Acodo

Archiu:Layer (PSF).png

Esquema de la reproducció per acodo

El acodo o amorgonamiento és un método artificial de propagació vegetal, que consistix en fer possible l'aparició de raïls, també conegut com estaca, per mig de la calor, de l'humitat, de la terra preparada i d'incisions o lligam en les branques acodadas, formant nous individus. Com en tota reproducció vegetativa, els nous individus són similars genèticament al progenitor.

Les branques acodadas enraízan més fàcilment quant més efectiva siga la detenció de la llacor. Totes les operacions de acodadura es dirigixen a detindre i dirigir la llacor a la part de la branca o branques que s'han d'arrelar.

Aun cuando el acodo es practica en totes les époques de l'any, el moment més adequat depén de l'espècie i, sobretot, del clima del lloc. El moment en que la planta està en ple desenroll és el millor, ya que llavors la llacor està en moviment i promou les hormones que induïxen la formació de la durícia d'a on han de brotar les raïls. La terra en la qual es fa el acodo deu ser llaugera i ha de conservar l'humitat, per ad açò pot cobrir-se en mantillo o una atra matèria.

Acodo terrestre

El método de acodadura més senzill consistix en amontonar al voltant de la planta una porció de terra formant convexitat, que és lo que es diu atetillar la planta. Amontonada la terra, deu tallar-se a poca distància de la mateixa la part eixint del vegetal a fi de facilitar la formació de raïls. S'obtenen per este mig tants vegetals nous com talles hi havia i sense perjuí de que la planta mare seguixca retoñando novament.

Archiu:KnightiaExcelsaKing.jpg

Planta de talle leñoso

Els acodos en arc o mugrón s'usen generalment per a reproduir arbustos la fusta de la qual no siga molt dura i s'efectuen obrint davant de la planta un fos o excavació chicoteta, encorvando cap a esta la part d'aquella que vullga acodarse, cuidant de no trencar-la i se subjecta després en una forqueta de pal o canya, en terra, etc.

El acodo de sierpecilla, serpenteado o onejat, solament es diferencia del precedent en que la branca encorvada en lloc de tallar-se en eixir de la terra es torna a encorvar per a que ixca més llunt, repetint-li açò quantes voltes ho permeta la seua llongitut. Es acodan d'esta manera els arbustos sarmentosos que arraïlen en facilitat.

Archiu:Marcottage butte.png

Acodo per tall i recalce

Una variant és el denominat acodo per tall i recalce. Esta tècnica s'ampra comunament per a reproduir patrons a partir d'una "planta mare". Consistix bàsicament en desmochar la planta a ras de sol i, segons van creixent les diverses branques, es va acumulant terra sobre elles, forçant l'emissió de raïls. Quan estes raïls estan suficientment desenrollades, es torna a descalçar la planta, tallant cada una de les branques, que són un patró idèntic a la planta mare.

Acodo aéreu

Quan es tracta de acodar branques molt grosses i massa altes per a poder-se encorvar s'acodix a atres procediments més complicats, ya siga detenint en lligam el curs de la llacor, ya danyant o llevant part de la corfa de la planta en la finalitat de facilitar la formació de mamilas que tiren raïls. Per lo comú, es fan estos acodos a l'aire en cestos, sacs o tiestos cridats de acodar de modo que la branca travesse i descolle per dalt i per avall.

En les plantes de brots leñosos el acodo consistix en raspar una branca jove, per a després ser espolvoreada en hormones, formadors de raïls i verdet humit, en generar-se raïls es talla la branca i es transplanta.

La classe de acodo deu elegir-se tenint en conte la planta en la que es realisa el acodo, l'edat del talle o brot, i l'estació.

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Botànica|20px|Vore el portal sobre Botànica]] Portal:Botànica. Contingut relacionat en Botànica.