Acipenser baerii
El esturión siberiano (Huso baerii) és una espècie de peix acipenseriforme de la família Acipenseridae que viu en les aigües de China, Rússia i Kazakhstan. Està inclós en la Llista Roja de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea.
És un peix sobre el que es practica la críes en captivitat per l'aprofitament comercial dels seus huevas com caviar, i és freqüent trobar-ho en aquaris, per #lo que s'ha fet una gran dispersió, encara que en les seues aigües d'orige les poblacions no són abundants.
Es dividia en dos subespecies, no obstant, segons estudis recents es creu que l'espècies és monotípica formant poblacions contínues conectades genèticament a lo llarc de la seua àmplia àrea de distribució.[1]
Característiques
[editar | editar còdic]El esturión siberiano conta en la presència de plaques per damunt i els costats del cos, en un cap allargat que termina en un morro en punta. A lo llarc del seu cos es troben unes chicotetes plaques òssees, tant en el costat com en la part superior del seu cos. El lòbul superior de la seua aleta cabal és molt prolongat cap a arrere. També li'l pot reconéixer per la part superior del seu cos, que és d'un to gris clar i que es va tornant al marró obscur, ademés de que el color de la seua pancha, normalment clar, varia entre un to groc i un to blanquecino.[1]
És un peix migrador anádromo, naix en els rius i viaja cap a la mar per a alcançar allí la madurea. Té hàbits demersalés i habita en aigües de poca profunditat. Pot alcançar fins a uns 30 kg de pes en la seua madurea. Els mascles maduren entre els 9-15 anys i posseïxen una esperança de vida de 30 a 60 anys.
Un eixemplar de esturión siberiano pot medir entre 100-200cm de llarc. Per a que conseguixca establir-se i viure en un cos d'aigua es tenen que complir les següents condicions; aigua dolça o salobre, en preferència a una temperatura no molt calenta; preferiblement entre els 10-20 °C i que el pH de l'aigua es mantinga en 7,0-7,5.[2]
El esturión siberiano té un modo de vida solitari i diürn,[3] manté una dieta bentófaga[4] (s'alimenta de matèria orgàniques del fondo de l'oceà) en este cas carnívora; majoritàriament de moluscs i carrancs.[5]
Consume
[editar | editar còdic]El esturión siberiano és un dels peixos utilisats principalment en la producció de caviar i la seua posterior distribució per al consum. La producció d'este aliment es porta a terme per mig de la críes de l'animal en l'objectiu del cultiu, açò ocorre en Rússia, Espanya i Uruguai, entre molts atres països, sent estos tres els principals productors.[6]
El caviar no només és consumit pel seu sabor, textura i elegància, sino també pels seus beneficis nutricionals, ya que una porció de caviar conté vitamines, proteïnes i components nutrtivos com el calcio, ferro, magnesi, fòsfor, seleni i vitamines A, B2, B6, B12, B4, D, K. El caviar també conté diversos aminoàcits naturals com la lisina, la arginina, la isoleucina, la metionina i la histidina.[7]
El consum de la seua carn s'ha popularisat pel seu sabor suau i textura consistent. Ademés és un peix sense espines lo que ho torna més fàcil de netejar, sent esta també una font nutritiva de proteïnes i #àcit grassos essencials per a una dieta humana equilibrada.[8]
Determinació sexual
[editar | editar còdic]En el esturión siberiano es varen realisar estudis per a analisar el paper de l'enzima aromatasa (CYP19A1A) en la diferenciació sexual d'esta espècie. Esta enzima convertix andrógenos en estrògens i la seua elevada expressió durant els primers mesos de vida indica el desenroll de la via femenina, és dir, la formació d'ovaris. Encara que no s'ha identificat encara un gen determinant del sexe, la aromatasa es considera un marcador primerenc del gènero en esta espècie.[9]
Introducció en la Conca de l'Argent
[editar | editar còdic]L'espècie va ser introduïda accidentalment en la conca de l'Argent a partir d'un escape des d'una piscicultura ubicada en el Riu Negre, tributari del Riu Uruguai, des d'ahí es va dispersar feya el Riu de l'Argent i el Riu Paraná. Açò de la mateixa manera que Acipenser gueldenstaedtii, els primers registres del qual en el Riu Paraná i el Riu de l'Argent varen ser en 1998.[10] És evident que un gran número d'estos eixemplars va sobreviure en aigües lliures, ya que s'han registrat numeroses captures, no només en el Riu Uruguai, sino també en el Riu de l'Argent i en el Riu Paraná mig i inferior.
Invasor
[editar | editar còdic]Estes espècies, junt en A. naccarii, varen ser introduïdes per a la críes en Espanya, per a l'obtenció de caviar, en 1995. En Espanya el Huso Baerii, junt a 13 espècies invasoras i atres peixos introduïts, es dediquen a competir per l'aliment i territori, introduïxen paràsits i malalties, que alteren els processos ecològics i reduïxen la calitat ambiental.[11]
En ser originari del Noreste de Siberia, en aigües de baixes temperatures, possiblement trobe alguna resistència ambiental per a la seua reproducció en les aigües uruguayanes.[12] No obstant, com en qualsevol nova introducció, no se sap en certea quin serà la seua capacitat de supervivència i dispersió.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Ruban (2005). The Siberian sturgeon Acipenser baerii Brandt: species structure and ecology, Books on Demand. ISBN 978-3-8334-4038-0.
- ↑ «Acipenser baerii» (en és). AquaPortail. Consultat el 2025-10-28.
- ↑ «Esturión de Siberia • Huso (Acipenser) baerii • Ficha de peix» (en és). Fishipedia. Consultat el 2025-10-28.
- ↑ «Bentófago | Glossaire eau, milieu marin et biodiversité». glossaire.eauetbiodiversite.fr. Consultat el 2025-11-10.
- ↑ «Esturión siberiano - EcuRed». www.ecured.cu. Consultat el 2025-10-28.
- ↑ «FAO Fisheries & Aquaculture». www.fao.org. Consultat el 2025-11-01.
- ↑ «american caviar,black caviar,bowfin caviar,caviar,caviar facts,caviar information,domestic caviar,fish rosega,hackleback caviar,imported caviar,kaluga caviar,osetra,osetra caviar,paddlefish caviar,ret caviar,salmon caviar,salmon rosega,sevruga caviar,siberian c» (en en). Caviar Star. Consultat el 2025-11-01.
- ↑ Animals: an open access journal from MDPI.14(16)
- 2425.ISSN 2076-2615.doi:10.3390/ani14162425.Consultat el 2025-11-03.
- ↑ Nagahama I. 1997. 17α, 20β-Dihydroxy-4-pregnen-3-one, a maturation-inducing hormone in fish oocytes: mechanisms of synthesis and action. Steroids 62(1):190-196
- ↑ First record of the Russian sturgeon Acipenser gueldenstaedtii Brandt & Ratzeburg, 1833 (Acipenseriformes: Acipenseridae) from Argentina Danilo Demonte, Jorge Liotta, Eva Roda, Roberto Civetti & Juan Carlos Rozzati, Ichthyological Contributions of PecesCriollos 58: 1-5 (2017)
- ↑ Benigno Elvira i Ana Almodóvar-EL PROBLEMA DELS PEIXOS D'AIGUA DOLÇA INVASORES EN ESPANYA-2019 029_144_Espècies_invasoras.indd
- ↑ Universitat de la República (Uruguai). Facultat de Veterinària.Consultat el 3/10/2022.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Acipenser baerii.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Acipenser baerii.- [1] Pàgina de World Sturgeon Conservation Society (W.S.C.S.), en anglés
- [2] Pàgina sobre el esturión siberiano
- Grup especialisat en esturiones 1996. Acipenser baerii
- 2006 Llista roja d'espècies amenaçades IUCN
- Este artícul conté una traducció derivada de «Huso baerii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.