Administració del Territori Enemic Ocupat

La Administració del Territori Enemic Ocupat (ATEO) va ser una administració militar conjunta anglo-francesa existent entre el 23 d'octubre de 1918 i 1920 sobre les antigues províncies que l'Imperi otomà tenia en les regions del Alce i Mesopotamia. Va ser fixada per dites potències vencedores despuix de la Campanya del Sinaí i Palestina en la Primera Guerra Mundial, i es va dissoldre despuix de la creació del Mandat francés de Síria i el Líban i el Mandat britànic de Palestina, en la Conferència de Sant Rem (19-26 d'abril de 1920).

Història

Despuix de l'ocupació britànica i francesa, la regió va ser dividida en tres subunidades administratives que varen variar molt poc respecte de les antigues divisions otomanes:

• ATEO Sur, conformada pels antics sanjacados otomans de Jerusalem, Nablus i Acre;
• ATEO Nort (posteriorment rebatejada com ATEO Oest), conformada pels antics sanjacados de Beirut, Latakiyah i alguns de subdistritos; i
• ATEO Est, conformada pels antics sanjacados de Síria i Hiyaz.

No obstant, l'èxit de la guerra d'Independència turca va fer que els sanjacados de Maraş, Antep i Urfa de l'antic Eyalato d'Halep (Alep) seguiren en mans de Turquia despuix de 1921. Aixina mateix, Antakya (Antioquía) i İskenderun kazas (Alejandreta), pertanyents al sanjacado de Halep, varen passar a conformar l'Estat de Hatay en 1938, que va terminar per unir-se a Turquia en 1939.

Administradors militars

ATEO Sur

• Mariscal de Camp Edmund Allenby (decembre de 1917-juny de 1918).
• Major general Arthur Wigram Money (juny de 1918-juny de 1919).
• Major general H.D. Watson (juny de 1919-decembre de 1919).
• Lloctinent-General Louis Bols (decembre de 1919-juliol de 1920).

ATEO Est

• Ali Rida Pasha al-Rikabi