Anar al contingut

Acer mandshuricum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Acer mandshuricum (Acer mandshuricum)

El Acer mandshuricum o arce manchuriano és la designació de gènero i d'espècie d'un arce natiu de China surest de Gansu, Heilongjiang, Jilin, Liaoning, sur de Shaanxi, Coreja i Krai de Primorie, Rússia.


Descripció

[editar | editar còdic]

És un arbre caducifolio, escàs, que alcança fins a 30 m d'altura, pero generalment és més menut.[1][2] Es tracta d'un arce trifoliado, relacionat en espècies com el arce florado (Acer triflorum) i el arce de paper (Acer griseum). El seu corfa és plana, grisa, diferent de la corfa exfoliante d'atres Arces.[2]

Els fulls tenen un pecíol de 7 a 10 cm, de tres ales. El seu talle és curt, oblongo, de 5 a 10 cm (2 a 4 polzades) de llongitut i 1.5 a 3 cm d'esgambi, en màrgens serrats. El folíol central és del mateix tamany o llaugerament major que els dos volants laterals.

Les florés són de color vert groguenc, produïdes en panículas consecutives de tres a cinc. El seu fruta, la sàmara és dura i s'estén entre 3 i 3.5 cm a lo llarc i 1 cm a lo ample. A principis de la primavera la coloració dels fulls es torna vert obscura. A mida que alvança l'estació es diferencien els seus pecíols, de color roig.[1][3]

Cultivación

[editar | editar còdic]

L'espècie va ser introduïda per primera volta per al cultiu en 1904, quan els arbres es varen plantar en el Real Jardí Botànic de Kew en el Regne Unit. El cultiu en Gran Bretanya no ha tingut tant èxit, perque l'adaptació a un clima continental produïx una foliación primerenca i pot causar danys per gelades tardanes en les primaveres d'allí; l'espècimen més gran registrat és de 8 m d'alt (Tree Register de les illes britàniques).

A pesar de que rara volta es veu en un cultiu fòra de arboretos, la seua apariència angosta ho fa ideal per a jardins menuts i, de la mateixa manera que els seus familiars, té un color otoñal espectacular que inclou tons de color rosa i taronja. El millor creiximent es produïx en ple sol o ombra parcial i en sol humit, pero ben drenado i àcit en un PH entre 5.6 i 6.0.[4]

En els Estats Units, eixemplars madurs es pot vore en el Arnold Arboretum en Boston, Massachusetts, entre ells un de 70 anys d'edat, mostra que s'ha alcançat un tamany d'aproximadament 13 m (40 peus) d'altura i 8 m (25 peus) d'ample. En Canadà, el Real Jardí Botànic, en Hamilton, Ontario conten en tres arces Manchuria cada u uns 10 m (35 peus) d'altura.[4]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Acer mandshuricum va ser descrita per Carl Maximowicz i publicat en Bulletin de l'Academie Imperiale dones Sciences de St-Petersbourg 12: 228. 1867.[5]

Etimologia

Acer: nom genèric que procedix del llatí ǎcěr, -ĕris = (esmolat), referit a les puntes característiques dels fulls o a la durea de la fusta que, supostament, s'utilisaria per a fabricar llances. Ya citat en, entre uns atres, Plinio el Vell, 16, XXVI/XXVII, referint-se a unes quantes espècies d'Arce.[6]

mandshuricum: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Manchuria.

Sinonímia
  • Acer kansuense W.P.Fang & C.V.Chang
  • Acer mandshuricum subsp. kansuense (W.P.Fang & C.I.Chang) W.P.Fang
  • Acer mandshuricum subsp. mandshuricum
  • Crula mandshurica Nieuwl.
  • Negundo mandshuricum (Maxim.) Budishchev ex Trautvetter[7]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Xu, T.-z., Chen, I., de Jong, P. C., & Oterdoom, H. J. Flora of China: Aceraceae (draft)
  2. 2,0 2,1 van Gelderen, C.J. & van Gelderen, D.M. (1999). Maples for Gardens: A Color Encyclopedia.
  3. Bean, W. J. (1970). Trees and Shrubs Hardy in the British Isles, 8th ed.
  4. 4,0 4,1 ONLA Plant Selection Committee.
  5. «Acer mandshuricum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 20 de febrer de 2014.
  6. Text Llatí de Plinio el Vell, Llibre 16 - En Pliny the Elder: the Natural History, Chicago University, 2006
  7. Acer mandshuricum en PlantList

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Flora of China (Checklist & Addendum). Unpaginated. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]