Abronia bogerti

No confondre en el dragoncito de la Serra de Santa Martha, ni en el dragoncito de la Serra de Jiquipilas.

El dragoncito de les Chimalapas (Abronia bogerti) és una espècie en perill d'extinció de saurópsido del orde dels escamosos de la família dels ánguidos endèmica de Mèxic. Va ser descrita per primera volta pel herpetólogo nortamericà Joseph Anton Tihen en l'any de 1954, basat en un únic espècimen recolectat en 1948, el holotip AMNH 68887, que es pot trobar en el Museu Americà d'Història Natural.

Etimologia

El epítet específic de A. Bogerti fa referència a Charles Mitchill Bogert, herpetólogo nortamericana i curador del Departament de Herpetología del Museu Americà d'Història Natural.

Descripció

A. bogerti és una lagartija de cos esvelt i allargat, extremitats curtes, una coa llarga i prensil, un cap estret triangular i un morro puntagut. El primer eixemplar conegut de l'espècie va alcançar una llongitut de morro a cloaca de 6.4 cm i una llongitut total d'11.3 cm . El major espècimen registrat (AGC 926) conta en una llongitut morro-cloaca de 9.4 cm i un pes de 12.7 grams. Els seus escamas són majorment quilladas en el esquena, especialment en les vertebrals i per a-vertebrals, diferenciant-ho d'atres espècies del clado Scopaeabronia. El segon espècimen recolectat, una femella adulta, presenta un contacte únic entre la escama frontonasal i la frontal, i té únicament nou bandes obscures transversal a lo llarc del cos. Este eixemplar media 8.7 cm des del cap fins al tors i 22.1 cm de llongitut total. Aproximadament els últims 5 mm de la coa estaven regenerats.

Esta espècie es distinguix d'atres pertanyents al seu gènero per les següents característiques morfològiques:

Presència de 43 a 38 rencs travessers d'escamas dorsals.

• Presència de 10 a 12 rencs llongitudinals de escamas ventrales.
• Osteodermos dorsals desenrollats únicament en unes quantes rencs de escamas ubicades en la regió anterior del cos.

Un parell de escamas postmentonales.

Un mínim de huit escamas en un renc corresponent al coll.

• Presència de dos a tres escamas supraoculares laterals.
• Escamas parietals en ampli contacte en les supraoculares miges.
• Presència de dos o tres escamas temporals primàries.

Presència d'una sola escama temporal en contacte en l'ull.

• Escama temporal primària inferior expandida.

Penúltima escama supralabial en contacte en l'ull.

• Escamas cantales anteriors presents.
• Escama frontonasal i frontal en contacte mínim o nul.
• Presència de més de 17 laminillas subdigitales en el quarto dit de la pata atrassera.

Algunes traces morfològics prèviament considerats #diagnòstic han resultat ser variables i no confiables, com:

Contacte entre les escamas prefrontales i superciliares anteriors. Contacte cantoloreal-frontonasal.

Coloració

La seua coloració dorsal és predominantment groga verdosa, en la presència d'entre dèu i onze bandes travesseres poc definides que s'estenen pel coll i la regió dorsal del cos en abdós sexes. La cap és gris en màrgens negres en les escamas. El morro és de color groc o vert groguenc. El cos és de color groc verdoso lluent en bandes travesseres obscures (negres o grisos). La coa és de color similar al cos, en bandes ben definides. Les extremitats conten en un patró reticulado en taques obscures; no presenten bandes travesseres. Les escamas labials i infralabiales són de color blanc, formant una llínea pàlida posterior al ull.

Per al segon eixemplar descrit, una femella, la coloració va ser un blanc verdoso clar predominant en el cos i coa. Nou bandes amples i irregulars de color gris obscur en el cos i que s'estenen també a lo llarc de la coa. Escamas del cap vert obscur en vores negres. Punta del morro i els llavis tenen d'un to blanc verdoso clar. La part inferior de la gola, l'abdomen i la coa de color completament blancs.

Els espècimen descrits recentment mostren variabilitat en característiques com el patró de bandes dorsals, coloració, i algunes escamas.

Comportament

El dragoncito de les Chimalapas és una espècie altament arbòrea, en una locomoció sinuós. Usa el seu coa prensil per a trepar i moure's pels arbres, exhibint un moviment ondulante i "oscilante" del cos mentres trepa, similar a atres fardachos arbòreus com el escinco jagant de les illes Salomón, els toloques i els camalleons. Pot realisar menuts bots en moure's entre branques.

Els machos mostren un comportament agonístico en trobades cara a cara, mossegant-se i subjectant-se fins a ser separats. En captiveri, els fardachos reaccionen en mossegades, defecación i moviments defensius.

Distribució i hàbitat

El dragoncito de les Chimalapas és una lagartija rara en un hàbitat i distribució reduït. L'holotip va ser localisat en altes montanyes de Chimalapas, Oaxaca, Mèxic, al nort de Niltepec, entre el cerro Travessat i la Serra Mare d'Oaxaca, a una altitut estimada d'entre 760 i 1370 m (2500 i 4500 peus). El segon espècimen (una femella adulta) va ser fotografiat i lliberat en Cerro Baül, pel biòlec i fotógraf Thomas Bille en l'any 2000, en un àrea disputada entre Oaxaca i Chiapas.

Entre 2014 i 2015, es varen observar cinc nous espècimen en Cerro Baül, tres mascles varen ser capturats el 29 d'agost de 2015, cada u d'un arbre diferent en un interval de 40 minuts i una muda va ser trobada a 10 m d'altura en el dosel d'un roure. Dos espècimen varen ser mantinguts en Mèxic en condicions controlades per a observacions comportamentales. Compartix hàbitat en el dragoncito de Cerro Baül.

Hàbitat

Esta espècie de dragoncito habita boscs mesófilos en transicions feya bosc tropical de boira en les parts altes, dominat per arbres de roure, pi, i de liquidámbar americà. Algunes àrees mostren regeneració despuix d'incendis forestals en 1998. L'incendi forestal va ocórrer en la Serra Travessada en el municipi de Santa María Chimalapa. L'any de 1998, va anar el més calorós d'eixa década. S'estima que l'incendi va ocasionar més de 100 mil hectàrees de bosc de boira i bosc de pi-encino.

Microhábitat

Esta lagartija preferix els troncs de roures (Quercus spp.) a altituts de 3.5–8 m. Els arbres ocupats tenen un diàmetro a l'altura del pit d'entre 0.1 i 0.75 m i altures de 8–17 m. Habiten plantes epífitas comunes, que inclouen bromelias com Tillandsia juncea, T. seleriana, T. tricolor, i T. usneoides.

Estat de conservació

L'estat de conservació d'este reptil està evaluat com Senyes Insuficients per la UICN i catalogat com en Perill d'Extinció (P) per la SEMARNAT.

Actualment no existix cap àrea protegida en les terres altes de Chimalapas, encara que s'ha recomanat l'establiment d'una reserva forestal en Cerro Baül, en consulta en les comunitats locals, ademés del monitoreo de poblacions i la regularisació de l'extracció per al comerç de mascotes.

Amenaces

El dragoncito de les Chimalapas mostra amenaces importants, com la deforestació del seu hàbitat per a ser utilisat en pastoreig i agricultura, especialment en les ales baixes de Cerro Baül. Per eixemple, en Sarita María Chimalapa s'ha registrat casos de reforestació per a fins agrícoles, açò per la presència de programes socioproductivos governamentals en Mèxic, com “Sembrant Vida”. Ademés, la producció de carbó vegetal, afecta principalment els roures que esta espècie de lagartija preferix com a llar.