Acetoína
La acetoína (denominat també 3-hidroxibutanona) és un compost orgànic produït de forma natural per les rents del gènero Saccharomyces durant la fermentació alcohòlica.[1] Intervé en el buqué del va vindre (per mig de l'acció de la Saccharomyces cerevisiae), pero també, i sobretot, com a precursor en la biosíntesis del 2,3-butanodiol i el diacetilo. Forma part del buqué característic de les begudes alcohòliques. És un líquit en una llaugera olor a manteca o armeles.[2]
Síntesis
[editar | editar còdic]Se sintetisa de forma natural en la fermentació alcohòlica produïda per rent Saccharomyces.[1] Una molècula de acetoína es forma per la descarboxilación de dos molècules d'àcit pirúvico.
Funcions
[editar | editar còdic]La acetoina és una molècula que s'ampra com a almagasén natural d'energia en les funcions metabòliques d'algunes bactèries fermentativas. La acetoína se sintetisa per mig de la descarboxilación de l'alfa-acetolactato, un precursor comú en la biosíntesis d'alguns aminoàcits ramificados. Per la seua naturalea, la producció i excreció de acetoína durant el creiximent exponencial prevé la sobre-acidificació del citoplasma aixina com del mig envolvente que resulta de l'acumulació de productes metabòlics àcit com pot ser els acetats i els citratos. Una volta que les molècules de major número de carbono s'han extinguit en el metabolisme, i els cultius han entrat en una fase estacionaria, la acetoína s'ampra com a aliment capaç de mantindre la densitat de ceps estacionaria.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Claude Flanzy, (2003), Enologia: fonaments científics i tecnològics, Madrit, Mundi-Prensa llibres, 2.ª Ed., págs. 288-290
- ↑ Manuel María López Alejandre, (2007), Viticultura, enologia i tast per a aficionats, Mundi-Prensa Llibres, Madrit, pág. 198
- ↑ Xiao, Z. and Xu, P.(2007).Crit Rev Microbiol..33(2)
- 127–140.doi:10.1080/10408410701364604.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acetoína» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.