Acanthodactylus erythrurus

lagartija colirroja (Acanthodactylus erythrurus)

La lagartija colirroja (Acanthodactylus erythrurus) és una espècie de lagartija que habita les zones seques de sol arenenc i escassa vegetació de la península ibèrica i el noroest d'Àfrica. Apleguen a medir fins a 23 cm. La part inferior de la llarga coa posseïx un color roig viu característic.

Es dedica a caçar escarabats, formigues i saltamontes. Les femelles posen 4-6 ous dels que ixen les críes als 70 dies.

Morfologia

• Medix uns 7-8 cm del cap a la coa.
• El cap és prou gran i li falta la escama occipital.
• L'esquena és grisa orso en ralles llongitudinals blanques més o menys marcades i en taques obscures.
• Els jóvens són inconfundibles: presenten un disseny en l'esquena de ralles blanques i negres, i tenen la coa i les cuixes de color roig viu (esta característica sol mantindre's en alguns individus adults, sobretot en femelles).

Distribució geogràfica

Habita en la península ibèrica i en el noroest d'Àfrica.

Hàbitat

La lagartija colirroja és una espècie extremadament adaptada a terrenys blans i solts, especialment arenencs, i presenta els dits en les escamas inferiors imbricadas, #lo que constituïx una adaptació a este tipo de sols, ya que esta disposició de les escamas aumenta la sustentació.

Comportament

Viu en el sol i corre per damunt de la arena a gran velocitat alçant la coa de forma característica i amagant-se en la base dels arbustos. Excava en facilitat i no és difícil vore-la en repòs mantenint les patas anteriors alçades.

Com les atres lagartijas d'arena, en les poblacions costeres, sol mantindre's activa durant tot l'any, encara que una part de la població sol retirar-se als caus durant els mesos més frets.

Alimentació

Menja varis tipos d'artròpodes, sobretot insectes (coleòpters, formícidos, heterópteros, himenòpters, etc.), Encara que durant la primavera i el estiu és freqüent l'ingestió d'aliment vegetal.

A voltes, practica el canibalisme.

Reproducció

En abril-juny s'observen les primeres còpules, i la posada (1-5 ous) oscila de maig a juny o a principis de juliol. A voltes poden fer dos posades.

La madurea sexual s'alcança generalment a l'any i mig de nàixer.

Vore també

• Anex:Reptils d'Espanya

Enllaços externs

• Informació sobre esta espècie. [1] archivat en Wayback Machine. (italià)
• Fotos i distribució d'esta espècie. [2] archivat en Wayback Machine.