Anar al contingut

Temps universal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El temps universal (UT) és un estàndar de temps basat en la rotació de la Terra. Existixen vàries versions del temps universal, que diferixen fins a en uns pocs segons. Les més utilisades són el temps universal coordinat (UTC) i UT1.[1] Totes estes versions de el UT, llevat el UTC, es basen en la rotació de la Terra sobre els objectes celests distants (estrelas i cuásarés), pero en un factor d'escala i atres ajusts per a acostar-los al temps solar. El UTC es basa en el temps atòmic internacional, en segons bisiestos afegits per a mantindre-ho dins dels 0.9 segons de el UT1.[2]

Hora universal i hora estàndar

[editar | editar còdic]

Abans de l'introducció de la hora estàndar, cada localitat del món que utilisava el rellonge ajustava el seu rellonge oficial, si ho tenia, segons la posició local del Sol (vore hora solar). Açò va servir adequadament fins a l'introducció del viage en tren en Gran Bretanya, que va fer possible viajar lo suficientment ràpit en llargues distàncies com per a requerir el reajustament continu del rellonge a mida que un tren alvançava en el seu recorregut diari a través de vàries ciutats. La hora mija de Greenwich, la hora solar mija en el meridiano primari de Greenwich, es va establir per a resoldre este problema: tots els rellonges de Gran Bretanya s'ajustaven a esta hora independentment del migdia solar local. [3][4] Per a sincronisar estos rellonges s'utilisaven cronómetros o telegrafia.[5]

Archiu:World Time Zones Map.png
Zones horàries estàndar del món des de 2016. El número en la part inferior de cada zona especifica el número d'hores que cal afegir a a l'hora del Temps Universal Coordinat (UTC) per a convertir-la en l'hora local.

L'hora estàndar va ser proposta originalment per l'escocés-canadenc Sir Sandford Fleming en una reunió de l'Institut Canadenc en Toronto el 8 de febrer de 1879. Va sugerir que els husos horaris estàndar podien utilisar-se localment, pero estaven subordinats a la seua hora mundial única, a la que va cridar temps còsmic.[6] La proposta dividia el món en vintiquatre zones horàries, cada una de les quals cobria 15 graus de llongitut. Tots els rellonges de cada zona estarien ajustats a la mateixa hora que els demés, pero diferirien en una hora dels de les zones veïnes. L'hora local del Observatori Real en Greenwich va ser anunciada com la referència base recomanada per a l'hora mundial el 22 d'octubre de 1884 al final de la Conferència Internacional del Meridiano.[7][8] Es va elegir este lloc perque en 1884 dos terços de totes les cartes nàutiques i mapas ya ho utilisaven com primer meridiano.[9] La conferència no va adoptar els husos horaris de Fleming perque estaven fora del propòsit per al que va ser convocada, que era elegir una base per a l'hora universal (aixina com un primer meridiano).

Medició

[editar | editar còdic]

Basant-se en la rotació de la Terra, el temps pot medir-se observant els cossos celests que creuen el meridiano cada dia. Els astrònoms varen descobrir que era més precís establir l'hora observant les estreles quan creuaven un meridiano que observant la posició del Sol en el cel. Hui en dia, el UT en relació en el temps atòmic internacional (TAI) es determina per mig d'observacions d'interferometría de molt llarga base (VLBI) de cuásares lluntans, un método que pot determinar el UT1 en una precisió de 15 microsegons o millor.[10][11]

Archiu:Universal Dial Plate or Times of all Nations, 1854.jpg
Un "Universal Dial Plate" de 1853 que mostra les hores relatives de "totes les nacions" abans de l'adopció del temps universal.

La rotació de la Terra i el UT són monitoreados pel International Earth Rotation and Reference Systems Service (IERS). l'Unió Astronòmica Internacional també participa en l'establiment de normes, pero l'àrbit final de les normes de transmissió és l'Unió Internacional de Telecomunicacions o UIT.[12] La rotació de la Terra és alguna cosa irregular i, ademés, es ralentisa molt gradualment per l'acceleració de marea. Ademés, la llongitut del segon es va determinar a partir d'observacions de la Lluna entre 1750 i 1890. Tots estos factors varen fer que en promig el dia solar mig modern, siga una miqueta més llarc que els 86 400 SI segons nominals, el número de segons tradicional que conformen un dia.[13] Com el UT és llaugerament irregular en el seu ritme, els astrònoms varen introduir el temps de efemérides, que des de llavors ha segut substituït pel temps terrestre (TT). Com el temps universal queda determinat per la rotació de la Terra, la qual s'aparta d'estàndarts de freqüències atòmiques més precisos, és necessari realisar un ajust (cridat segon intercalar) a este temps atòmic des de (Plantilla:As of) La "hora d'emissió" seguix estant àmpliament sincronisada en l'hora solar.[14] Per lo tant, l'estàndart de transmissió civil per al temps i la freqüència generalment seguix de prop el temps atòmic internacional, pero ocasionalment alvança (o "bota") per a evitar que es desvien massa del temps solar mig.

El temps dinàmic baricéntrico (TDB), una forma de temps atòmic, s'utilisa actualment en la construcció de les efemérides dels planetes i atres objectes del sistema solar, per dos raons principals.[15] En primer lloc, estes efemérides estan vinculades a les observacions òptiques i de radar del moviment planetari, i l'escala de temps de la TDB s'ajusta per a que se seguixquen les lleis del moviment de Newton, en correccions per a la relativitat general. Ademés, les escales de temps basades en la rotació de la Terra no són uniformes i, per tant, no són adequades per a predir el moviment dels cossos del nostre sistema solar.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Guinot, 2011, p. S181.
  2. l'El dia solar de la Terra no és constant.
  3. A pesar del seu us obligatori en les estacions del Great Western Railway des de 1847 i, per tant, de la seua adopció informal generalisada, no va ser fins a la Statutes (Definition of Clave) Act 1880 que es va convertir en llei.
  4. Harry Rosehill. «Why Britain Sets Its Clocks To London» (en anglés).
  5. Howse, 1997, ch. 4.
  6. Fleming, Sandford. “Clave-reckoning for the twentieth century”. Annual Report of the Board of Regents of the Smithsonian Institution (1): 345-366. Reimpreso en 1889: Plantilla:Internet Archive.
  7. La votació va tindre lloc el 13 d'octubre.
  8. Howse, 1997, pp. 12, 137.
  9. Howse, 1997, ch. 5.
  10. McCarthy y Seidelmann, 2009.
  11. Urban y Seidelmann, 2013.
  12. McCarthy y Seidelmann, 2009, Ch. 18.
  13. 24 hores de 60 minuts cada u de 60 segons.
  14. Continuation of this principle is under active debat in standards bodies.
  15. Urban & Seidelmann 2013. En sentit estricte, un dels principals productors de efemérides, el Laboratori de Propulsió a Chorrada, utilisa una escala de temps derivada per ells, Teph, que és funcionalmente equivalent a la TDB.