Ull simple
Els ulls simples o ocelos són chicotetes estructures fotorreceptoras presents en molts animals, que funcionen com a òrguens de la visió. El terme ocelo procedix del llatí oculus (ull) i lliteralment significa "ojito".
En els insectes existixen dos tipos de ocelos: els ocelos dorsals o simples que es troba en les formes adultes de molts tipos d'insectes i els ocelos laterals o stemmata, que existixen solament en les larvas d'alguns órdens. Abdós tipos són molt diferents estructural i funcionalment.
Els ulls simples d'atres animals com els cnidarios (pòlips i meduses) també són cridats ocelos, pero la seua estructura i anatomia és totalment diferent a la del ocelo dorsal dels insectes.
Ocelos dorsals dels insectes
[editar | editar còdic]
La majoria dels insectes tenen un parell d'ulls composts relativament grans, localisats esquena-lateralment en el cap. Cada ull compost està format d'un cert número d'unitats anomenades omatidios.
En adició als ulls composts, la majoria dels insectes posseïx tres ulls simples o ocelos localisats en la part superior del cap, entre els ulls composts.
El número forma i funció dels ocelos dorsals dels insectes és molt variable. Tendixen a ser majors en els insectes voladores, sobretot abelles, avespas, parots i saltamontes.
Lo més freqüent és que estiguen presents en número de tres, dos laterals i un de central, en alguns insectes terrestres com les panderoles solament existixen els dos laterals, estant absent el central. Tinga's en conte que estos ocelos laterals són del tipo dorsal i no deuen confondre's en els ocelos laterals cridats stemmata que es presenten en algunes formes larvarias.
L'estructura d'un ocelo dorsal consta d'una lent (còrnea) i una capa de cèlules fotorreceptoras (bastons). La lent pot estar fortament curvada com en les abelles, saltamontes i parots o ser plana com en les panderoles. La capa de cèlules fotorreceptoras pot estar situada immediatament despuix de la lent o separada d'ella per un espai (humor vítreo). El número de cèlules fotorreceptoras també és molt variable, oscila entre varis centenars i alguns mills per als ocelos ben desenrollats.
Existixen dos característiques notables dels ocelos que estan presents en la major part dels órdens d'insectes:
- 1. El poder refractivo de la lent és insuficient per a que es forme una image en la capa de cèlules fotorreceptoras.
- 2. Moltes cèlules fotorreceptoras envien l'informació a una única neurona de segon nivell en la que convergixen.
Estes dos qualitats han dut a la conclusió de que els ocelos són incapaços de distinguir les formes i que la seua funció consistix en detectar la presència de llum i la seua intensitat.
La gran obertura de la lent i la seua chicoteta capacitat de refracció, aixina com la convergència de l'informació generada en poques neurones, fan concloure que els ocelos són més sensibles a la llum que els ulls composts. Ademés el chicotet número de conexions nervioses entre les cèlules receptores i els músculs efectors i el gran tamany de les neurones del ocelo que moltes voltes són les majors del sistema nerviós de l'animal, induïxen a creure que la resposta que proporcionen és més ràpida que la de l'ull compost.[1]
Una de les teories existents sobre la funció dels ocelos, supon que són utilisats per a mantindre l'estabilitat del vol. S'han demostrat correccions en el vol com a resposta a la llum en langostas[2] i parots.[3]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ojo simple» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.