48 bits

En arquitectura d'ordenadors, 48 bits és un adjectiu usat per a descriure sancers, direccionar de memòria o atres unitats de senyes que comprenen fins a 48 bits (6 octets) d'ample, o per a referir-se a una arquitectura de CPU i ALU basades en registres, bus de direccions o bus de senyes d'eixe ample.

El IBM AS/400, en les seues variants CISC, és un sistema de direccionament de 48 bits.

Encara que puga sembla que un espai de direccions de 64 bits és millor que un de 32 o 48 bits, no té per qué ser aixina. Les direccions de més bit ocupen més espai en memòria quan es guarden per a poder accedir eixa zona de memòria en qualsevol moment d'eixecució del programa.

Si un programa no necessita tot l'espai de direccions dels 64 bits (quatre mil millons voltes l'habitual de 32 bit, 17 exabités, 17 millons de terabités), pot vore's penalisat per la pèrdua de memòria respecte 32 bits o 48 bits segons el cas.

L'increment de direccions disponibles d'un sistema de 48 bit respecte dels 32 bits ya és considerable (65535 voltes l'espai d'un sistema de 32 bits, 280 terabites, 280 mil gigues), i l'espai que ocupen totes les direccions de memòria que necessita el programa és un 25% menor que en un sistema de 64 bit, i respecte a un de 32 bits solament s'incrementa un 50% en lloc de duplicar-se (un 100% més).

Imàgens

En imàgens digitals, 48 bits per píxel o 16 bits per cada canal de color (roig, vert o blau), és utilisat per a processament de precisió. Tals imàgens no semblen millors que les imàgens de 24 bits (que ya contenen més colors dels que l'ull humà pot distinguir), pero l'existència de més ombres entre colors (65.536 en contra de 256) significa que es poden realisar més operacions en l'image sense el risc de notar solapamiento o posterizació.