km assumint un albedo entre 0.25 i 0.05.
El lloc web de Michael E. Brown ho llista com un planeta nano de diàmetro 314 km (195 milles) basat en un albedo supost de 0,04. S'espera que l'albedo siga baix perque l'objecte té un color blau (neutre). Aixina i tot, si l'albedo és més alt, l'objecte podria tindre fàcilment la mitat d'esta mida.
Alicanto va ser observat pel Telescopi espacial Hubble en novembre de 2008 i no se li varen trobar companyers. Va conseguir alcançar el perihelio (l'aproximació més propenca al Sol) en 2009, i actualment es troba a 47.7 UA del Sol. Estarà en la constelació de Cetus fins a 2019 i en Oposició a principi de novembre.
L'òrbita de Alicanto és similar a la de 2013 RF98, lo que indica que abdós poden haver segut llançats a l'òrbita per la mateixa entitat, o que poden haver segut el mateix objecte (simple o binaria) en algun punt.[2][3]
L'espectre visible és molt diferent de la de (90377) Sedna.[2] El valor de la seua pendent espectral sugerix que la superfície d'este objecte pot tindre gèls de metà pur (com en el cas de Plutó ) i carbono altament processats, incloent alguns silicat amorfos.[2] La seua gràfica espectral és semblada a la de Plantilla:Mp.[2]
Hipòtesis de pertinència al Planeta Nou
[editar | editar còdic]Este planeta menor és un dels numerosos objectes descoberts en el sistema solar que tenen el semieje major major de 150 UA, i el perihelio més allà de Neptú, i té l'argument de perihelio de 340 ± 55 °. D'estos huit solitaris incloent Alicanto, tenen perihelios més allà de l'influència real de Neptú.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Discovery MPEC
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 de León, Julia (1 de maig 2017). “Visible spectra of (474640) 2004 VN112-2013 RF98 with OSIRIS at the 10.4 m GTC: evidence for binary dissociation near aphelion among the extreme trans-Neptunian objects”. Monthly Notices of the Royal Astronomical Society: Letters 467 (1): L66-L70. doi:. Bibcode: 2017MNRAS.467L..66D.
- ↑ “Binary stripping as a plausible origin of correlated pairs of extreme trans-Neptunian objects” . Astrophysics and Space Science 362 (11): 198 (18pp.). doi:. Bibcode: 2017Ap&SS.362..198D.
- Este artícul conté una traducció derivada de «(474640) Alicanto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.