Oposició (astronomia)

Archiu:Positional astronomy.svg

Oposició (astronomia)

Oposició és l'aspecte o configuració de dos astres que es troben, en relació en la Terra, en dos punts del cel diametralment oposts. Dos astres en llongitut celest geocéntrica que diferix en 180°.

Només els planetas exteriors i la Lluna poden trobar-se en oposició al Sol. La Terra es troba entre el Sol i el planeta. Quan ocorre, el planeta passa pel meridiano del lloc a mijanit. El planeta és visible durant tota la nit i ocupa la seua posició més propenca a la Terra, per lo que el seu diàmetro és el major possible i les condicions d'observació telescòpica són idònees.

Des del punt de vista de l'observació telescòpica, si l'oposició té lloc prop del perihelio del planeta (oposicions perihélicas) la distància del planeta a la Terra és mínima i l'observació molt favorable. Pel contrari, si l'oposició ocorre prop del afelio, és molt desfavorable.

Les oposicions llunars ocorren en Lluna plena. Si la Lluna està prop dels nodos del seu òrbita, ocorrerà un eclipse de Lluna.

Les oposicions es repetixen cada periodo sinódico del planeta. Per observació visual, es coneixen els periodos sinódicos de Mart, Júpiter i Saturn des de la més remota antiguetat. Els de Urà i Neptú, planetes descoberts més recentment per mig de l'us del telescopi, són de coneiximent més modern:

Planeta	Mart	Júpiter	Saturn	Urà	Neptú
Periodo sinódico	780 dies	399 dies	378 dies	370 dies	367 dies

Com el moviment de translació de la Terra i dels planetes al voltant del Sol no és uniforme sino que seguix la Llei de les àrees de Kepler, el temps transcorregut entre dos oposicions varia. Si es calcula el valor mig, es troba el valor anterior.

La taula d'oposicions del planeta Júpiter durant un regrés del planeta en la seua òrbita:

Data juliana	Data	EL TEU (h)	Llongitut Heliocéntrica		Periodo Sinódico (N)
2449076,99	30 de març de 1993	12	189°	47'	395,47
2449472,86	30 d'abril de 1994	9	219°	47	395,87
2449869,97	1 de juny de 1995	11	250°	31	397,11
2450268,98	4 de juliol de 1996	11	282°	46	399,01
2450670,06	9 d'agost de 1997	13	317°	00	401,08
2451072,62	16 de setembre de 1998	3	353°	03	402,56
2451475,29	13 d'octubre de 1999	19	29°	56	402,67
2451876,59	28 de novembre de 2000	2	66°	09	401,3
2452275,74	1 de giner de 2002	6	100°	38	399,15
2452672,88	2 de febrer de 2003	9	133°	06	397,14
2453068,70	4 de març de 2004	5	163°	58	395,82
2453464,14	3 d'abril de 2005	15	193°	58	395,44
Mija:					398,55
Oscilació:					7,23

La taula d'oposicions del planeta Mart en la seua òrbita:

Data Juliana	Data	EL TEU		Mínima distància(O.A.)	Llongitut Heliocéntrica		Periodo Sinódico (N)
2449760,60	12 de febrer de 1995	2h	25m	0,67570	142°	56'	765,16
2450524,83	17 de març de 1997	7	48	0,65939	176°	49	764,23
2451293,23	14 d'abril de 1999	17	31	0,57846	214°	10	768,4
2452074,24	13 de juny de 2001	17	39	0,45016	262°	51	781,01
2452880,25	28 d'agost de 2003	17	53	0,37271	335°	08	806,01
2453681,83	7 de novembre de 2005	7	52	0,46406	45°	08	801,58
2454459,32	24 de decembre de 2007	19	41	0,58935	92°	43	777,49
2455226,32	29 de giner de 2010	19	37	0,66398	129°	52	767
2455990,34	3 de març de 2012	20	04	0,67368	163°	46	764,02
2456756,37	8 d'abril de 2014	20	57	0,61756	199°	05	766,03
Mija:							777,31
Oscilació:							41,99

Per l'elevada excentricitat de Mart en la seua òrbita, este efecte és especialment important en les oposicions de Mart. Estes es produïxen cada 2 anys i 50 dies. D'esta manera, si una oposició ocorre a una llongitut, la següent ocorrerà a una llongitut 48,8° superior (l'àngul que alvança la Terra en 50 dies). Aixina en 7 o 8 oposicions les llongituts donen un regrés complet. Quan la llongitut de l'oposició és pròxima a 335° (llongitut del perihelio de l'òrbita de Mart) l'oposició és perihélica molt favorable. Açò significa que cada 15 anys o 17 anys hi haurà una oposició perihélica.