Abazón
Es diu abazón a cada u dels dos sacs o bosses que tenen dins de la boca certs mamífers, com a moltes mones i alguns rosegadors, per a depositar els aliments abans de mastegar-los[1] (com succeïx en les tuzas i els hámsteres, per eixemple). La seua composició és molt semblada a la del teixit adiposo. En condicions normals, guarda entre un 10 i un 20 % dels greixos necessaris. Comença des de la comissura de la boca, i s'estén fins al coll.[2]
Funció
[editar | editar còdic]Els animals en abazones usen estos per a transportar aliment fins als seus caus. Per a buidar un abazón, usen les pates davanteres, comprimint des d'arrere cap a davant el contingut del sac. És una porció de la boca en estos animals desprovista de glàndules, de modo que la digestió no és un procés important en el seu interior. Un hàmster, per eixemple, pot mantindre els seus abazones plens d'aliment per un dia sancer.
Patologies
[editar | editar còdic]Els abazones estan exposts a aliments esmolats i entropeçons, lo que pot causar infeccions o abscesos i, ocasionalment, prolapso de la bossa cap a l'exterior. En estos casos, un curs d'antibiòtics, analgésicos i, en provable intervenció quirúrgica, l'animal es recupera en rapidea, en la majoria dels casos, sent capaç de menjar despuix de la cirugia.[3] Ocasionalment, en omplir el abazón en massa aliments secs, el contingut pot fermentar-se en l'interior en ser impossible per a l'animal buidar la bossa, causant obstrucció. L'omplir el abazón en aigua destilada tendix a solucionar el problema. En casos d'anomalies d'un o abdós abazones, l'animal es comporta nerviós, es rasca les galtes i pot deixar de menjar.[4]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Abazón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.