Ad charisma tuendum

Ad charisma tuendum (en espanyol, Per a tutelar el carisma) és un motu proprio del papa Francisco emés el 14 de juliol de 2022 i publicat sis dies despuix. Modifica la constitució apostólica Ut sit del 28 de novembre de 1982 —per mig de la qual el papa Juan Pablo II va erigir al Opus Dei com prelatura personal—, disponent que l'institució passe a dependre del Dicasterio per al Clero, davant el qual deurà presentar anualment «un informe sobre l'estat de la prelatura i sobre el desenroll de la seua llabor apostólica». Aixina mateix, va dispondre que el prelat del Opus Dei no podrà convertir-se en bisbe, per considerar com més convenient una forma de govern basada en el carisma per sobre l'autoritat jeràrquica.

El motu proprio va acompanyat d'una carta als bisbes del món per a explicar les raons que varen dur al papa a prendre la decisió de la promulgació del mateix.

Antecedents

Constitució apostólica Ut sit

El 28 de novembre de 1982, Juan Pablo II va promulgar la constitució apostólica Ut sit, per mig de la qual va conferir al Opus Dei la condició de prelatura personal i, entre atres disposicions, va establir que l'elecció de la seua màxima autoritat (el prelat) devia ser confirmada pel papa, va adscriure a la prelatura a la llavors denominada Sagrada Congregació per als Bisbes i va dispondre que cada cinc anys el prelat deuria presentar al papa, a través de la citada congregació, un informe sobre la situació de la prelatura i el seu desenroll apostólico.

Reforma de la cúria en 2022

El 19 de març de 2022, el papa Francisco va promulgar la constitució apostólica Praedicate evangelium, per mig de la qual va reformar la cúria romana, reestructurant totalment l'organisació dels diferents estaments que governen l'iglésia catòlica. En l'artícul 117 d'este document s'indica que competix al Dicasterio per al Clero «tot lo que correspon a la Santa Sèu sobre les prelaturas personals».

Contingut

El motu proprio inicia senyalant que el seu objectiu és «confirmar a la Prelatura del Opus Dei en l'àmbit autènticament carismàtic de l'Iglésia, especificant la seua organisació en sintonia en el testimoni del Fundador, sant Josemaría Escrivá de Balaguer, i en les ensenyances de la eclesiología conciliar sobre les prelaturas personals», afegint ademés que resultava convenient adaptar la prelatura a les disposicions relatives a la nova organisació de la cúria romana introduïdes per la constitució apostólica Praedicate evangelium.

En eixe sentit, el document va dispondre que el Opus Dei passe a dependre del Dicasterio per al Clero, i que cada any, en lloc de cada cinc, el prelat deurà presentar davant eixe orgue un informe sobre la situació interna i el desenroll de la seua llabor apostólica. Aixina mateix, establix que la seua forma de govern estarà «basada més en el carisma que en l'autoritat jeràrquica», per lo que el prelat del Opus Dei no podrà convertir-se en bisbe, encara que sí se li reconeixerà el títul de reverent monsenyor.

Disposicions

Artícul 1

El text de l'artícul 5 de la constitució apostólica Ut sit és substituït, a partir d'ara, pel següent: «D'acort en l'artícul 117 de la constitució apostólica Praedicate evangelium, la prelatura depén del Dicasterio del Clero, que, en funció de les matèries, evaluarà en els demés dicasterios de la cúria romana les qüestions que en cada cas corresponga afrontar. El Dicasterio per al Clero, en tractar els diversos assunts, se servirà, per mig de l'oportuna consulta o transferència d'expedients, de les competències dels demés dicasterios».

Artícul 2

El text de l'artícul 6 de la constitució apostólica Ut sit és substituït, a partir d'ara, pel següent: «Cada any el prelat presentarà al Dicasterio per al Clero un informe sobre la situació de la prelatura i del desenroll del seu treball apostólico».

Artícul 3

En virtut de les modificacions de la constitució apostólica Ut sit introduïdes per esta carta apostólica, els estatuts propis de la prelatura del Opus Dei seran convenientment adaptats, a proposta de la pròpia prelatura, per a la seua aprovació pels òrguens competents de la sèu apostólica.

Artícul 4

En el ple respecte de la naturalea del carisma específic descrit en la citada constitució apostólica, es desija reforçar la convicció de que, per a la protecció del dò peculiar de l'esperit, és necessària una forma de govern basada més en el carisma que en l'autoritat jeràrquica. Per lo tant, el prelat no serà distinguit, ni tampoc susceptible de ser distinguit, en l'orde episcopal.

Artícul 5

Considerant que les insígnies pontificales estan reservades a els qui els ha segut otorgat l'orde episcopal, es concedix al prelat del Opus Dei, per raó del càrrec, l'us del títul de protonotario apostólico supernumerari en el títul de reverent monsenyor, i per lo tant podrà usar les insígnies o distintius corresponents a tal títul.

Artícul 6

A partir de l'entrada en vigor de la constitució apostólica Praedicate evangelium, tots els assunts pendents en la Congregació de Bisbes relatius a la prelatura del Opus Dei seran tractats i decidits pel Dicasterio per al Clero.

El document finalisa indicant que la carta apostólica en forma de motu proprio siga promulgada per mig de la seua publicació en L'Osservatore Romà, devent entrar en vigor el 4 d'agost de 2022.