Filotaxis
En botànica, es diu filotaxis o filotaxia a la disposició dels fulls, bràctees, flors o atres estructures vegetals repetitives de forma regular, al voltant d'un eix o centre, a sovint dispostes segons un o varis sistemes d'espirals o hèlices.[1]
Els òrguens en creiximent es disponen successivament sobre el talle traçant una llínea imaginària, cridada «espiral fonamental». Periòdicament, un orgue nou apareix en la mateixa posició sobre la mateixa vertical que un d'anterior. Quan açò succeïx, s'ha completat un «cicle foliar»: un segment d'eixa espiral fonamental delimitat pels dos òrguens situats en la mateixa vertical. El cicle foliar es pot representar numèricament, per mig d'una fracció, el numerador de la qual indica el número de regressos que l'espiral ha donat sobre l'eix del talle, mentres el denominador conta el número de fulls o atres òrguens que han aparegut dins d'aquell.
La filotaxis ve determinada per dos factors: el número de primordios que emergixen simultàneament del meristemo apical, cridat «yugación», i l'àngul de divergència entre dos primordios consecutius. El primer determina la cantitat de llínees d'inserció que recorren el talle. Si només hi ha un primordio la filotaxia és uniyugada, si hi ha més d'un, la filotaxia és multiyugada.
L'àngul de divergència és variable, encara que hi ha un número llimitat d'ells. El més senzill és el que resulta d'un àngul de 180°: en este cas els fulls són dísticas, i es presenten en dos files diametralment opostes a lo llarc del talle. Si l'àngul de divergència és distint a este valor, els fulls es disponen sobre el talle formant una o més espirals, cridades «parásticos».
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Annals of Botany.80(3)
- 231–244.ISSN 0305-7364.doi:10.1006/anbo.1997.0422.Consultat el 12 de febrer de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Filotaxis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.