A capela

Archiu:Roskilde Cathedrals Boys Choir.jpg

Roskilde Cathedrals Boys Choir, en la Catedral de Roskilde, Dinamarca.

A capela (en italià: a cappella ‘[com] en la capella’) és la forma de fer música únicament per mig de la veu humana, generant els sòs, el ritme, la melodia i la harmonia necessàries, sense necessitat de cap instrument musical.

Orige de capela

La música a capela és música vocal sense acompanyament instrumental. El terme a capela ve de l'italià ‘[com] en la capella’ o ‘[a l'estil] de la capella’. El terme es referia originalment a la música escrita, dins de l'àmbit llitúrgic catòlic, destinada a les capelles musicals, en l'estil antic renaixentiste, en contrast en el nou repertori que va prenent importància en el barroc de música «concertada», açò és, en una part instrumental específica escrita de manera independent de les veus (lo que derivarà en el concepte d'orquesta). La musicologia de el XIX, davant l'absència de menció explícita de l'us d'instruments en la polifonia renaixentista, establirà de manera errònea que esta era interpretada de manera exclusiva per veus, idea que es manté fins a ben alvançat el XX. D'ahí la derivació del terme a cappella en el significat actual de solament veus, sense instruments, encara que en les capelles renaixentistes (i abans ya en la polifonia medieval) era comuna l'us d'instruments doblant i/o substituint a les veus, tant per necessitats ocasionals com per gust pel color obtingut.

S'utilisa la música a capela a sovint en música sacra. El vora gregoriano és l'eixemple més clar de música a capela. No era infreqüent la vora de la polifonia renaixentista sense l'us d'instruments, de la mateixa manera que en el cas del madrigal en l'àmbit profà, encara que en cap dels dos eixemples és açò una norma, i era igualment habitual l'us d'instruments, que es generalisarà en el temps. Els amish, les iglésies de Crist, congregació batistes «primitives», la majoria de les congregació de l'Iglésia catòlica i els cristians ortodoxos de l'est (especialment russos i atres grups eslaus) són cossos religiosos coneguts per realisar els oficis sense acompanyament musical. L'arpa sagrada, un tipo de música «popular» religiosa, és també un estil de vora a capela. Durant la década dels anys 1980, va tindre major auge entre els grups religiosos l'us d'agrupacions vocals com a entreteniment. Entre els grups restauracionistas d'Estats Units, Keith Lancaster va formar un grup cridat aixina per antonomàsia.

Terminologia

En castellà, i segons les últimes normes ortogràfiques de la RAE de 2010, deuria escriure's o a l'italiana, en les consonante doblades, i en cursiva o entre comillas, o preferiblement castellanizado com a capela, encara que en freqüència es troba incorrectament escrit en la ele doble únicament.

Història

Des del descobriment dels primers aparats per a gravar sò són numeroses les gravacions de música a capela. L'invenció del magnetòfon en la década dels quaranta va aplegar acompanyat de l'época dorada dels grups vocals nortamericans en un gran número d'estils desenrollats des dels camps de cotó dels esclaus en el seu góspel. Blues, scat, jazz, bebop, roc and roll, doo wop, surf i un llarc etcétera són estils de les décades de 1940, 1950 i 1960. Des de la década de 1980, incitat per l'èxit de cançons d'artistes com Bobby McFerrin, Boyz II Men, el grup britànic The Flying Pickets, Take 6, Neri per Cas, Vocal Sèt, Rockapella, etc., esta forma de música va estar en auge.^{cita requerida}

Els apanys de música popular per a menuts conjunts a capela inclouen generalment una veu que canta la melodia principal, cridada vocal o lead, una que canta sobre una llínea de baix, i que marca el ritme, cridada baix, i les veus restants que contribuïxen a l'acompanyament en forma d'harmonia en concorde, cridat cor. No obstant, molts grups a cappella contemporàneus han adoptat atres métodos, incloent polifonia i el beatbox, que consistix en conjunt de sons produïts en la boca en imitació d'una bateria, percussió menor, platillo, etc.

També han sorgit bandes de música a capela en gèneros de música més populars, com Van Vora, que combina els seus propis temes en versions a capela de clàssics del heavy metal.

En 2009 va sorgir el grup The Voca People originari d'Israel, que combina la vora a capela en beatboxing.

En 2015, el grup a capela nortamericà Pentatonix va guanyar un Grammy al Millor apany instrumental o a capela pel seu tema «Daft Punk». Açò va supondre un gran alvanç en el reconeiximent de la música a capela en l'àmbit contemporàneu.

A capela en varis països

Afganistan

l'Emirat Islàmic d'Afganistan no té himne oficial degut a que els talibanés consideren que la música no és islàmica. L'himne nacional de facto d'Afganistan és un nashīd a capela, ya que els instruments musicals estan pràcticament prohibits per ser corruptores i antiislámicos.

Estats Units d'Amèrica

Peter Christian Lutkin, decà de la Facultat de Música de l'Universitat Northwestern (Universitat del Noroest), va contribuir a popularisar la música a capela en Estats Units en fundar el Cor A Capela de l'Universitat Northwestern en 1906. Este cor va ser "la primera organisació permanent d'este tipo en Estats Units".

La tradició de l'a capela va ser iniciada en 1911 per F. Melius Christiansen, professor de música del St. Olaf College en Northfield, Minnesota. El Cor del St. Olaf College va sorgir com una derivació de l'Iglésia Luterana local de Sant Joan, a on Christiansen era organista i el cor estava compost, a lo manco parcialment, per estudiants del propenc campus de St. Olaf. L'èxit del conjunt va ser emulat per atres directors regionals, i va nàixer una tradició de música coral a capela en la regió en universitats com a Concòrdia College (Moorhead, Minnesota), Augustana College (Roc Island, Illinois), Waldorf University (Forest City, Iowa), Luther College (Decorah, Iowa), Gustavus Adolphus College (St. Peter, Minnesota), Augustana College (Sioux Falls, Dakota del Sur) i Augsburg University (Minneapolis, Minnesota). Els cors solen estar composts por entre 40 i 80 cantants i són reconeguts pel seu esforç per perfeccionar la fusió, l'entonament, el fraseo i el to en un gran escenari coral.

Entre els moviments de l'a capela modern del sigle passat s'inclouen el barbershop i el doo wop (o du-duá). La Barbershop Harmony Society, Sweet Adelines International i Harmony Incorporated organisen events educatius, com Harmony University, Directors University i el Simpòsium Educatiu Internacional, ademés de concursos i convencions internacionals, que reconeixen a cors i quartets de renom internacional.

Es poden trobar molts grups a capela en instituts i universitats. Existixen grups amateurs de la Barbershop Harmony Society i grups professionals que canten exclusivament a capela. Encara que tècnicament es definix a capela com cantar sense acompanyament instrumental, alguns grups utilisen les seues veus per a emular instruments; uns atres són més tradicionals i se centren en l'harmonisació. Els estils de capela comprenen des de música góspel fins a música contemporànea, passant per quartets i cors de barbershop.

La Contemporary A Cappella Society (CASA) és una opció de membresía per a exalumnos, els fondos de la qual financen concursos i events organisats.

La música a capela es va popularisar entre finals de la década de 2000 i principis i mediats de la de 2010 en èxits mediàtics com el programa de televisió The Sing-Off (2009-2014) i la série de películes de comèdia musical Pitch Perfect.

Iran

El primer grup a capela d'Iran va ser la Banda Vocal Damour, que va poder actuar en la televisió nacional a pesar de la prohibició de que les dònes cantaren.

Itàlia

L'escena italiana conta en molts atres grups en repertoris que, en conjunt, comprenen un ampli espectre temporal, des de la música renaixentista fins a l'actualitat: Neri per Cas, The Acappella Swingers, Anonima Armonisti, Alter Ego, Blue Penguin, Domine Vocal Group, L'Una i Cinque, Maybe6ix, Mezzo Sotto, Occhi Chiusi In Mare Aperto, Quattrottave, The Ring Around Quartet, Rebel Bit, SeiOttavi, Sinacria Symphony, Spritz for Five, Venice Vocal Jam, Vocalica, Vocal Cocktail, Voceversa, Van Vora, Glissando Vocal Ensemble i molts més.

Algunes produccions artístiques recents presenten l'us d'instruments auxiliars o influències electroacústicas que tendixen a ampliar el significat del terme "a capela". Alguns consideren estes produccions com a categories l'expressivitat de les quals i tècnica transcendixen el context estrictament vocal, en efectes i solucions expressives completament diferents. Per eixemple, el grup alemà Van Vora definix el seu estil com "Hero Metal A Cappella", a pesar de que també inclou bateria.

En la música electrònica, les produccions a capela s'ampren molt per a crear remixes, o versions alternatives d'una mateixa cançó.

Pakistan

L'espectàcul musical Strepsils Stereo és reconegut per introduir l'art de l'a capela en Pakistan.

Regne Unit

El modo a capela ha cobrat protagonisme en el Regne Unit en els últims anys, en la formació de numerosos grups en universitats britàniques formats per estudiants que busquen una alternativa a la vora coral i de capella tradicional. Este moviment s'ha vist impulsat per organisacions com The Voice Festival UK i l'integració del Regne Unit en el Campeonat Internacional Universitari de Capela.

Sri Lanka

El compositor Dinesh Subasinghe es va convertir en el primer srilanqués en escriure peces a capela per a cors SATB. Va escriure "Els príncips de la tribu perduda" i "L'antiga reina de Somawathee" per als cors de Menaka De Sahabandu i Bridget Helpe, respectivament, basats en incidents històrics en l'antiga Sri Lanka. Voice Print també és un grup de música a capela professional en Sri Lanka.

Alguns eixemples d'intérprets en atres països

• Alemània: Van Vora
• Brasil: Trio Esperança
• Bèlgica: Witloof Bay
• França: L.E.J

Vore també

• Vora
• Cor
• Música vocal
• Música coral
• Vora gregoriano
• Doo wop
• Góspel
• A Cappella Records

Bibliografia

• Anon (2010b). "Manaka Singers on song". The Sunday Claves. Colombo, Sri Lanka. Consultat el 27 d'abril 2012. (anglés)
• Chanmugam, Mà (25 Setembre 2010). "Menaka singers – 'September Song' – Satisfies!". The Island. Colombo, Sri Lanka. Consultat el 27 abril 2012. (anglés)
• Perera, Mahes (29 d'agost de 2010). "September Song". Sunday Observer. Colombo, Sri Lanka. Archivat de l'original el 20 November 2012. consultat el 27 abril 2012. (anglés)

• van Camp, Leonard (1965). "The Formation of A Cappella Choirs at Northwestern University, St. Olaf College, and Westminster College". Journal of Research in Music Education. 13 (4): 227–238. doi:10.2307/3344375. JSTOR 3344375. S2CID 220635936. (anglés)
• Wittman, Elisabeth (1978), Biography of Peter Christian Lutkin (PDF), Peter Christian Lutkin Papers, Evanston, IL: Northwestern University, archived (PDF) from the original on 9 October 2022 (anglés)

Enllaços externs

• ¿Qué és acapella? Significat, orige i tècniques