Brot
En botànica, el brot és l'eix de la part generalment aérea de les cormofitas i és l'orgue que sosté les fulls, florés i fruts. Les seues funcions principals són les de sostingues i de transport de fotosintatos (carbohidrats i atres composts que es produïxen durant la fotosíntesis) entre les raïls i els fulls.
Es diferencia de la raïl per la presència de nucs en els que s'inserten les ulls axilars i els fulls, i pel seu geotropisme negatiu, és dir, que creixen en contra de la força de gravetat. Entre els cormófitos existixen espècies en un sol brot el refillol del qual no es ramifica i plantes en molts brots (pluricaules) el refillol dels quals es ramifica de diversos modos d'acort en l'activitat dels meristemos.
Des del punt de vista de l'Anatomia, el brot està constituït per tres sistemes de teixits: el dérmico, el fonamental i el vascular o fascicular. Les variacions en l'estructura dels brots de diferents espècies i dels taxonés majors es basen principalment en les diferències en la distribució relativa dels teixits fonamental i vascular. El creiximent en llongitut del brot es deu a l'activitat dels meristemas apicales i a l'allargament subsecuente dels entrenudos, i es denomina creiximent primari. El creiximent secundari es caracterisa per l'aument de la gruixa del brot i és el resultat de l'activitat dels denominats meristema secundaris (cámbium i felógeno). Este tipo de creiximent és característic de les gimnospermas i la majoria de les eudicotiledóneas arbòrees i arbustivas, i dona com resultat la producció de fusta.
Els brots es classifiquen des de diversos punts de vista, des de la consistència fins a les modificacions que pogueren presentar per a adaptar-se a diferents ambients. Tal diversitat és la base de la gran cantitat d'aplicacions econòmiques que tenen els brots, des de l'alimentícia fins a les més variades indústries.
Definició
[editar | editar còdic]Es definix com tot orgue aéreu o subterràneu, vert o incoloro, dret, rastrero o trepador, portador de fulls (siguen estes verdes, reduïdes a escamas o cicatrius foliares), florés i fruts. A diferència de les raïls, el brot presenta geotropisme negatiu, té nucs (llocs a on s'originen els fulls) i entrenudos (regions entre dos nucs consecutius), ulls (àrees del brot situades just per damunt del punt d'inserció del full apical i axilars) i per lo comú fulls ben desenrollades. El brot es forma a partir de l'ull caulinar en la plántula o dels ulls secundaris en les ramificacions. Estes ramificacions poden produir-se per mig de dos sistemes: monopódico o simpódico.
Funcions
[editar | editar còdic]És l'eix de la planta que sosté les fulls, òrguens d'assimilació en forma aplanada, les quals es disponen d'un modo favorable per a captar la major cantitat de radiació solar en el mínim sombreamiento mutu (vore filotaxis). En les plantes que no presenten fulls identificables com a tals, com en la majoria de les cactáceas, el brot s'encarrega de la fotosíntesis. En el moment de la reproducció, el brot sosté també les florés i els fruts. En moltes espècies, el brot és ademés un dels òrguens de reserva d'aigua i fotoasimilados, especialment en antelació a l'etapa reproductiva.
No obstant, la funció principal del brot és la de constituir la via de circulació d'aigua entre les raïls i els fulls de les plantes. Pot tindre molts metros d'altura, el brot leñoso més llarc que es coneix és el de la palmera trepadora Calamus manen de 185 m.
El fluix d'aigua a través de la planta es realisa per les diferències en el potencial hídric entre l'atmòsfera i el sol, sent el xilema el teixit conductor. El fluix d'aigua en el xilema és un procés físic, en a on l'energia necessària per a que es porte a terme prové de la transpiració de l'aigua des dels estomas dels fulls cap a l'atmòsfera. Com a conseqüència de tal transpiració, es produïx una deficiència d'aigua en les cèlules del mesófilo del full, el qual fa que l'aigua fluïxca des de les cèlules més internes en un major potencial d'aigua. La deficiència hídrica inicial es propaga successivament fins a aplegar a l'altura dels conductes del xilema. La naturalea capilar del xilema, les propietats de cohesió de les molèculas d'aigua entre sí, l'adheriment de l'aigua a les parets celulars i la tensió desenrollada per diferències en el potencial hídric originades en la transpiració, permeten en conjunt, el moviment de la columna d'aigua des de la raïl fins als fulls.[1][2][3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Biologia Virtual.Morfologia, Anatomia i Fisiologia del brot [1] archivat en Wayback Machine.. Universitat Nacional de Colòmbia. Consultat el 18 d'octubre de 2009.
- ↑ Loomis R.S. i Connor D.J. 1992. Crop Ecology. Ed. Cambridge University Press
- ↑ Salisbury F.B. i Ross, C.W. 1985. Plant physiology. Wadsworth Publ. Co.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- [enllaç trencat]
- Strassburger, E. 1994. Tractat de Botànica. 8.ª edició. Omega, Barcelona, 1088 p. ISBN 84-7102-990-1
- Tanca, J.J. 2005. Botànica: morfologia de les plantes superiors. Buenos Aires, Hemisferi Sur. ISBN 950-504-378-3
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tallo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.