Céfalon

Archiu:Libellula quadrimaculata head.jpg

Cap de parot.

El céfalon (del grec antic kephalé, "cap"), cefalón o cap és el tagma més anterior del cos dels artròpodes. És el resultat de la fusió dels primers segments o metámeros. El terme céfalon s'usa preferentment en trilobites i crustacis, mentres que cap s'aplica en especial a hexápodos i miriàpodes. Els artròpodes són els invertebrats en un grau més alt de cefalizaació.

Característiques

El céfalon és el resultat de la tagmatizaació, fenomen pel qual alguns segments o metámeros contigus es diferencien del restant i en moltes ocasions es fusionen per a formar una estructura més o menys compacta en la qual es pert la segmentaació original. El procés de cefalizaació conduïx a la desaparició de la metamería primitiva i a la modificació dels apèndixs corresponents a cada metámero, els quals adquirixen funció tàctil (antena), prénsil (quelícers, pedipalps) o masticadora (mandíbula, maxilas). Els escleritos dels distints metámeros estan també fusionats formant una estructura compacta denominada càpsula cefàlica, que protegix els elements interiors.

Estructura

El número de metámeros que formen el cap dels artròpodes queda evidenciat per l'estructura del cervell i del gangli subesofágico, que són les masses ganglionares que es troben en dit tagma. Aixina, pot deduir-se que el cap està format per la fusió completa de sis metámeros més l'acron presegmentario:

• Segment I o metámero preantenal. Du els òrguens visuals (ulls simples, ocelos i/o ulls composts).
• Segment II o metámero antenular. Du el primer parell d'antenes (anténulas) (l'únic en miriàpodes i hexápodos).
• Segment III. En crustacis du el segon parell d'antenes i per això es denomina metámero antenal; en quelicerados du els quelícers i es diu metámero queliceral; en miriàpodes i hexápodos no du apèndixs, i es diu metámero intercalar o metámero premandibular.
• Segments IV. En mandibulados (crustacis, miriàpodes i hexápodos) du les mandíbula; en quelicerados du els pedipalps.
• Segment V. En mandibulados du el primer parell de maxilas (maxílulas); en quelicerados du el primer parell de pates.
• Segment VI. En mandibulados du el segon parell de maxilas (llavi en hexápodos); en quelicerados du el segon parell de pates.

La fusió dels segments IV, V i VI origina el gangli subesofágico dels mandibulados, que inerva les peces bucals i per això rep el nom de gnatocerebro (de gnathos, "mandíbula").

Cervell

El cervell dels artròpodes està format per la fusió dels tres parells de ganglis dels tres primers segments del cos, de modo que es pot distinguir tres regions:

• Protocerebro (primer parell de ganglis). Inerva els òrguens visuals.
• Deutocerebro (segon parell de ganglis). Inerva les antenes. Falta en els quelicerados.
• Tritocerebro (tercer parell de ganglis). Inerva els quelícers (quelicerados) o el segon parell d'antenes (crustacis).

Els escleritos del cap estan també fusionats entre sí, formant una estructura compacta denominada càpsula cefàlica.