Aborigen australià

Aborigen australià

Els aborigen australians són, junt en els isleños de l'estret de Torres, els descendents dels primers habitants d'Austràlia i les seues illes adjacents, i han continuat vivint ahí a lo llarc de la colonisació europea. Segons la llegislació australiana, abdós pobles constituïxen el conjunt dels indígenes australians. El territori tradicional dels aborigen australians s'estén per tota Austràlia, Tasmania i algunes illes propenques.

Durant més de 60.000 anys estos pobles varen habitar Austràlia fins a l'arribada dels anglesos, moment en el qual la població aborigen australiana constava d'uns 900.000 individus en tot el continent. En l'arribada de James Cook i els posteriors ocupants britànics, que varen aplegar en la declaració del Govern del seu Majestad de terra nullius baixe el braç, la població aborigen (que no era considerada pròpiament humana pels #colon) va ser aniquilada fins a quedar en 30.000 individus.CR El procés de colonisació britànica en Austràlia va ser tan mortífero que be podria calificar-se com genocidi.

En 2016, la població aborigen australiana era el 2,8% i contava en 649 171 individus. S'estima que la població indígena australiana (aborigen i isleños de l'estret de Torres) alcançava 984.000 persones en 2021. Representen 3,8% de la població total.

Aclariments sobre la terminologia

Si el sentit primer de la paraula "aborigen" definix els habitants natius de qualsevol país, eixe terme s'aplica preferentment als habitants natius d'Austràlia.

L'adjectiu "aborigen" (aboriginal en anglés) apareix en anglés des de el XVII a lo manco i significa "des de l'orige" (ab-origine), derivat del llatí. Ha segut usat en Austràlia per a descriure als seus pobladors indígenes ya des de l'any 1789. Pronte es va convertir en un nom propi i es va amprar per a referir-se a tots els indígenes australians. Cal senyalar que, en anglés, l'us de aboriginal com a nom ha adquirit connotacions negatives, inclús despectives entre alguns sectors de la comunitat, que ho veuen com a poc sensible i inclús ofensiu, i tendix a evitar-se per les associacions històriques fetes en el colonialisme. També la paraula "natiu", que era comú en la lliteratura abans dels anys 1960, actualment se sol considerar ofensiva. El terme més acceptat és el sustantiu aborigines. Esta distinció no s'aprecia en espanyol, que traduïx abdós térmens per "aborigen".

Alguns aborigen a la seua volta reivindiquen l'us del terme anglés Aborigines (aborigen) en mayúscula, per a diferenciar-se dels aborigen d'atres parts del món i que se'ls reconega com un poble específic. Este us de la mayúscula, propi de l'anglés, no es pot aplicar, no obstant, a l'espanyol.

En motiu dels debats sobre la possible inclusió en la Constitució australiana dels drets territorials ancestrals dels aborigen, la política aborigen Lowitja O'Donoghue va advocar a favor del terme "aborigen" i va rebujar el terme "indígena" per a referir-se al seu poble, per ser massa general.

El Govern australià, d'acort en les comunitats autòctones, ampra des dels anys 80 de el XX l'expressió "indígenes australians" (Indigenous Australians) per a referir-se conjuntament als aborigen i als isleños de l'estret de Torres, i distinguir-los dels pobladors colonials i d'atres orígens.

Els habitants de les illes de l'Estret de Torres posseïxen una herència i història cultural i social que els diferencia dels aborigen. Els habitants d'eixes illes, en particular de la part oriental, es relacionen concretament en el poble papuano de Nova Guinea i parlen llengües papúes. Per això no s'inclouen baix la designació de "aborigen australians". Est ha segut un dels factors que han dut cap al terme, més genèric, de "indígenes australians".

Definició del Govern australià

Despuix de numerosos debats, el Govern australià ha adoptat la següent definició:

Un Aborigen o un Isleño de l'Estret de Torres és una persona descendent dels Aborigen o dels Isleños de l'Estret de Torres, que s'identifica com a Aborigen o Isleño de l'Estret de Torres i és acceptat com a tal per la comunitat en la que viu.

El color de la pell no es considera un criteri vàlit per a determinar la pertinença a qualsevol dels grups indígenes. Es prenen en conte exclusivament criteris culturals i socials. Es prohibix també matisacions basades en el mestiçage. Un és o no és aborigen, pero no pot ser "mig aborigen"

Etnicidad

Existixen més de 400 pobles aborigen australians, cada u en traces culturals diferenciades i una localisació geogràfica pròpia. Se'ls identifica pel nom de la seua llengua indígena o per la paraula en la que ells s'autodenominen. Entre els principals tenim:

• Koori (o Koorie) i Guringai en Nova Gales del Sur i Victoria
• Murri en Queensland
• Noongar en el sur de la Austràlia Occidental
• Yamatji en l'Austràlia Occidental central
• Wangkai en els jaciments d'or d'Austràlia Occidental
• Nunga al sur de la Austràlia Meridional
• Anangu en la partix nort de l'Austràlia Meridional i en les parts veïnes de la Austràlia Occidental i del Territori del Nort
• Arrente en la cordillera MacDonnell.
• Yapa en el territori del noroest central
• Yolngu en l'est en la Terra de Arnhem (NT)
• Palawah (o Pallawah) en Tasmania
• Jitajita en Nova Gales del Sur

Eixos grups poden ser a la seua volta dividits en subgrups. Per eixemple, els Anangu (que significa 'persona de la regió del desert de l'Austràlia central') inclou les subdivisions locals Yankunytjatjara, Pitjantjatjara, Ngaanyatjara, Luritja i Antikirinya.

Llengües

Artícul principal → Llengües aborigen d'Austràlia.

Abans de la colonisació europea, es parlaven més de 250 llengües aborigen d'Austràlia, que en el XXI s'han reduït a menys de 20 (i algunes en greu perill d'extinció).

Alguns llingüistes consideren que casi totes les llengües aborigen estan emparentades, encara que lejanamente, i les classifiquen en dos grans famílies: les llengües pama-ñunganas, parlades en la major part d'Austràlia, i les llengües no pama-ñunganas, parlades en el nort del país. Pero per la dificultat d'establir una filogenia clara, uns atres estimen que les llengües aborigen no formen verdaderes famílies llingüístiques, sino que constituïxen un Sprachbund, a saber un grup d'idiomes semblats per la seua proximitat geogràfica i als contactes freqüents.

Algunes llengües aborigen són considerades com llengües aïllades, com és el cas de la llengua tiwi parlada en l'illa del mateix nom, en el Territori del Nort. Respecte a les llengües dels aborigen de Tasmania, es coneixen massa poc per a relacionar-les.

Cultura

Artícul principal → Cultura aborigen australiana.

Vore també: Art aborigen australià i Artefactes aborigen australians

La cultura aborigen es va desenrollar de manera autàrquica, donant lloc a una gran varietat de llengües i cultures en traces comunes, i és la cultura viva més antiga del planeta. Els aborigen duyen una vida de caçadors-recolectors, i vivien en grups seminómadas que recorrien amplis territoris caçant en llances i bumeranés, peixcant en canoas i recolectant fruts i plantes. Al no tindre llengua escrita, transmetien el seu coneiximent per mig de relats i cançons.

El Temps del Somie

Artícul principal → Temps del Somi.

El Temps del Somi (Tjukurpa en llengua anangu o Dreamtime en anglés) és un conjunt de llegendes aborigen que expliquen els seus orígens, les seues relacions en el seu entorn natural i el seu futur. Esta tradició religiosa constituïx el núcleu de la cultura aborigen i els servix de guia en la seua vida quotidiana. El seu lloc sagrat és la formació rocosa cridada Uluru (també coneguda com Ayers Roc), classificada per la UNESCO des de 1989 com a lloc natural Patrimoni de la Humanitat, i des de 1994 com a lloc cultural.

Astronomia

Artícul principal → Astronomia aborigen australiana.

Ya que la cultura aborigen australiana és la més antiga de les civilisacions encara continuades, s'ha dit que els aborigen australians be podrien haver segut els primers astrònoms de l'història. Alguns grups d'aborigen australians utilisen els moviments dels cossos celestials com a calendari. A sovint se li atribuïxen significats religiosos o mitològics als fenomens astronòmics i als cossos celestials. Hi ha molta diversitat de tradicions astronòmiques en Austràlia, cada una en la seua particular expressió cosmológica. No obstant, sembla haver llínees comunes entre els distints grups, com són el "Emú en el firmament" o la Canoa de Orión.

Música

El més conegut dels instruments musicals aborigen és el didgeridoo, o yidaki, tocat tradicionalment pels hòmens de la Terra de Arnhem i de la regió de Kimberley, en el nort d'Austràlia. Este instrument s'ha divulgat en el món sancer, i goja d'una creixent popularitat entre músics tant de música tradicional com de roc, pop i jazz.

Pintura

La pintura aborigen és un art de tradició milenària. Els motius representats solen relatar les llegendes de el "Temps del Somi", per #lo que s'ha assimilat a voltes a una forma d'escritura. Es realisa majoritàriament sobre roques, corfes i teles. En excepció de les pintures rupestres, es tractava tradicionalment d'un art efímer: dibuixos en l'arena i pintures corporals.

El pintor aborigen Albert Namatjira (28 de juny de 1902-8 d'agost de 1959) és un dels pintors australians més reputats. L'estil de les seues #aquarela va inspirar l'Escola Hermannsburg d'art aborigen.

Ordenació

Un estudi documental va percebre que mentres el restant de cultures del món ordenen en files o columnes (independentment del sentit), els aborigen australians ordenen en una estructura que s'assembla a una espiral. Estudis empírics varen comprovar que els temps de busca eren similars a les ordenacions en files o columnes, la qual cosa és evidència d'una traça cultural molt diferenciat. CR

Bumerán

Una atra traça cultural única en les cultures aborigen australianes és l'us del bumerán com a arma en lloc d'armes arrojadizas d'un únic sentit com les fleches i llances. Açò, junt a l'ordenació per a indicar un víncul en una cosmovisión més cíclica que el restant de cultures que presenten una cosmovisión més llineals, inclús aquelles a on la seua religió tradicional és reencarnacionista.

Deports

El llançament del búmeran és la pràctica deportiva favorita dels aborigen australians, seguida pel fútbol australià, el rugby i el críquet. Des de la década de 1960, s'ha anat incrementant el número de deportistes aborigen olímpics en distintes disciplines.

Cuina aborigen

El bush tucker designa el conjunt de les espècies animals i vegetals australianes que permeten a l'home sobreviure en la naturalea, i el seu coneiximent és part integral de la cultura aborigen. Els aliments poden ser torrats sobre brases, o envolts en corfes per a ser cuits en forns excavats en el sol.

Des de finals de el XVIII, la pèrdua dels seus territoris tradicionals de caça i recolecta va impedir que els aborigen conservaren les seues tradicions alimentàries. Per un atre costat, el despreci manifeste dels #colon europeus cap a este tipo d'alimentació, i l'introducció d'aliments nous no aborigen va conduir a la progressiva desaparició del bush tucker, especialment en les zones altament poblades del surest australià.

En la década de 1970, varis estudis de botànica i horticultura varen avivar l'interés per l'alimentació tradicional aborigen i la varen posar de moda. A partir de la década de 1990, va anar renombrada bushfood i va escomençar a aparéixer en la carta d'alguns restaurants gastronòmics de Sídney, en llibres de cuina i en programes culinaris de televisió. La creixent demanda en ingredients selvats australians va impulsar llavors la creació de cultius industrials basats en els coneiximents dels aborigen, sense que estos participaren d'este nou i pròsper negoci. Des de principis de el XXI, alguns organismes australians estan promovent l'incorporació de les comunitats aborigen a la producció i comercialisació d'aliments tradicionals aborigen.

Història

Antropologia

L'orige antropològic dels aborigen australians ha suscitat desencontres entre la comunitat científica durant anys. Despuix d'un gran estudi genómico de 152 poblacions mundials (Proyecte de Diversitat Genómica de Simons), s'ha vist que els aborigen australians no compartixen part del seu genoma en les poblacions europees, asiàtiques ni americanes. Més concretament s'ha observat que el 3% del genoma dels australians prové de poblacions que es varen separar 10-20 mil anys abans que els ancestros de les poblacions europees i asiàtiques. Ademés, s'ha vist que els descendents principals del homínit de Denísova en les poblacions actuals són els papúes i australians.

L'Austràlia aborigen

Es pensa que cap a 40.000-50.000 anys arrere, en el Pleistoceno, varen aplegar els primers australians procedents del surest d'Àsia. Aquells primers pobladors haurien viajat d'illa en illa, utilisant els ponts terrestres que unien moltes d'elles en aquella época, i recorrent curts trams marítims fins a alcançar l'extrem oriental de les Illes Menors de la Sonda i l'illa de Nova Guinea, per a després desplaçar-se per la plataforma continental australiana, per llavors damunt del nivell de les mars. Els restants humans més antics trobats fins a la data, el Home de Mungo, daten de fa 50.000 anys pero els experts consideren que les primeres migracions humanes podrien remontar fins a fa 125.000 anys, encara que esta data siga discutida. Els restants de l'Home de Mungo varen ser trobats en Nova Gales del Sur, a uns 3000 km de la costa nort d'Austràlia a on es pensa que es varen realisar els primers assentaments humans.

Un estudi recent del genoma aborigen australià, a partir de mostres de pèl d'un aborigen que va viure fa 100 anys, ha mostrat que estos migraron des d'Àfrica fa entre 62.000 i 75.000 anys, en una primera ona de dispersió humana cap a Àsia que es va produir abans dels moviments de població que es varen dividir en les poblacions europea i asiàtica, fa entre 25.000 i 38.000 anys. Varen aplegar fins a Austràlia a on han permaneixcut des de llavors, i constituïxen provablement una de les més antigues poblacions contínues que existixen fòra d'Àfrica. Ones migratòries posteriors varen reemplaçar part d'esta primera ona de dispersió pero es pot considerar als aborigen aixina com a atres poblacions minoritàries de Filipines, Índia i Papúa Nueva Guinea, com a poblacions relictas de la primera ona de dispersió. Estes senyes concorden en les troballes arqueològiques en esta zona aixina com en els estudis d'ADN mitocondrial.

Quan els anglesos varen aplegar a Austràlia, a finals de el XVIII, s'estima que hi havia entre 300.000 i 750.000 aborigen, repartits en unes 250 nacions concentrades sobretot en el sur i en l'est del país. La major densitat de població aborigen es trobava en la vall del riu Murray. Eixes nacions estaven unides per aliances, i cada una tenia les seues pròpies costums i la seua pròpia llengua. Cada nació es componia de varis clans el número dels quals podia variar de 5 o 6 fins a 30 o 40.

XVIII i XIX: la colonisació britànica

En 1770, el capità James Cook va prendre possessió de les dos terceres parts d'Austràlia en nom de la corona del Regne Unit, basant-se en el principi de Terra nullius, que presuponia que la terra no tenia amo.

En 1788, es va iniciar la colonisació britànica en el desembarc en l'actual Nova Gales del Sur de la First Fleet (Primera Flota), una flota d'11 navío en casi 1.500 persones a bordo. Eren presos deportats que havien segut autorisats a fundar una primera colónia penitenciària.

Davant l'arribada repentina dels #colon britànics, els aborigen varen tindre reaccions diverses, pero es varen tornar inevitablement hostils quan varen tindre que competir per conservar els seus recursos vitals, i quan varen assistir a l'ocupació i seqüestre dels seus territoris segons anava alvançant la "frontera" cap a l'interior del continent. Per als #colon, es podia expulsar als aborigen de les terres que volien destinar a l'agricultura i a la ganaderia, perque eren nómades i ignoraven el concepte de possessió de la terra. Pero la cultura aborigen estava intrínsecament relacionada en la terra en la que vivien, per #lo que en tindre que abandonar els seus territoris tradicionals no podien mantindre les pràctiques socials i espirituals que asseguraven la cohesió dels clans i les interrelacions entre els grups. Ademés de la desestructuración de la societat aborigen, la pèrdua dels seus territoris de caça i de recolecció va provocar greus hambruna.

Malalties

A l'any següent de l'arribada dels primers #colon, una epidèmia de pigota va acabar en la vida del 90% del poble aborigen darug que habitava la regió. Els britànics varen atribuir més alvance l'epidèmia a peixcadors macasares procedents de les illes Célebes, encara que no es varen avistar embarcacions macasares més allà de les regions del nort d'Austràlia fins a 1869.

Les malalties europees que els #colon duyen en si (com la pigota, la varicela, el pallola, la grip i la #tuberculosis) varen acabar en la vida de mils d'aborigen. En les regions a on cohabitaban abdós comunitats, les malalties venéreas varen reduir greument la taxa de fertilitat i la taxa de natalitat aborigen. En els #colon, els aborigen varen descobrir també l'alcohol, el tabac i el opi; el abuse de substàncies tòxiques que es va generalisar a lo llarc de el XIX seguix sent un problema molt estés entre les comunitats indígenes australianes de el XX.

Els efectes combinats de les malalties, de la pèrdua de les seues terres i de la violència directa va reduir la població aborigen en un 90% entre 1788 i 1900.

La resistència aborigen

A diferència de Nova Zelanda, a on el tractat de Waitangi va ser percebut com una llegitimació de la colonisació, en Austràlia no es va firmar cap tractat en els pobles autòctons, i estos mai varen permetre ni varen acceptar la colonisació del seu país. L'únic cas documentat de pacte en les poblacions autòctona va ser el conegut com Tractat de Batman, pel que el granger i home de negocis John Batman va comprar 2000 km² al poble Wurundjeri en 1835, en la regió de Port Phillip. El governador de Nova Gales del Sur va anular dit tracte per contravindre la doctrina Terra nullius.

Si no va haver guerra de conquista pròpiament dita, els britànics varen tindre no obstant que enfrontar-se a molts episodis de resistència. Entre 1790 i 1802, Pemulwuy, un aborigen d'ètnia Bidjigal o Bediagal, va portar a terme repetits atacs contra assentaments britànics, generalment en resposta a assessinats d'aborigen o els sistemàtics seqüestres de chiquets per part del Govern australià. Va ser abatut en 1802, i és considerat com el primer héroe de la resistència aborigen.

Entre les lluites de les moltes comunitats aborigen que es varen opondre a l'alvanç dels #colon, destaca també la dels noongar liderada per Yagan, que va ser abatut en 1833.

A partir de 1813, quan els britànics varen afranquir les Montanyes Blaves de Nova Gales del Sur per a adinsar-se en el territori dels Wiradjuri, estos els varen opondre una fera resistència, fins que Windradyne, el seu cap, acabara pactant en el governador anglés.

La conquista de l'illa de Tasmania, a partir de 1803, va anar també motiu de greus i prolongats conflictes als que es va donar el nom de Black War (Guerra negra). En 1830, despuix de casi 20 anys de guerra, un defensor dels aborigen, George Augustus Robinson, va intervindre per a salvar el centenar d'habitants aborigen (dels 6.000 habitants inicials) que havien sobrevixcut a la massacre, i els va traslladar a la Illa Flinders fins que terminara la guerra. Desterrats i abandonats a la seua sòrt, molts varen morir d'epidèmies i els escassos supervivents mai varen poder retornar a la seua terra. Robinson va recórrer en un principi a l'ajuda d'una mediadora aborigen de Tasmania, Truganini, per a traslladar als seus congèneres i intentar després crear un campament en el continent australià a on albergar als refugiats de Tasmania. La Guerra Negra és considerada com un genocidi, ya que va dur a la total extinció dels aborigen de l'illa. Truganini, fallida en 1876, va ser l'última supervivent.

Els conflictes varen continuar fins a el XX. En 1884, es va acabar en la resistència del poble Kalkadoon de Queensland en una massacre de més de 200 persones en Battle Mountain. Una atra massacre d'aborigen va tindre lloc en 1928 en Coniston en el Territori del Nort.

Les sifres de morts violentes d'aborigen a mà de #colon blancs és encara tema de debat. Alguns historiadors com Henry Reynolds alvancen que varen poder ascendir a 10.000 o 20.000 persones. També estimen que les lluites en la frontera varen fer unes 3.000 víctimes entre els #colon blancs.

Primers indicis d'integració

Per un atre costat, des dels primers anys de la colonisació, varis aborigen es varen fer célebres actuant com a intermediaris en els britànics: Baneelon o Bennelong (1764-1813), un eora que va ser el primer aborigen que va deprendre a escriure en anglés, Bungaree, un diplomàtic i explorador de la tribu de Broken Bay fallit en 1830, i Mokare, un noongar fallit en 1831.

A partir de 1834, els #colon varen escomençar a recórrer a guies aborigen per a explorar i orientar-se en l'interior d'Austràlia. Se'ls utilisava també per a rastrejar als numerosos bandits, cridats bushrangers, que escapaven a la justícia refugiant-se en l'interior de les terres.

En 1838, a conseqüències d'un informe elaborat a petició de la Cámara sobre la greu situació dels aborigen, el Secretari britànic a la Guerra i les Colónies va recomanar el nomenament de "Protectors dels Aborigen" (Protector of Aborigines), que governarien unes zones anomenades Protectorats. El primer Cap Protector dels aborigen va ser George Augustus Robinson. Els Protectors tenien que deprendre l'idioma dels aborigen vivint en el seu Protectorat, i devien velar perque no es violaven els seus pocs drets ni se'ls espoliara. Eixercitaven també un paper crucial en l'integració dels aborigen en la societat colonial. Esta figura, que va existir fins a 1970, ha segut molt controvertida per l'excessiu control que han eixercit sobre els aborigen i els seus bens, i per la seua poca efectivitat.

A partir de la década de 1860, en l'auge dels estudis antropològics, es varen donar molts casos d'investigadors internacionals que desenterraron cràneus i esquelets aborigen, particularment en l'illa de Tasmania, per al seu estudi i posterior exhibició en museus europeus. Des de finals de el XX, s'estan portant a terme campanyes reclamant la devolució d'eixos cossos al seu lloc d'orige per a donar-los una sepultura digna.

Els pobles aborigen es varen vore relegats els llocs més inhòspits del país, vivint en reserves o refugiats en missions a on se'ls proporcionava menjar i roba. Algunes missions varen obrir escoles per a indígenes i orfenats. L'implantació de noves granges ganaderes i zones de pastures va ser en un principi motive d'atacs i de conflictes, fins que en el temps els ganaders varen escomençar a amprar als aborigen com a pastors i vigilants del ganado. Privats dels seus mijos tradicionals de subsistència, els aborigen varen tindre que dependre cada volta més dels #colon.

En aquella época, els treballadors aborigen de les granges varen escomençar a practicar el críquet, deport en el que destacaven per les seues habilitats físiques. En una época en la que casi no hi havia trobades deportives internacionals, el primer equip australià de críquet en viajar a Anglaterra va ser un equip enterament compost de jugadors aborigen, en 1868.

A partir de 1850, les colónies australianes varen ser adquirint paulatinament un sistema d'autogovern, i els estats d'Austràlia del Sur, Nova Gales del Sur, Victoria i Tasmania varen concedir el dret a vot a tots els hòmens de més de 21 anys, incloent als aborigen, encara que no se'ls animava a inscriure's en les llistes electorals. En els Territoris del Nort, Queensland i Austràlia Occidental, se'ls va negar el dret de vot.

XX

A principis de la década de 1920, s'estima que la població aborigen australiana s'havia reduït a entre 50.000 i 90.000 persones, i el sentir general entre la població europea era que estaven abocats a desaparéixer. A pesar de l'impacte dels assentaments i del modo de vida europeus, algunes comunitats aborigen que permaneixien aïllades en regions remotes varen sobreviure mantenint la seua forma tradicional de vida fins a molt entrat el XX. Per un atre costat, la seua immunitat front a les malalties havia millorat, per #lo que la taxa de natalitat aborigen va escomençar a tornar a pujar a partir dels anys 1930.

En iniciar-se el XX, la majoria dels aborigen vivien en reserves i en zones controlades, i els seus desplaçaments estaven llimitats per llei. Tenien poques possibilitats laborals i seguien amprant-se en les explotacions agrícoles a on no percebien sòu (en alguns casos se'ls donava una menuda compensació) i rebien menjar, roba i estage a canvi del seu treball.

En 1901, Austràlia es va constituir en federació i la Constitució del Commonwealth va entrar en vigor. El Commonwealth Franchise Act, aprovat en 1902, va negar el dret de vot als aborigen a no ser que hagueren estat inscrits en les llistes electorals d'un estat abans de 1901, #lo que deixava fòra a l'immensa majoria. A partir de 1915 se'ls va permetre votar en llimitacions en alguns estats, pero els seus pocs drets civils varien molt d'un estat a un atre.

En els anys 1932-1934, una série d'assessinats en llegitima defensa perpetrats per aborigen del Territori del Nort, aixina com els seus juïns corresponents, varen marcar un gir en les relacions entre aborigen i no aborigen. Coneguts com Crisis de Caledon Bay, eixos acontenyiments i sobretot el seu desenllaç varen supondre un consol passager en les tenses relacions entre abdós comunitats.

És en eixa mateixa década que les lluites a favor dels drets civils dels aborigen varen escomençar a prendre certa rellevància. En 1938, en motiu del 150 aniversari del desembarc de la First Fleet, el moviment Aborigines Advancement League (AAL) (Lliga per la Bestreta dels Aborigen), fundat pel futboliste d'ètnia Yorta Yorta, Douglas Nicholls, va organisar una manifestació per a celebrar lo que varen cridar Day of Mourning (Dia de Luto), i va fer una crida a favor dels drets civils dels aborigen. A partir dels anys 1940, el professor A. P. Elkin i vàries associacions australianes pro drets civils varen intensificar les seues campanyes per a que milloraren les condicions de vida dels aborigen i varen conseguir el dret al vot en tot el territori nacional.

En la Primera i la Segona Guerra Mundial, molts aborigen s'havien allistat en l'eixèrcit a pesar de que varen existir llimitacions al seu allistament fins a 1917. En 1949, es va otorgar la nacionalitat australiana als pocs excombatientes aborigen, pero en aquella época els aborigen de Queensland, Territoris del Nort i Austràlia Occidental seguien sense poder votar.

Dels anys 1960 cap a la reconciliació

La década de 1960 marca un punt d'inflexió en la recuperació pels aborigen australians dels seus drets civils més bàsics. En 1962, la llegislació de la Commonwealth va donar el dret de vot als aborigen, i en 1967 es va aprovar per referèndum dos esmenes a la Constitució australiana per les que ya no es feyen distincions entre els aborigen i la població d'un atre orige. El referèndum va ser aprovat en 90,77% dels vots. D'ara en avant tota llei aprovada en Austràlia els concerniria a ells també, i se'ls anava a tindre en conte a l'hora d'establir el cens electoral.

En 1971 Neville Bonner, elegit per l'Estat de Queensland en les files del partit lliberal, es va convertir en el primer senador aborigen. En 1976, Sir Douglas Nicholls va ser nomenat governador d'Austràlia del Sur, #lo que li va convertir en el primer aborigen en ocupar un càrrec gubernativo.

És en eixa década que les reivindicacions aborigen varen escomençar a centrar-se en el tema de les terres que els varen ser arrebatades en contra de la seua voluntat. En 1972, un grup d'activistes va plantar la tenda de la embaixada aborigen davant del Parlament de Canberra, en protesta per la negativa del govern del llavors primer ministre MacMahon a reconéixer els drets ancestrals dels aborigen sobre les seues terres. Eixa embaixada va estar instalada de forma intermitent fins a 1992, data a partir de la qual la tenda ha segut montada permanentment en els jardins del Parlament.

En 1992, la Cort Suprema d'Austràlia va dictar una sentència de gran rellevància jurídica en el Cas Mabo, en el que uns isleños de l'estret de Torres reclamaven la propietat de les seues terres furtades. La Cort va declarar com no vàlit el concepte de Terra Nullius aplicat fins ara.

En entrar en el XXI, varen anar els propis australians els que varen donar un pas més cap a la reconciliació en els aborigen. En 2001, el primer ministre australià, John Howard, va propondre una Moció de Reconciliació al Parlament nacional, descrivint "el maltracte cap als indígenes australians com el capítul més ombrós de l'història d'Austràlia". La moció va ser aprovada en 2007, quan el govern de Kevin Rudd va presentar oficialment "disculpes nacionals" als aborigen. A l'any següent, el mateix primer ministre va presentar disculpes a les Generacions furtades aborigen, en nom del govern australià.

Durant aquell periodo la població aborigen també va escomençar a créixer i recuperar-se, fent-se insuficients els escassos recursos i terres que posseïen, si en 1971 eren 115.953 dèu anys despuix varen créixer a 159.897 i en 1996 eren ya 352.763 natius.

Els aborigen australians en el XXI

Les comunitats indígenes australianes (aborigen i isleños de l'estret de Torres) presenten greus deficiències sanitàries i econòmiques, i els indicadors socials els coloquen en posicions inferiors pel que fa a la salut, l'educació, l'ocupació, la pobrea i la delinqüència.

En 2004, el llavors primer ministre, John Howard, va establir una série de contractes en les comunitats aborigen en els que se'ls concedia respals econòmics substancials a canvi d'una série de compromisos, com l'escolarisació dels chiquets. Estos contractes es coneixen com Shared Responsibility Agreements (Contractes de Responsabilitat Compartida). Marquen un gir en la política aborigen que ha passat de la "autodeterminació" sobre els temes de la seua comunitat a la "obligació mútua" en les comunitats no aborígenas. Alguns sectors han calificat eixos acorts com "acorts paternalistes i dictatorials". El concepte de "obligació mútua" ha segut introduït recentment i s'aplica a tots els australians beneficiaris de l'assistència social i sanitària, sense distinció dels seus orígens, sempre que no siguen discapacitats ni vells.

Les estadístiques publicades pel govern d'Austràlia reunixen als aborigen i als isleños de l'estret de Torres baixe la denominació "indígenes australians". Les sifres es referixen per lo tant al conjunt dels habitants autòctons d'Austràlia, llevat quan s'especifique lo contrari.

En 2013, el poble Murrawarri autoproclamó l'independència de la República Murrawarri, en territoris ubicats en el llímit entre els estats de Nova Gales del Sur i Queensland. La declaració no va ser reconeguda pel govern australià.

Demografia

Repartiment geogràfic

En 2006, un terç dels indígenes vivien en les principals ciutats australianes (32% o 165.800 persones). 45% es repartien entre les regions continentals i els territoris insulars, i prop de 25% vivien en les regions desérticas de l'interior, cridades "remotes" o "molt remotes".

Segons senyes estadístiques de 2006, Nova Gales del Sur concentrava la major proporció de la població indígena (152.700 persones), seguida de Queensland (144.900 persones). El Territori de la Capital Australiana, Canberra i les seues afores, era el que menys indígenes albergava (4300 persones). En el Territori del Nort, 30% de la població era indígena.

Edat mija i esperança de vida

La població indígena d'Austràlia és molt més jove que la població no indígena, per les seues majors taxes de mortalitat i de #naiximent. L'edat mija estimada és de 21 anys per als indígenes i de 37 anys per als no indígenes. Per eixe motiu, s'introduïxen a sovint factors correctors (age standardization) a l'hora de comparar estadístiques sobre abdós poblacions.

Resulta també difícil quantificar l'esperança de vida dels indígenes en precisió, ya que falten senyes sobre el número exacte de morts. L'oficina d'estadístiques australianes va canviar per eixe motiu els métodos d'anàlisis de les senyes arreplegades, i avisa de que no es poden comparar les últimes sifres publicades en les publicades en edicions anteriors. En 2009, l'esperança de vida s'estimava en 67,2 anys per als hòmens (11,5 anys menys que per als hòmens no indígenes) i en 72,9 anys per a les dònes (9,7 anys menys que per a les dònes no indígenes).

Salut i Educació

Per la falta d'accés a l'assistència sanitària, els aborigen estan més afectats per problemes de salut. Ademés, factors com a pobrea, educació insuficient, abús de drogues, poc accés a instalacions sanitàries en zones aïllades i pressió cultural (que resulta en molt poca comunicació entre comunitats indígenes i treballadors sanitaris) impliquen una desigualtat sobre l'esperança de vida. A la seua volta els aborigen reben ajuda del Govern, el qual els otorga vivenda i una ajuda econòmica per a subsistir, ademés existixen numerosos programes implementats en menudes i grans empreses per a amprar específicament als aborigen, Per un atre costat les universitats i Tafes otorguen un gran número de beques per a que qualsevol membre de la comunitat indígena estudie gratuïtament, pràcticament tenen un treball assegurat en terminar els seus estudis.Governs federals consecutius han respost a estos problemes en l'implementació de programes com per eixemple l'Oficina de Salut d'Aborigen i Isleños de Torres Strait (OATSIH), #lo que implica més assistència sanitària entre les comunitats indígenes, pero els problemes encara estan vigents.

Criminalitat i encarcerament

Els jóvens indígenes tenen 22 voltes més possibilitats de ser detinguts o perseguits judicialment que el restant dels jóvens australians, segons un informe publicat pel govern australià en maig de 2020. Els indígenes australians representen el 30 per cent de la població carcelària encara que només són el 3 per cent de la població australiana.

En 2002, varen anar dos voltes més freqüentment víctimes d'agressions violentes que els no indígenes. En l'any 2001 un 24% de la població indígena va denunciar ser víctima de violència. En juny de 2004 un 21% dels presoners eren indígenes. Hi ha informes freqüents de violència domèstica i disturbis en les comunitats.

Abús de drogues

Moltes comunitats indígenes sofrixen gran cantitat de problemes socials, sanitaris i llegals associats en l'abús de drogues llegals i illegals.

En 2007 una enquesta de l'Estratègia Nacional de Drogues va informar de que els indígenes s'abstenen més d'alcohol que els no indígenes (un 23,4% vs. un 16,8%), pero si consumixen alcohol estan més en perill de beure a nivell molt elevat (un 27,4% vs. un 20,1%)

Per a lluitar contra este problema s'ha intentat implementar una série de programes de prevenció i mitigació de l'abús d'alcohol. Molts d'estos programes han segut iniciats per les comunitats mateixes. Les estratègies inclouen declaracions de “Zones sense alcohol” entre comunitats indígenes, prohibicions i restriccions d'accés a punts de venda i colaboració ciutadana. Encara que en algunes comunitats han disminuït els problemes conectats en l'alcoholisme, per a unes atres encara és un problema actual.

Un atre problema és l'inhalació de petròleu entre algunes comunitats aïllades.

El conflicte territorial

El principi de “terra nullius” va seguir vigent en Austràlia fins a ser derogat en el juí històric Cas Mabo en 1992. Dit principi, que establia que la terra en Austràlia estava desocupada abans de l'arribada dels colonizadores britànics, va ser la ferramenta de la que es varen valdre els successius governs colonials per a arrebatar als aborigen els seus territoris ancestrals. La pèrdua de la seua terra va tindre conseqüències devastadors a nivell social, cultural i sicològic per als aborigen, i a pesar del veredicte favorable a la recuperació de la seua propietat, seguixen sense tornar-los gran part dels seus territoris. No obstant, "l'opinió dominant no és que els aborigen són un poble desposseït, (...) sino que es considera que molts d'ells són borrachos violents i que en la seua majoria no poden ajudar-se a sí mateixos."

Vore també

• Indígenes d'Austràlia
• Bumerán
• Diyeridú
• Guerres de frontera d'Austràlia
• Seqüestre de bebés en Austràlia (1869-1976)
• Aboriginal Tent Embassy, estructura en sèu en Canberra, representativa de la lluita política dels aborigen
• Bandera dels aborigen d'Austràlia
• Discurs del Parc Redfern, primer reconeiximent del govern australià sobre les males pràctiques contra els aborigen

Enllaços externs

• Pàgina de AIATSIS, l'Institut Australià d'Estudis sobre Aborigen i Isleños de l'Estret de Torres (Australian Institute of Aboriginal and Torres Strait Islander Studies) (en anglés)
• Apunts sobre el llibre "The lizard eaters" de Douglas Stockwood, una crònica del viage en busca dels últims aborigen nómades, realisat en els anys 50 pel desert australià.
• Aborigen en Austràlia [21] archivat en Wayback Machine.
• El simbolisme dels aborigen australians [22] archivat en Wayback Machine.
• Colónies aborigen en Austràlia
• Archivat el 24 de febrer de 2010 archivat en Wayback Machine.
• Sobre la cultura aborigen en el Territori del Nort, regió que alberga el Uluru
• Els aborigen - Survival International

[[Categoria:#Ètnia d'Austràlia| ]]