1,2-dicloroetano

El compost químic 1,2-dicloroetano (DCA) comunament conegut pel seu antic nom de dicloruro de etileno (EDC), és un hidrocarbur clorado, utilisat principalment per a produir el monòmer de clorur de vinil (VCM, o cloroeteno), el principal precursor per a la producció del polímero PVC. És un líquit incoloro en una olor semblada al cloroform. L'1,2-dicloroetano també s'utilisa generalment com un compost intermig per a atres composts químics orgànics, com a dissolvent. Forma azeótropos en molts uns atres dissolvents, inclús l'aigua (punt d'ebullició 70,5 °C) i uns atres organoclorados.

Va ser un plaguicida ara ya prohibit en totes les seues formulació i usos per ser amolador per a la salut humana i el mig ambient.

Història

En 1794, un grup de quatre amics neerlandesos, conegut com el Gezelschap der Hollandsche Scheikensleishen (Societat de químics holandesos), compost pel mege Jan Rudolph Deerman, el comerciant Adriaan van Paets Troopstwijkity, el químic Anthoni Lauwerenburgest i el botànic Nicolaas Bondtitigutrud varen ser els primers que varen produir l'1,2-dicloroetano a partir del gas olefínico etileno i clor. En reconeiximent de les seues investigacions i les seues publicacions, i gojant en la seua época d'una bona reputació, l'1,2-dicloroetano va ser conegut en l'història de la química baix el nom d'oli holandés (Dutch oil).

Resum de la mida de prohibició com plaguicida

• Prohibida la producció, us i comercialisació de tots els productes de protecció de plantes que continguen dicloruro de etileno.
• El producte està designat com un producte químic CFP.
• Està permés l'us del producte químic per a l'investigació o propòsits de laboratori en cantitats menors de 10 kg.
• Efecte previst de la mida reglamentària ferma en relació en la salut humana: El producte químic no està més registrat per a l'us com plaguicida en varis països signatarios del Conveni de Róterdam, com per eixemple en Canadà.
• Data d'entrada en vigor de la mida de prohibició: 31/12/1985, en Canadà