Adana
Adana és la capital de la província de Adana, en Turquia. La ciutat administra els districtes de Çukurova, Sarıçam, Seyhan i Yüreğanar en una població total de 2 270 298[1] i una superfície de 1945 km².[2] És la quinta ciutat més poblada de Turquia (despuix d'Estambul, Ankara la capital, Esmirna i Bursa).
Les seues indústries inclouen: cementera, textil i de curtidos. Esta és possiblement l'àrea més productiva d'esta àrea. Té port en el riu Seyhan.
Geografia
[editar | editar còdic]Una de les majors i més dinàmiques ciutats de Turquia, Adana es troba a 30 km de la costa, en el llímit en la planura de Cilicia, coneguda ara com a planura de Çukurova, gran extensió de terra fèrtil al surest dels monts Tauro. Es tracta d'una de les zones més productives de la zona.
Des de Adana i creuant la planura de Çukurova a l'oest, la carretera des de Tarso s'adinsa en les estribacions dels monts Tauro. La temperatura disminuïx ràpidament segons s'ascendix, fins a alcançar prop de 4.000 metros d'altura. Pansa per les famoses Portes Cilicias, pas rocós que han recorregut eixèrcits des de l'inici de l'història, i continua per la planura d'Anatolia.
El nort de la ciutat està rodejat pel embassament de Seyhan i una central hidroelèctrica que data de 1956. L'assut es va construir per a produir energia elèctrica i proporcionar aigua de rec a la part baixa de la planura de Çukurova, zona agrícola situada al sur de la ciutat. Existixen dos cannañes de rec que creuen el centre de la ciutat d'est a oest. Ademés, existix un atre canal utilisat per a regar la planura de Yüreğanar, al surest de la ciutat.
Etimologia
[editar | editar còdic].jpg)
El nom té el seu orige en el nom hitita Adaniya de Kizzuwatna. En la Ilíada d'Homero, la ciutat apareix com Adana. En l'época helenística, es coneixia com Antiochia in Cilicia (en grec: Αντιόχεια της Κιλικίας) o Antiochia ad Sarum (en grec: Αντιόχεια η προς Σάρον, Antioquía del Sarus). Els editors de l'atles The Helsinki Atles identifiquen Adana com Quwê (tal i com apareix en les taules cuneïformes), capital neoasiria de la província de Quwê. El nom també apareix com Coa, i podria ser el lloc al que es referix en la Bíblia a on el rei Salomón va conseguir els cavalls. (I Reis 10:28; II Crón. 1:16).[3]
Es creu que el nom de la ciutat prové d'una llegenda en la que Adanus i Sarus, dos fills d'Urà, varen aplegar a una zona propenca al riu Seyhan i varen alçar la ciutat de Adana.
Per un atre costat, també es creu que Adad (Tesup), deu hitita dels trons que vivia en el bosc, va donar el nom a la regió. Han aparegut numeroses idees, noms i escritures hititas en la zona, per lo que esta possibilitat conta en numerosos respals. Esta teoria afirma que, degut a que el deu dels trons va ser la causa de les copioses pluges i estes varen tindre com resultat una gran riquea en les collites de la regió, els habitants ho adoraven i respectaven. En el seu honor, la regió va rebre el nom de Uru Adaniyya, "la regió de Ada".
El nom de Adana ha variat molt en el pas dels sigles: Adanos, Ta Adana, Uru Adaniya, Erdene, Edene, Ezene, Batana, Atana, Azana, Addane.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Turkey: Administrative Division (Provinces and Districts) - Population Statistics, Charts and Map». www.citypopulation.de. Consultat el 2025-10-01.
- ↑ [1] Districtes de Turquia (en anglés). Arreplegat el 21 de març de 2008
- ↑ Innvista - Cavalls d'Egipte i Kue [2] archivat en Wayback Machine.
- Talbert, Richard (p. 66). Barrington Atles of the Greek and Roman World. ISBN 0-691-03169-X.
- Parpola, Simo i Porter, Michael (2001). The Helsinki Atles of the Near East in the Neo-Assyrian Period, Helsinki: Gazetteer. ISBN 951-45-9050-3.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Adana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.