Anar al contingut

Abdomen (artròpodes)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Este artícul tracta sobre l'abdomen dels pepinos; per a l'abdomen dels pepinos vore, abdomen.

El abdomen dels artròpodes és la part o tagma posterior del cos, a continuació del tórax. En sentit ampli, el terme abdomen s'aplica al tagma final del cos de tots els grups d'artròpodes; pero degut a que no estan clares les homologia de les diferents regions del cos en els diferents grups, sol usar-se en sentit estricte per a denominar exclusivament el tagma final dels insectes.

Aixina, en els crustacis, el tagma posterior se sol denominar pleon en lloc d'abdomen, i en els quelicerados (aràcnits, escorpiones, àcars), opistosoma. Entre els artròpodes que carixen d'abdomen estan els miriàpodes (milpiés, ciempiés escolopendras), que tenen el cos dividit en cap i tronc, i els trilobites el cos dels quals consta de cap o céfalon, tórax i pigidio.

Insectes

[editar | editar còdic]
Archiu:Insect anatomy diagram.svg
Anatomia d'un insecte (C: abdomen): 13.- Estòmec; 14.- Cor; 15.- Ovaris; 16.- Intestí; 17.- Ano; 18.- Vagina; 19.- Cadena ganglionar ventral; 20.- Tubos de Malpighi.

En la majoria dels órdens d'insectes està compost d'onze naboos, encara que el segment onze està generalment molt reduït i representat solament pels seus apèndixs. En molts insectes este número està encara més reduït. En els himenòpters apócritos l'abdomen està molt modificat; el primer segment està fusionat en el segment final del tórax i es diu propodeo.

L'abdomen dels insectes conté els aparats digestiu, reproductiu i circulatori; carix de pates o ales en els adults. En els insectes inmaduros d'alguns grups poden tindre certs tipos d'apèndixs en els segments un a sèt (pates falses de Lepidoptera i sínfitos).

Hi ha huit parells d'espiràculs de funció respiratòria. En el segment onze pugues haver uns apèndixs cridats seges. L'ano s'obri en l'últim segment.

Els òrguens genitals del mascle, usats en el apareamiento es troben en els segments huit i nou. Poden ser molt complexos i s'usen a voltes per a l'identificació d'espècies. Les femelles d'algunes espècies posseïxen un orgue ovipositor, generalment en els segments huit i nou. En el cas de himenòpters Aculeata el ovipositor està convertit en un aguijón usat per a injectar verí.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  • Borror, D. J., DeLong, D. M., Triplehorn, C. A.(1976) quarta edició. An introduction to the study of insects. Holt, Rinehart and Winston. New York, Chicago. ISBN 0-03-088406-3