Acanthophis antarcticus
Acanthophis antarcticus, el escurçó de mort comuna, és una espècie de serp de la família Elapidae, nativa d'Austràlia. És una de les serps terrestres més venenoses d'Austràlia i del món. Si ben la seua distribució seguix sent generalisada (a diferència de les espècies relacionades), s'enfronta a una major amenaça de l'invasió en curs del sapo de canya australià.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Va ser descrita per primera volta en 1802 per George Shaw com a Boa antartica. El naturaliste francés François Marie Daudin va erigir el gènero Acanthophis en 1803, designant a l'escurçó comú de la mort (com A. cerastinus) com la seua única espècie.
Descripció
[editar | editar còdic]Esta serp té un cap triangular pla i ampla i un cos gros en bandes de color roig, marró i negre en una panza grisa, crema o rosa. Pot alcançar una llongitut màxima de 0,70–100 centímetros. A. antarcticus posseïx els claus més llarcs que els de qualsevol serp australiana. A diferència de l'escurçó comú o europea (Vipera berus), A. antarcticus és una serp de la família Elapidae, i no de la família Viperidae, que no es troben en Austràlia.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es troba en gran part de l'est i el llitoral del sur d'Austràlia: Queensland, Nova Gales del Sur, Victoria i Austràlia del Sur. És més escàs en el Territori del Nort, Austràlia Occidental i les parts occidentals del sur d'Austràlia.[1] També és nativa de Papua Nova Guinea.
A. antarcticus es troben en boscs, praderias i brezalés de la costa oriental d'Austràlia. A. antarcticus és una mestra del camuflage, per les seues bandes, amagant-se baix de la #fulleram solta i les enrunes en boscs, xaraés i pasturageés.[1]
Preocupacions
[editar | editar còdic]La pèrdua d'hàbitat i la propagació de sapos de canya invasores en Austràlia són motiu de preocupació. El sapo menja A. antarcticus jóvens i les adultes que es mengen als sapos són enverinades per les glándulas tòxiques en la pell del sapo, que és molt mortal per als reptils australians, i moren.[2][3]
Dieta
[editar | editar còdic]A. antarcticus menja menuts mamífers i aus com a dieta primària. A diferència d'atres serps, A. antarcticus està a l'aguaite de la seua presa (a sovint durant molts dies) fins que passa un menjar. Es cobrix en fulls, fent-se amagada, i yacer enrollada en una emboscada, movent la seua coa en forma de cuc prop del seu cap com una enza. Quan un animal s'acosta per a investigar el moviment, la serp ataca ràpidament, injecta el seu verí i després espera a que la víctima muiga abans de menjar-la. A. antarcticus no és agressiva, no obstant, la seua tècnica de caça d'emboscada i la seua dependència del camuflage en lloc de la fugida per a evitar amenaces la fa més perillosa per als humans que s'aventuren en hàbitats forestals.[1]
Reproducció
[editar | editar còdic]A diferència de la majoria de les serps, els escurçons de la mort són vivíparas. A fins de l'estiu, un espècimen de A. antarcticus produïx una ventrada d'crío vives, aproximadament de 3 a 20, no obstant, s'han registrat més de 30 crío en una sola ventrada.[1]
Verí
[editar | editar còdic]El verí conté neurotoxinas altament tòxiques que poden causar paràlisis o inclús la mort. L'atac és el més ràpit entre totes les serps venenoses registrades en Austràlia. La mort humana pot ocórrer dins de les sis hores posteriors a la mordedura.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 . Archivat des d'el original, el 1 de novembre de 2012. Consultat el 1 de decembre de 2015.
- ↑ «Common Death Adder». Australian Wildlife. Archivat des d'el original, el 27 de febrer de 2016. Consultat el 28 de decembre de 2018.
- ↑ «Death adders more endangered than dangerous». ABC Wide Bay. Consultat el 28 de decembre de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acanthophis antarcticus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.