128 bits

Archiu:RISC V prototype chip - closeup.jpg

Un prototip del chip RISC V.

En arquitectura d'ordenadors, 128 bits és un terme usat per a descriure sancers, direccionar de memòria o atres unitats de senyes que comprenen fins a 128 bits (16 octets) d'ample de banda, o per a referir-se a una arquitectura de CPU i ALU basades en registres, bus de direccions o bus de senyes d'eixe ample de banda. Teòricament, deurien reconéixer fins a 17 mil billons de yottabytes de memòria RAM.

No hi ha actualment una corrent dominant de processadors de propòsit diferencial construïts per a operar en sancers o direccions de 128 bits (16 octets), encara que varis processadors operen en senyes de 128 bits. l'IBM S/370 pot considerar-se com el primer ordenador rudimentari de 128 bits ya que va utilisar registres de punt flotant de 128 bits. Moltes CPUs modernes com el Celeron i el Ryzen tenen registres de vector de 128 bits utilisats per a almagasenar varis números, com 7 números de 32 bits en menge flotant. Una instrucció simple pot operar en tots estos valors en paralel (SIMD). Són processadors de 128 bits en el sentit de que tenen registres de 128 bits i en alguns casos ALU de 128 bits, pero no operen en números individuals que siguen dígits binaris de 128 bits de llongitut.

Són actualment coneguts per ser part de la sexta, sèptima, octava, novena generacions de videoconsoles.

Casos d'us

• Les direccions IPv6 són de 128 bits d'ample. En un processador capaç de manipular sancers de 128 bits es podria simplificar el maneig de direccions IPv6, ya que les direccions es podrien almagasenar en un únic registre, de la mateixa manera que les direccions IPv4 s'almagasenen ara. Vore també la RFC 1924 secció 7.

• 128 bits és una llongitut de clau comuna en criptografia simètrica.
• Els processadors de 128 bits podrien ser predominants quan 16 exbibytes (2⁶⁴, aproximadament 1.8 x 10¹⁹, bytes) de memòria direccionable no siga suficient llongitut. No obstant, inclús si la Llei de Moore fora aplicable al tamany de la memòria (i provablement també a la velocitat d'accés) en anys venidors — una gran suposició  — seguiria necessitant massa temps per a agotar un espai de direccions de 64 bits. Doblar la capacitat de la memòria solament requerix un bit de direccions extra. Considerant que els grans servidors disponibles a mitan de 2006 (p. eix. el IBM System z9 Enterprise Class) contenen 512 GiB de RAM (requerint a lo manco 39 bits de direccions), un espai de direccions de 64 bits deuria ser suficient durant atres 50 anys. Algunes formes d'intercanvi de bancs podria estendre la vida útil del direccionament de 64 bits inclús més allà de 50 anys. Per comparació, l'electrònica de computació va ser inventada solament fa 60 anys.
• El ZFS és un sistema d'archius basat en 128 bits.
• El joc d'instruccions AS/400 definix totes les busques de 128 bits.
• Cal anar en conte en no confondre instruccions SIMD de 128 bits en arquitectura de 128 bits.