Ababda

Els ababda o ababde (عبابدة) són en la seua majoria una tribu nómada dels beduinos del alt Egipte, un subgrup del beja; alguns encara parlen el beja, idioma del subgrup cusita, mentres que uns atres parlen àrap.

S'estenen des del Nilo en Asuánfins al mar Rojo, i alcancen cap al nort de la ruta de Kena-Kossier, per això ocupen la vora sur d'Egipte a l'est del Nilo. Ells es diuen entre sí "fills del Jinns". Junt en alguns els clans Bisharin i possiblement en el Hadendoa, representen als Blemios dels geógrafos clàssics, i el seu emplaçament actual és casi idèntic a l'assignat en els temps de l'Antiga Roma.

Història

Persones del poble ababda en Wadi El Gamal, fotografia de 1961

Varen estar constantment en guerra en els romans, els qui eventualment els varen conquistar. En l'Edat Mija varen ser coneguts com beja, i varen escoltar peregrins pel entanque de l'Nilo fins a Aidhab, el port d'embarcació per a Jedda. Des de temps inmemorables, varen actuar com a guies per a caravanes a través del desert de Nubia i cap a dalt de la vall del ric Nilo tan llunt com Sennar.

Els ababda es varen casar entre sí en els nuba, i es varen establir en menudes colónies en Shendi i atres llocs fins que Mehmet Alí va conquistar la regió al començament de el XIX. Ells continuen sent comerciants que visiten districtes molt lluntans.

Cap a 1911, els ababda d'Egipte eren aproximadament 30.000, governats per un "cap" hereu. Si ben era simbòlicament vassall del jedive, no pagava tributs. Pel contrari, era cobrador d'un subsidi, un impost als bens que es traficaven per eixes rutes, a canvi de la seguritat brindada en contra de lladres beduinos.

Els ababda de Nubia, segons Joseph von Russeggers qui va visitar el país en 1836, eren aproximadament 40.000, pero han disminuït des de llavors, provablement fusionats en els bisharin, els seus enemics hereditaris. Els ababda parlen generalment àrap (mesclat en barabra un atre llenguage nubio com a resultat del seu continu contacte en Egipte; pero la porció del sur i surest de la tribu en molts casos encara manté el seu llenguage beja, To Bedawie. En 1911, aquells que habiten en Kosseir no parlaven este idioma davant d'estrangers, perque creïen que revelar el misteriós dialecte els duria la ruïna.

Els ababda a sovint varen servir com forces mercenàries per als egipcíacs per a combatre als nubios ribereños. En el XIX en l'objectiu de guiar caravanes varen formar part com a forces irregulars de l'eixèrcit anglo-egipcíac.

Identitat

Ilustració de dos hòmens del poble ababda de 1818.

A diferència dels seus veïns beduinos Ma’aza i Rashaida, aplegats des del sur de la península aràbiga, els ababda són un poble autòcton i antic d'Àfrica, encara que la seua ètnia i orige exacte no ha segut definit. Si be posseïxen històries tradicionals de ancestros vinculats a la península aràbiga, s'interpreten com un intent per a donar a la seua cultura una base més islàmica. Al mateix temps, les poques investigacions antropològiques senyalen un canvi en l'estil de la vida nómada dels últims 150 anys que inclou un major acostament a la cultura egipcíaca. Compartixen també tradicions dels beja i cultures d'atres àrees d'Egipte, Sudan, Somalía i Etiopia.