Anar al contingut

Acer pseudoplatanus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
arce blanc (Acer pseudoplatanus)


El arce blanc, falsa banana o arce sicómoro (Acer pseudoplatanus) és una espècie arbòrea caducifolia pertanyent a la família de les sapindáceas.

Descripció

[editar | editar còdic]

És un arbre elevat, que pot alcançar fins a 30 m d'altura, de copa àmplia i branques obertes, en corfa plana i grisácea. Els fulls són caducs, palmeadas, dividides fins a la mitat de la làmina en cinc lòbuls aovados, en les vores proveïdes de grosses dents, alguna cosa desiguals, curvats en forma de serra; el seu pecíol és molt llarc i està en posició oposta; són grans, d'uns 10 a 15 cm. Florés hermafroditas o dioicas, de color groc-verdoso, dispostes en gran número, sobre inflorescèncias (tirsos o arracades de cims) colgantes, que apareixen en els fulls o poc despuix; tenen llarcs pedicels, periant compost de 5 sàpia-hos i 5 pétals allargats i lliures, que s'inserten, en els 8 estams, en un disc anular carnoso situat baix de l'ovari. Frut en dos sàmares unides (disámaras) eixamplant-se les ales cap al àpiç i formant entre sí un àngul pròxim a 173 graus.

Florix en abril i maig; els fruts maduren al final del estiu i es mantenen durant molt temps en la planta.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

En el centre i sur d'Europa, aixina com en el suroest d'Àsia. En la península ibèrica únicament en el nort: Pirineus i Rebanc Cantàbric, fins al nort de Portugal. Freqüentment cultivat i asilvestrado, és difícil precisar quàn es tracta d'una planta espontànea.

Habita en sols frescs i profunts de les ales i valls de montanya, sense constituir mai formacions denses, sino esguitats en hayedos i atres boscs.

Espècies similars

[editar | editar còdic]

En Europa hi ha dos espècie de arces molt semblades que poden confondre's en facilitat. Les dos espècies presenten eixemplars que poden alcançar fins als 30-35 m d'altura.

Espècies Arce real (Acer platanoides) Arce blanc o falsa banana (Acer pseudoplatanus)
Corfa (en arbres adults) Lisa, va a tindre regates verticals en l'edat Pareguda a la del banana oriental, es desprén en plaques
Ulls Granates Verts
Fulls Hi ha cultivar en fulls de color roig púrpura Són de color verts
Florés Apareixen en el moment d'obrir-se els ulls Apareixen poc despuix dels fulls
Fruts (sàmares) Les sàmares es troben en la base del ramito i tenen la llavor aplanada. Les sàmares es troben en el ramito i tenen la llavor redona.





El nom del gènero era ya utilisat pels romans, Acer: tenaz, dur, segons atres autors el seu nom deriva de la veu celta ac: espina o punta, per haver-se utilisat per a fabricar puntes de llança. El nom específic pseudoplatanus, fa referència a la semblança dels seus fulls en la banana de passejada. La seua fusta és de color pàlit, de gra continu; és llaugera i fàcil de tornear. Les fulls, fruts i corfa de la raïl s'han utilisat com a medicinals, atribuint-los propietats astringentes; del seu tronc i branques, si es fa una incisió en primavera, s'obté un líquit azucarado agradable de beure.

Actualment és àmpliament usat en les passejades i avingudes de ciutats, especialment espanyoles perque gràcies a la seua poda i a la seua capacitat d'unir-se per les branques creen interessants efectes d'arcs naturals quan es troben sense fulls. En estiu proporcionen una excelent ombra i creen un microclima fresc i agradable, en podar-ho en autumne permet el pas de la llum al sol durant l'hivern pero seguix embellint les passejades en les seues singulars formes. Ademés, quan la poda és correcta no alcancen gran altura per lo que no entorpixen l'entrada de llum en les vivendes circumdants.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Acer pseudoplatanus va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 1054, en l'any 1753.[1]

Etimologia

Acer: nom genèric que procedix del llatí ǎcěr, -ĕris (esmolat), referit a les puntes característiques dels fulls o a la durea de la fusta que, supostament, s'utilisaria per a fabricar llances. Ya citat per, entre uns atres, Plinio el Vell en Història naturalis, 16, XXVI/XXVII, referint-se a unes quantes espècies d'Arce.[2]

pseudoplatanus: epítet latino que significa "fals Platanus".

Sinònims
  • Acer villosum C.Presl in J.Presl & C.Presl [1833]
  • Acer sericeum Schwer. [1894]
  • Acer dittrichii Ortmann in Opiz [1852]
  • Acer procerum Salisb. [1796]
  • Acer montanum Lam. [1779]
  • Acer majus Gray [1821]
  • Acer latifolium Bubani[3]
  • Acer abchasicum Rupr.
  • Acer atropurpureum Dippel
  • Acer bohemicum C.Presl ex Opiz.
  • Acer erythrocarpum Dippel
  • Acer euchlorum Dippel
  • Acer fieberi Opiz
  • Acer hybridum Bosc
  • Acer melliodorum Opiz
  • Acer opizii Ortmann ex Opiz.
  • Acer opulifolium Thuill.
  • Acer purpureum Dippel
  • Acer quinquelobum Gilib.
  • Acer rafinesquianum Dippel
  • Acer wondracekii Opiz
  • Acer worleei Dippel[4]

Nom comú

[editar | editar còdic]
  • Acer, acirón (2), arce (14), arce blanc (9), arce blanc d'uns atres, arce menor, arracadero, torrar, encert, blada (2), falsa banana (18), fals sicómoro, falsa-banana, moscon, moscón, orón, platanero, pládano (2), plágano (5), plánago, banana, banana selvada, prádana, prádano (3), samapol, sicomor (2), sicomor d'alguns, sicómoro. Entre paréntesis, la freqüència del vocablo en Espanya.[3]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Bailey, L.H. & I.Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.
  2. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  3. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  4. Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  5. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  6. Scoggan, H. J. 1978. Dicotyledoneae (Saururaceae to Violaceae). 3: 547–1115. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
  7. Voss, I. G. 1985. Michigan Flora. Part II Dicots (Saururaceae-Cornaceae). Bull. Cranbrook Inst. Sci. 59. xix + 724.
  8. Zuloaga, F. O., O. N. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les plantes vasculars del Con Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107: 3 Vols., 3348 p.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]