Anar al contingut

Actaea racemosa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Cimicifuga racemosa 002.jpg
Actaea racemosa (Actaea racemosa)


Actaea racemosa (nom vulgar: cimífuga, que també és el nom comú d'atres plantes) és una espècie de planta medicinal de la família Ranunculaceae.

Distribució

[editar | editar còdic]

És originària de l'est de Norteamérica des de l'extrem sur d'Ontario al centre de Geòrgia, i a l'oest a Misuri i Arkansas. Creix en una gran varietat d'hàbitats forestals, i en freqüència es troba en chicotetes obertures del bosc. Les raïls i els rizomes han segut utilisats medicinalment pels americans natius. Extractes d'estos materials vegetals es creu que posseïxen propietats de analgésicos, sedantes, i antiinflamatorio. Hui en dia, els preparatius de Actaea racemosa (tintures o tabletas de materials secs) s'usen principalment per a tractar els síntomes associats en la menopausa.

Descripció

[editar | editar còdic]

Actaea racemosa és una planta herbàcea perenne que produïx grans fulls composts d'un metro des d'un rizoma, alcançant una altura de 25 a 60 centímetros.[1][2] Els fulls basals medixen fins a 1 metro de llarc i ample, formant repetides séries de tres foliolos (compost tripinnado) tenen un marge gros dentado (en forma de serra). Les flors es produïxen a finals de primavera i principis de l'estiu en un talle alt, de 75 a 250 centímetros d'altura, formant arracades de fins a 50 centímetros de llarc. Les flors no tenen pétals o sàpia-hos, i consistixen en grups reduïts de 55 a 110 estams blancs de 5-10 mm de llarc, que rodegen un estigma blanc. Les flors tenen un marcat aroma de caràcter dolç, olor fétido que atrau a les moscas, mosquits i escarabats.[1] La fruta seca és un folícul de 5-10 mm de llarc, en un sol carpelo, que conté vàries llavors.

Cultiu

[editar | editar còdic]

A. racemosa creix en forma fiable en el sol humit, prou pesat. Du arracades altes de flors blanques en brots nervudos negre-púrpura, en olor medicinaldesagradable. Els caps de les llavors seques permaneixen en el jardí durant moltes semanes. Les seues fulles profundament tallats, de color burdeos en la varietat "atropurpurea", afigen interés als jardins, a on la calor de l'estiu i la sequia no la fan morir, lo que la convertixen en un popular jardí perenne. S'ha guanyat el premi Award of Garden Merit de la Royal Horticultural Society.[3]

Farmacognosia

[editar | editar còdic]
Us tradicional

Els natius americans utilisaven Actaea racemosa per al tractament ginecológico i atres trastorns, incloent el dolor, problemes renals i depressió.[2] Despuix de l'arribada dels #colon europeus als EE. UU., varen continuar l'us medicinal de la planta que va aparéixer en la Farmacopea dels EE. UU. en 1830 baix el nom de "negre snakeroot". En 1844 A. racemosa va guanyar popularitat quan el Dr. John King, un mege eclèctic, ho utilisa per a tractar trastorns reumáticos i nerviosos. Atres meges eclèctics de la mitat de el XIX varen utilisar Actaea racemosa per a una varietat de malalties, incloent endometritis, amenorrea, dismenorrea, menorràgia, l'esterilidad, severs dolors posparto, i per a aumentar la producció de llet materna.[4]

Tradicionalment s'ha usat com insecticida, en especial per a exterminar els polls.

Us contemporàneu

És usat com cardiotónico, antiespasmódico, antineurálgico, emenagogo, afrodisíac, diurético, sudorífico, estomacal, astringente, expectorante.

S'usa en homeopatia per a problemes durant l'embaràs, part i postpart. Dolores irregulars, punchants o de shock. Depressió, tristor, pessimisme.

És incompatible en les sals de ferro i els alcohols.

En la teràpia floral californiana, és utilisat per a deprendre a afrontar els aspectes obscurs del propi yo i dels demés. Persones en carisma i magnetisme que atrauen de forma natural a molta gent i situacions difícils que deuen deprendre a confrontar. S'utilisa en l'actualitat principalment com un suplement dietètic comercialisat per a les dònes com a remei per als síntomes de la tensió premenstrual, la menopausa i atres problemes ginecológicos.[2] No obstant, el seu us en el tractament d'estes malalties és motiu de controvèrsia, en alguns estudis que tira dubtes sobre la seua eficàcia.[5] El disseny i la dosis de les preparacions de A. racemosa juguen un important paper en el resultat clínic,[6] i les investigacions recents en composts purs que es troben en Actaea racemosa han identificat alguns dels efectes beneficiosos d'estos composts en les vies fisiològiques que subyacer als trastorns relacionats en l'edat com l'osteoporosis.[7] D'acort en alguns estudis controlats que varen incloure un número suficientment elevat de participants per a determinar la significació estadística dels resultats clínics, l'us sembla ser segur, pero ineficaç per al tractament dels sofocos menopáusicos.[8] Els extractes han segut reportats com que tenen activitats vasorrelajantes.[9]

Composts bioactivos

Com la majoria de les plantes, els seus teixits i òrguens contenen molts composts orgànics en activitat biològica.[6][10][11] Els fitoestrógenos composts originalment havia segut implicats en els efectes dels extractes de Actaea racemosa en els síntomes vasomotores en dònes menopáusicas.[12] Atres estudis, no obstant, han senyalat l'absència d'efectes estrogénicos[13] i els composts[11][14][15] en els materials que contenen Actaea racemosa. Troballes recents sugerixen que alguns dels efectes fisiològics clínicament rellevants de Actaea racemosa pot ser pels composts que s'unixen i activen els receptors de serotonina,[16] i un derivat de la serotonina en alta afinitat als receptors de serotonina, Nω-Metilserotonina, s'ha identificat en Actaea racemosa.[17] Complexes molècules biològiques, tals com triterpenos glucósidos (per eixemple cicloartenol), s'ha demostrat que reduïxen la pèrdua òssea induïda (osteoporosis)

per mig del bloqueig de la osteoclastogénesis en in vitro i en models in viu.[7]

Conté àcit palmítico, oleico, salicílico; principi amarc, fitosterina, saponina, tanino.[18]

Alerta sanitària

[editar | editar còdic]

l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), basant-se en un comunicat rebut per part del Comité de Plantes Medicinals de la EMEA (Agència Europea de Medicaments), va alertar en 2006 respecte de la possible associació de l'us de l'extracte “Cimicifugae racemosae rhizoma” en lesions hepàtiques agudes. No obstant, els indicis no semblaven concloents.

No obstant, per la gravetat potencial del problema i com a mida de precaució, la AEMPS, en llínea en la nota publicada per la EMEA, recomana seguir les següents pautes:

Recomanacions als pacients
  • Es deu suspendre el consum de productes que contenen l'extracte de la raïl de Cimicifuga racemosa i consultar al mege si s'observa un o més dels següents síntomes: cansanci anormal, dolor d'estòmec en nàusees, orina de color coñac o pell i blanc dels ulls groguencs (aliacrà).
  • Els pacients que hagen sofrit anteriorment alguna malaltia o alteració del fege no deuen iniciar l'us d'estos medicaments; si estigueren ya prenent-los, deuen consultar al seu mege sobre la conveniència de continuar en el tractament.
  • Els usuaris del producte que no hagen experimentat cap anomalia i hagen observat una clara milloria en els síntomes relacionats en la menopausa, poden continuar en el seu consum.
Recomanacions als professionals sanitaris
  • Es deu interrogar als pacients sospitosos de tindre una lesió hepàtica aguda, sense una clara etiologia, si utilisen plantes medicinals, ya siga en forma de productes farmacèutics o adquirides en herbolarios o atres establiments, i concretament sobre productes que continguen Cimicifuga racemosa.
  • Si se sospita en algun cas la relació de la lesió hepàtica en els productes que continguen Cimicifuga racemosa, deuen notificar-ho lo abans possible al centre de farmacovigilancia corresponent de la seua comunitat autònoma.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Actaea racemosa va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 504, en 1753.[19]

Etimologia

Vore: Actaea

racemosa: epítet latino que significa "en arracades".[20]

Sinonímia
  • Actaea gyrostachya Wender.
  • Actaea monogyna Walter
  • Actaea orthostachya Wender.
  • Botrophis actaeoides Raf. ex Fisch. & C.A.Mey.
  • Botrophis pumila Raf.
  • Botrophis serpentaria Raf.
  • Cimicifuga americana Muhl.
  • Cimicifuga racemosa (L.) Nutt.
  • Cimicifuga serpentaria Pursh
  • Cimicifuga serpentaria var. orthostachya Wender.
  • Macrotrys actaeoides Raf.
  • Macrotrys racemosa Sweet
  • Megotrys serpentaria Raf.
  • Thalictrodes racemosa (L.) Kuntze[21]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Richo Cech (2002). , Horizon Herbs, pp. 10–27. ISBN 0-9700312-1-1.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Predny ML, D'Angelis P, Chamberlain JL (2006). [1], Department of Agriculture Forest Service, Southern Research Station, pp. 99.
  3. ↑ http://apps.rhs.org.uk/plantselector/plant?plantid=59
  4. ↑ Anon«Cimicifuga racemosa».Alternative Medicine Review.8(2)
    186–89.
  5. ↑ Newton KM, Reed SD, LaCroix AZ, Grothaus LC, Ehrlich K, Guiltinan J(2006).«Treatment of vasomotor symptoms of menopause with black cohosh, multibotanicals, soc, hormone therapy, or placebo: a randomized trial».Annals of Internal Medicine.145(12)
    869–879.
  6. ↑ 6,0 6,1 Viereck V, Emons G, Wuttke W(2005).«Black cohosh: just another phytoestrogen?».Trends in Endocrinology and Metabolism.16(5)
    214–221.doi:10.1016/j.tem.2005.05.002.
  7. ↑ 7,0 7,1 Qiu SX, Donen C, Ding LS, Peng S, Chen SN, Farnsworth NR, Nolta J, Gross ML, Zhou P(2007).«A triterpene glycoside from black cohosh that inhibits osteoclastogenesis by modulating RANKL and TNFα signaling pathways».Chemistry & Biology.14(7)
    860–869.doi:10.1016/j.chembiol.2007.06.010.
  8. ↑ Geller ES, Shulman LP, van Breemen RB, et al.(2009).«Safety and efficacy of black cohosh and ret clover for the management of vasomotor symptoms: a randomized controlled trial».Menopause (New York, N.I.).16(6)
    1156–66.doi:10.1097/gme.0b013i3181ace49b.
  9. ↑ Eun-Young Kim, Young Joo Lee, Pixe-Ra Rhyu(2011).«Black cohosh (Cimicifuga racemosa) relaxes the isolated rat thoracic aorta through endothelium-dependent and -independent mechanisms».Journal of Ethnopharmacology.138(2)
    537–542.ISSN 0378-8741.doi:10.1016/j.jep.2011.09.048.
  10. ↑ Nuntanakorn P, Jiang B, Yang H, Cervantes-Cervantes M, Kronenberg F, Kennelly EJ(2007).«Analysis of polyphenolic compounds and radical scavenging activity of four American Actaea species».Phytochem Anal.18(3)
    219–28.doi:10.1002/pca.975.
  11. ↑ 11,0 11,1 Avula B, Wang YH, Smillie TJ, Khan IA«Quantitative determination of triterpenoids and formononetin in rhizomes of black cohosh (Actaea racemosa) and dietary supplements by using UPLC-UV/ELS detection and identification by UPLC-MS».Planta Med..75(4)
    381–6.doi:10.1055/s-0028-1088384.
  12. ↑ Seidlova-Wuttke D, Hesse O, Jarry H, et al.«Evidence for selective estrogen receptor modulator activity in a black cohosh (Cimicifuga racemosa) extract: comparison with estradiol-17beta».Eur. J. Endocrinol..149(4)
    351–62.doi:10.1530/eix.0.1490351.
  13. ↑ Lupu R, Mehmi I, Atles I, et al.«Black cohosh, a menopausal remedy, does not have estrogenic activity and does not promote breast cancer cell growth».Int. J. Oncol..23(5)
    1407–12.
  14. ↑ Jiang B, Kronenberg F, Balick MJ, Kennelly EJ«Analysis of formononetin from black cohosh (Actaea racemosa)».Phytomedicine.13(7)
    477–86.doi:10.1016/j.phymed.2005.06.007.
  15. ↑ Kennelly EJ, Baggett S, Nuntanakorn P, Ososki Al, Mori SA, Duke J, Coleton M, Kronenberg F«Analysis of thirteen populations of black cohosh for formononetin».Phytomedicine.9(5)
    461–7.doi:10.1078/09447110260571733.
  16. ↑ Burdette JE, Liu J, Chen SN, Fabricant DS, Piersen CE, Barker EL, Pezzuto JM, Mesecar A, Van Breemen RB, Farnsworth NR, Bolton JL(2003).«Black cohosh acts as a mixed competitive ligand and partial agonist of the serotonin receptor».J. Agric. Food Chem..51(19)
    5661–5670.doi:10.1021/jf034264r.
  17. ↑ Powell SL, Gödecke T, Nikolic D, Chen SN, Ahn S, Dietz B, Farnsworth NR, van Breemen RB, Lankin DC, Pauli GF, Bolton JL(2008).«In vitro serotonergic activity of black cohosh and identification of N(omega)-methylserotonin as a potential active constituent».J. Agric. Food Chem..56(24)
    11718–11726.doi:10.1021/jf803298z.
  18. ↑ «Actaea racemosa». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 26 de juny de 2013. Consultat el 25 de maig de 2013.
  19. ↑ «Actaea racemosa». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 25 de maig de 2013.
  20. ↑ Rn Epítets Botànics
  21. ↑ Actaea racemosa en PlantList

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Actaea_racemosa&oldid=839885»