Abundància relativa
La abundància relativa és la proporció d'una espècie o tàxon respecte a totes les espècies o tàxons continguts en un lloc.
És un component de biodiversitat i es referix a cuan comuna o rara és una espècie en comparació a atres espècies en una comunitat biològica o una ubicació definida.[1] L'abundància relativa pot representar-se com el percentage d'un organisme, a on el 100% és el número total d'organismes en l'àrea. Les abundància relatives tendixen a formar patrons específics que són estudiats per l'ecologia. En la naturalea les diferents poblacions existixen en proporcions diferents dins de les comunitats; est és el concepte bàsic d'abundància relativa.
En ecologia, l'abundància relativa és medida per l'índex de Simpson, també conegut com l'índex de la diversitat de les espècies o índex de dominancia, que representa la provabilitat de que dos individus, dins d'un hàbitat, seleccionats a l'encert pertanyguen a la mateixa espècie. És dir, quant més s'acosta el valor d'este índex a l'unitat, existix una major possibilitat de dominancia d'una espècie i d'una població; i quant més s'acoste el valor d'este índex a zero major és la biodiversitat d'un hàbitat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Hubbell, S. P. 2001. The unified neutral theory of biodiversity and biogeography. Princeton University Press, Princeton, N.J.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Abundancia relativa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.