Acampe

En el nom de acampos es coneixen en el Valle de l'Ebre (Aragó, Espanya) a grans finques de mont seca destinades al cultiu de cerealés, el pastoreig extensiu de ganado oví, a la caça i a l'apicultura.

Història

Els Reis d'Aragó, en els sigles XI i XII, varen donar a la ciutat de Saragossa la propietat i l'us dels mateixos. “El Privilegi dels Vint” va ser expedit en Osca en 1129 per Alfonso I despuix de la conquista de Saragossa. En este Privilegi, aixina cridat perque autorisava als habitants de Saragossa a elegir a vint veïns que observaren i feren observar els furs, s'arreplegava la concessió als moradores de la ciutat de l'aprofitament de totes les herbes i pastures d'un ampli espai (“des de Novillas a Pina”) per al sustente dels seus ganados” (Luis Germán Zubero, Agricultura i Societat pags 85 a 116, 1976)

Es tracta de finques de varis centenars d'hectàrees que duen el nom dels seus propietaris actuals o antics, o de l'institució a la que varen pertànyer. En el terme municipal de Saragossa es troben, per eixemple, Acampe de l'Hospital, Acampe de Funes, Acampe del Marqués, Acampe Arráez, Acampe de Estrén, Acampe de Torrijos.

Cap a l'any 2000, molts d'estos acampos varen ser comprats per empresaris i promotors en l'intenció de convertir-los en polígons industrials.

Per l'us extensiu que s'ha fet dels acampos, estos són d'alt valor ecològic per la fauna i flora que alberguen. Especialment per les aus i plantes esteparias.

L'expansió de la ciutat de Saragossa està transformant algunes d'estes finques en polígons industrials i abocadors i s'estan instalant parcs eòlics i fotovoltaics. Alguns, com el de Torrijos, es conserven baix agricultura ecològica i mantenen la ganaderia, l'apicultura i la caça major i menor. O el de Armijo (abans de Pardo), que combina explotació cinegética en eòlica.