Acinos alpinus
.jpg){kind=link}
El acino alpí o albahaca agrest (Acinos alpinus (L.) Moench) és una planta perenne de la família de les lamiáceas.
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta herbàcea molt variable en forma de porte mig de 40 a 50 cm (mínim 5 cm) en flors hermafroditas i en un porte més o menys rastrero. La seua forma biològica ve definida com camefita suffruticosa. La base del talle té un caràcter leñoso i en part pubescente (cobert de pelusa). La secció travessera del talle presenta espículas accentuades (forma tetragonal).
Els fulls presenten una simetria oposta respecte al talle; llaugerament peciolada. La forma pot ser de ovoidea a lanceolada (de 5 a 15 mm) en el marge del foliolo dentado, que pot estar tornat cap a la part interna en la base del full.
La inflorescència és del tipo verticilado, està constituïda per vàries flors que florixen a un temps des del talle o des d'un nòdul, de 3 a 8 flors.
El cáliz de la flor és del tipo gamosépalo i d'una simetria radial (actinomorfo) i coberts d'uns densos pèls. La corola té una simetria bilateral (zigomorfa) és gamopétala. La forma de la flor és labiada en una lengüeta d'uns 15 a 20 mm.
El seu color és en general violeta en un tubo intern piloso. En dos lábelos, en el que el superior és bilobulado, mentres que l'inferior és trilobulado. Els estams són visibles; mentres que el pistil està amagat
Florix entre maig a agost depenent de l'altitut.
El frut és del tipo d'esquizocarpo, tetraquenio (frut que se separa en 4 elements quan madura).
La raïl principal de l'aparat radical, és mijanament fina, en compensació les raïls secundàries són més desenrollades.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Basónimo
[editar | editar còdic]Acinos alpinus va ser descrita per (L.) Moench i publicat en Methodus (Moench) 407. 1794[1]
Sinonímia
[editar | editar còdic]- Satureja acinos subsp. meridionalis
- Satureja alpina var. pyrenaea
- Melissa alpina
- Calamintha alpina
- Satureja alpina
- Acinos alpinus subsp. granatensis
- Acinos alpinus subsp. meridionalis
- Acinos alpinus subsp. pyrenaeus
- Clinopodium alpinus
- Thymus alpinus
- Acinos granatensis
- Satureja granatensis
- Calamintha suaveolens subsp. langei
Citologia
[editar | editar còdic]Número de cromosomes de Acinos alpinus (Fam. Labiatae) i tàxons infraespecíficos: 2n=18[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]Acinos: nom genèric que ve del grec la paraula del qual akinos, és el nom d'una menuda planta aromàtica. En llatí el nom del gènero significa "herba olorosa".
alpinus: epítet llatío que significa "en la montanya, alpí"
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Castellà: albaca, albahaca agrest (2), albahaca de mont (2), albahaca selvat (2), altahaca, hedeota, hedeota poleo, orégano, poleo, poleo de la serra, poleo de mont, poleo montano, poleo montesino (5), te de la serra, tomello, té, té de Serra Nevada (2), té de camp, té de la serra (2), té de mont, té de rastra, té de roca, té de serra, té del camp, té del mont, té fi (el número entre paréntesis indica les espècies que tenen el mateix nom en Espanya).[3]
Hàbitat
[editar | editar còdic]És originària de la Europa meridional montanyosa.
Es troba en camps oberts, en les fissures de les roques i en zones poc fèrtils, xares aclarides, tomillares, encinares en sabinas o ginebreres, robredales inclús en guaret. Preferix els substrats calcáreos o silíceos i ambients privats de vegetació a on les atres espècies tenen dificultats per a sobreviure. [1]
En la península ibèrica es troba #present en la major part de les regions per damunt dels 20 m s. n. m. aplegant fins als 3200 m s. n. m. en pràcticament totes les províncies, llevat les de la zona oest i suroest. Es tenen cites en pràcticament tota l'Europa meridional.
Usos
[editar | editar còdic]Farmàcia
[editar | editar còdic]Té propietats diaforéticas i febrífugas.
Cuina
[editar | editar còdic]Els fulls s'utilisen com un té.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Acinos alpinus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 14 d'octubre de 2012.
- ↑ Números cromosòmics per a la flora espanyola, 104-109. Ubera, J. L. (1979) Lagascalia 9(1): 123-125
- ↑ «Acinos alpinus». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 21 de setembre de 2014.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Flora d'Itàlia, autor=Sandro Pignatti coautor=Sandro Pignatti, any=1982, editor=Edagricole, ciutat=Bolonya aneu=Plantilla:ISBNT
- Flora Europea, autor=T.G. Tutin, V.H. Heywood et alii, editor=Cambridge University Press|any=1976| isbn = 0-521-08489-X |pàgina=
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Flora delle Alpi Marittime|17-09-2007
- Catalogazione floristica - Università vaig donar Udine|17-09-2007
- Associazione Micologica Italiana Naturalistica Telematica|17-09-2007
- Flora Italica|17-09-2007
- Botànica Sistemàtica|17-09-2007
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acinos alpinus» de Wikipedia en italià publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acinos alpinus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.