Anar al contingut

Acer circinatum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Acer circinatum (Acer circinatum)

Acer circinatum o arce enredadera és una espècie pertanyent a la família de les sapindáceas.

Descripció

[editar | editar còdic]

Creix com arbust gran que alcança 5-10 metros d'alt, pero algunes voltes forma un arbre de tamany chicotet o mijà, que excepcionalment pot aplegar als 18 metros. Els brots són fins i sense pelussa. Creix baix grans arbres pero també se li pot trobar en camp obert. Li'l troba des del nivell de la mar fins als 1500m d'altitut.

Les fulls estan enfrontades i són palmeadas i lobuladas en 7-11 lòbuls de 7-14 cm de llarc i ample, els lòbuls són accentuats i en vores dentados. Els fulls es canvien a color groc lluent a taronja rojós abans de caure. Les florés són chicotetes en el cáliz rojós i cinc pétals groc verdosos, que es produïxen en corimbes oberts. El frut és una disámara.

Els arbres es doblen fàcilment i a voltes, el cim del talle pot doblar-se fins a alcançar la terra a on pot tirar raïls i formar un arc natural.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

És un arce natiu de Norteamérica des de la Columbia britànica a Califòrnia, sempre prop de la costa del Oceà Pacífic. També es cultiva fòra del seu hàbitat natiu en Ontario i en Alabama.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Acer circinatum va ser descrita per Frederick Traugott Pursh i publicat en Flora Americae Septentrionalis; or, a Systematic Arrangement and Description of the Plants of North America 1: 267, en l'any 1814[1]

Etimologia

Acer: nom genèric que procedix del llatí ǎcěr, -ĕris = (esmolat), referit a les puntes característiques dels fulls o a la durea de la fusta que, supostament, s'utilisaria per a fabricar llances. Ya citat en, entre uns atres, Plinio el Vell, 16, XXVI/XXVII, referint-se a unes quantes espècies d'Arce.[2]

circinatum: epítet llatío que significa "redonejada".[3]

Sinonímia

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Ashley, Anne & Ashley, Peter (1990). The Canadian Plant Sourcebook. Cheriton Graphics, Ottawa, Canadà.
  2. Buckley, A. R. (1980). Trees and Shrubs of the Dominion Arboretum. Research Branch, Agriculture Canada, Ottawa.
  3. Abrams, L. 1951. Geraniums to Figworts. 3: 866 pp. In L. Abrams Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
  4. Bailey, L. H. & I. Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.
  5. Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of Califòrnia Press, Berkeley.
  6. Hitchcock, C. L., A. Cronquist, M. Ownbey & J. W. Thompson. 1961. Saxifragaceae to Ericaceae. Part III. 614 pp. In Vasc. Pl. Pacific N.W.. University of Washington Press, Seattle.
  7. Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Calç. Fl. 1–1681. University of Califòrnia Press, Berkeley.
  8. Scoggan, H. J. 1978. Dicotyledoneae (Saururaceae to Violaceae). 3: 547–1115. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons