Adlectio
La adlectio era un procediment jurídic[2] i polític particular del sistema institucional de l'Antiga Roma en el que una persona era admesa a formar part d'un organisme polític, administratiu, militar o religiós, per mig del nomenament del nou càrrec per part d'un magistrat, un emperador o el senat.
En el periodo republicà, en una majoria composta per patricios, els senadors d'orige plebeu varen ser designats com 'adlecti',[3] i, posteriorment, els senadors designats per fets excepcionals,[4][5] inclús excedint el número establit de membres de l'assamblea senatorial.
En l'época imperial, l'adlectio s'usava no solament per a permetre que un ciutadà s'unira al senat, sino també per a promoure a un senador a un càrrec superior.
El censor era el magistrat que durant l'época republicana, en l'adlectio, podia nomenar directament un senador, insertant-ho entre els de menor ranc. Per esta raó, inclús l'emperador, a qui se li atribuïa el càrrec de censor, podia fer nomenaments directes per voluntat pròpia. Quan Domiciano va ser nomenat censor vitalici, este poder va ser reconegut a tots els emperadors que ho varen seguir, sense assumir el títul de censor. La nominació imperial, en comparació a la senatorial, també va permetre el pas a una classe superior,[6] com si el nou senador ya haguera cobert en part el cursus honorum.
En les assamblees dels municipis o colónies l'adlectio provenia a sovint dels decuriones, que d'esta forma, atribuïen el lloc de decurión a els qui eren aliens a la comunitat local, pero que ya gojaven de la ciutadania romana,[7] i també els feya adquirir la ciutadania local.[8]
També es va utilisar l'instrument de l'adlectio per al nomenament de membres dels seviratos Augustales, un colege format pels ciutadans més rics de les províncies o colónies que havien erigit temples o santuaris per al cult de l'emperador i de la deesa Roma, demostrant aixina la seua llealtat al govern central.[9]
En la colónia de Narbo Martius (Narbona), en una inscripció de dedicació del llaura Augusti (any 2)[10] s'informa la prescripció segons la que, cada any, sis ciutadans plebeus del lloc, cavallers romans, eren elegits per al càrrec de seviri augustales en l'obligació d'oferir un sacrifici en honor de l'emperador i distribuir incens i va vindre debades a tots els habitants del lloc. Durant el I i fins a mediats de el II, en l'Imperi, els seviri augustales en els municipis varen constituir una magistratura pròpia d'un any, que posteriorment es va convertir en un ordo religiós, a on s'admetien nous membres per adlectio, per a formar part d'ell de per vida, en l'obligació d'oferir espectàculs públics gratuïts al poble. El títul també podria ser assignat com un simple reconeiximent honorífic, pero en este cas, li'l va denominar simplement com Augustales. En époques posteriors, el càrrec va aplegar a ser forçat.
El procés va aplegar a ser molt arbitrari a voltes. Juliol César ho va utilisar per a aumentar ell número de senadors i els emperadors varen continuar la tradició en certa prudència al principi, com el cas d'Augusto i Claudio, pero Domiciano, Macrino i uns atres ho varen utilisar a discreció.[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Història Augusta, "Pertinace", 2.6.
- ↑ Còdic de Justiniano, 10.40(39).7 pr.
- ↑ Sext Pompeyo Festo, Epitome, p. 7.
- ↑ Suetonio, Caesar, 80.
- ↑ Macrobio, Saturnalia, II, 3, 11.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ La concessió de la ciutadania romana als "peregrini", als estrangers, era, de fet, una prerrogativa exclusiva de l'emperador i de el "populus Romanus".
- ↑ Giovanni Salmeri, Andrea Raggi, Anselmo Baroni, Colonie romane nel mondo greco, L'erma vaig donar Bretschneider, 2004 p. 57.
- ↑ En Roma, el cult a l'emperador va ser confiat, despuix de la mort d'Augusto, a un colege de sodales augustales, compost per 21 membres pertanyents a l'orde senatorial.
- ↑ Corpus Inscriptionum Latinarum, 12, 4333.
- ↑ Matthew Bunson, Encyclopedia of the Roman Empire, "Adlectio", Facts on File, Nova York, 2002, ISBN 0-8160-4562-3, p. 4.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Adlectio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.