Acanthus mollis

Archiu:Acanthaceae - Acanthus mollis (2).JPG

acant (Acanthus mollis)

Archiu:2006-12-01Acanthus03.jpg

Full.

Archiu:A. mollis-esp-1.jpg

Espiga floral en pre-antesis.

Archiu:Acanthefleur.jpg

Flor, detall.

Archiu:Acanthefruit.jpg

Fruts inmaduros in situ.

Archiu:A. mollis-seed-1.JPG

Llavor inmadura in situ en l'interior d'un frut obert.

Archiu:Acanthus mollis MHNT.BOT.2007.43.58.jpg

Acanthus mollis

El acant (Acanthus mollis) és una espècie vegetal pertanyent a la família Acanthaceae.

Descripció

Herba perenne de 30-70 cm d'altura, més o menys pelosa o glabra, i en un talle simple, erecto i escaposo.

Les fulls basals, en un peciol de 20-60 cm, medixen 20-100 per 5-30 cm, i són elíptiques o ovadas, pinnatifidas, incís-dentadas, glabras pel seu fes i pelosas en els nervis del envés. Els fulls superiors, molt més menudes, sésiles, tenen 1,5-4 per 1-2,5 cm i són ovado-lanceoladas i espinoses en l'àpiç.

La inflorescència, densa, aplega als 2 m d'alt. L'única bràctea, pubescente, té 2,5-4 per 2 cm, és ovado-oblonga, dentada, més o menys espinosa, purpúrea en l'àpiç, blanquecina en la base, i en 7 nervis; les 2 bractéolas, més menudes, són estretes, llineals-agudes, pubescentes i sub-espinoses. El cáliz, puberulento, du 4 sàpia-hos no soldats: els 2 externs de 4-5 cm, ovado-ròmbics i ciliats, i el superior, que cobrix en part el llavi de la corola, és de color púrpura i s'assembla -i es confon a sovint- a un llavi superior de flor bi-labiada; els 2 sépals interns són molt més chicotets (0,6-0,7 cm). La corola de la flor, en nervación purpúrea, té el seu únic llavi -inferior- de 3,5-5 cm, trilobulado i pubescente i generalment de color blanquecino, ocasionalment en tenyides morades o francament d'este últim color. El androceo du 4 estams d'anteras pelosas en la cara interior, en 2 parells desiguals, i el ovari, ovoide i peloso en l'àpiç té el estil, d'estigmato bífido, persistent en el frut, més llarc que els estams i és bilocular en 2 rudimentos seminals de placentación axial en cada lóculo.

El frut és una càpsula de dehiscencia loculicida, coriácea, ovoide, de 2-3,5 cm en 2-4 llavors centimétricas alguna cosa arriñonadas de color pardo.

Hàbitat

L'espècie és nativa del centre i est de la regió mediterrànea, va ser adaptada des de l'antiguetat en el cultiu de jardins, i és ara naturalisada i cultivada pràcticament en el món sancer

Dispersa en les costes de la península ibèrica, molt més escassa en l'interior.

Vegeta en ribazos, roques i llocs frescs i humits, a on florix en primavera.

Usos

Fonamentalment en jardineria, els seus grans fulls basalés, lluents, lobuladas donen un aspecte senyorial junt al seu llarc mechó floral. En Espanya florix en maig i en el sur d'Hispanoamèrica en octubre. En jardineria s'usa generalment la varietat latifolius per ser una miqueta més resistent i robusta. És usada com a motiu escultòric en capitelés de columnes, com per eixemple en el orde corintio.

Medicina popular

Els fulls són utilisats com a estimulants de la gana i com laxante per via interna. En forma externa, s'aplica en forma de cataplasma com antiinflamatorio per als casos d'òrguens interns afectats. Les seues raïls són mucilaginosas i tenen certa astringencia, per lo que s'ha recomanat per a la diarrea i la disenteria. El suc té un cert efecte analgésico, per lo que s'ha recomanat com a tractament sintomàtic del herpes, les cremades i les contusions en general.

Alguns gèneros pròxims a Acanthus, com és el cas de Justícia, s'utilisen en la seua àrea original, Centroamérica, com psicótropos.

Curiositats

Una antiga llegenda conta que Calímaco, al vore un eixemplar d'esta planta enroscada en una canastilla ofrendada junt a la tomba d'una donzella, va tindre l'inspiració de crear la típica ornamentació dels capitelés corintios.

Taxonomia

Basónimo:

• Es va descriure i va publicar per volta primera en Species Plantarum, vol. 2, p. 639 en 1753 per Carlos Linneo (1707 - 1778). És l'espècie tipo del gènero

Etimologia

• Acanthus: del Llatí acanthus que prové del grec ἄκανθα, -ης, "planta espinosa", provablement per composició entre acer, -cris de aceo, acies, "punchant" i anthos, "flor", del Grec άκτς i άνθός. Virgilio ampra el vocablo en les Geórgicas (4, 123) i Plinio el Vell descriu 2 espècies en la seua història naturalis (22, XXXIV, 76): el Acanthus spinosus L. i el Acanthus mollis L.; esta última es denomina també paederos i mélamphyllos, i la seua raïl és excelent per a les cremades i les luxacions ("quod aliqui paederota vocant, alii melamphyllum. huius radices ustis luxatisque mire prosunt").

• mollis, -i: epítet Latino que significa "flexible, bla, tendre,...".

Sinònims

• Acanthus mollis subsp. platyphyllus Murb.
• Acanthus mollis var. nigra (Mill.) Willd.
• Acanthus mollis var. viciosoi Pau
• Acanthus latifolius hort.,
• Acanthus lusitanicus hort.,
• Acanthus nigra Mill.
• Acanthus hispanicus Loudon
• Acanthus longifolius Poir.
• Acanthus niger Mill.
• Acanthus platyphyllus Murb.
• Acanthus spinosissimus Host

Citologia

El número de cromosomes és 2n=56.

Noms vernàculs

Castellà: acant (22), ala d'àngel (6), ala montesina, ales d'àngel (3), alcanto, branca medicinal, branca ursina (2), carderona (2), carnera, carnerona (3), carneruna (2), flor d'Alger (2), flor del faraó, giganta (2), jagant, gigantea, herba jagant, herba calderona, herba carderona (3), herba cardonera, herba carnerona (3), herba de la culebra, herba giganta (3), herba jaganta (6), herba gigantina (2), lampazo, nazarenos (7), nap de saló (Rioja), nazarenos d'Andalusia, orella de jaganta (3), orella jaganta, yerba carderona, yerba giganta (3), yerba jaganta (4), ácere. Entre paréntesis, la freqüència del vocablo en Espanya.

Bibliografia

• P. Font Quer. Plantes Medicinals - El Dioscórides renovat., Editorial Llabor, Barcelona, 19809
• I. Domínguez i J. Muñoz, Fiches: La Flora de Còrdova.
• Nasir, I. & S. I. Ali (eds). Flora of Pakistan. Univ. of Karachi, Karachi, 1980-2005

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Acanthus mollis.