Anar al contingut

Adnaviria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Adnaviria (Adnaviria)


Adnaviria és un domini de virus d'ADN que es caracterisen per codificar una proteïna homòloga dímera per a la formació de la cápside cridada SIRV2, ADN en forma de A i morfologia filamentosa. Els virus d'este domini són virus d'ADN bicatenario que infecten estoves i formen una peça important de la enigmatica virosfera arqueal.[1] Esta relació es va reconéixer per primera volta en 2020 sent proposta en 2021[2] i aprovada pel ICTV per a l'actualisació de dit any.[3]

Els primers representants del domini varen ser descoberts en 1983 en estoves de Thermoproteia, habitants d'aigües termals ácidofilas.[4]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

La taxonomia proposta pel Comité Internacional de Taxonomia de Virus és la següent:[2][5]

Història

[editar | editar còdic]

Wolfram Zillig i els seus colegues varen començar a descobrir virus de Adnaviria en la década de 1980. Per a descobrir estos virus, Zillig va desenrollar els métodos utilisats per a cultivar els seus hostes. Els primers d'estos que es varen descriure varen ser TTV1, TTV2 i TTV3 en 1983. El TTV1 es va classificar com el primer lipotrixvirus, pero ara es classifica com un tristromavirus. Un rudivirus, es va convertir en un model per a estudiar les interacciones virus-hoste despuix del seu descobriment en 1998. En 2012 despuix de detectar-se similituts estrucuturales i el plec SIRV2 entre les famílies Lipothrixviridae i Rudiviridae, estes es varen juntar formant l'orde Ligamenvirales.[6] En 2020 la microscopía electrònica criogènica mostraria més vesprada que els MCP dels tristromavirus contenien el plec SIRV2 com els Liganmevirales, lo que va dur a l'establiment de Adnaviria en 2021.[1]

Característiques

[editar | editar còdic]

Els virus de Adnaviria tenen genomes llineals d'ADN bicatenario que varien d'aproximadament 16 a 56 kilopares de bases de llongitut. Els extrems dels seus genomas contenen repeticions terminals invertides que van des de 1365 bp a 2032 bp i es preveu que codifique 39 proteïnas, la majoria de les quals no mostren similituts en seqüències en les bases de senyes públiques. L'ADN és en forma de A, també cridat ADN-A. Este tipo d'ADN és comú en formes de vida que habiten en ambients extrems, com a ambients àcits o d'alta temperatura com a aigües termals, i es creu que és una adaptació per a permetre que l'ADN sobrevixca en estos ambients. La creació d'ADN-A genómico és causada per una interacció en els dímers de la proteïna de la cápside principal (MCP), que durant l'ensamblage del virión, cobrixen l'ADN-B pregenómico per a formar un complex de nucleoproteína helicoidal que conté ADN-A genómico.[7]

La proteïna homòloga de Adnaviria cridada SIRV2 és una proteïna dímera que adopta un plec de fes de quatre hèlices que està estabilisat per un núcleu hidrófobo extens, en hèlices que varien d'11 a 19 aminoàcits de llongitut. L'hèliç de nucleoproteínas està composta per unitats asimètriques de dos MCP. Per als rudivirus, est és un homodímero, mentres que per als lipotrixvirus i els tristromavirus, és un heterodímero dels MCP parálogos. Existixen variacions en l'estructura de la proteïna, pero la mateixa estructura de base es reté en tots els virus de Adnaviria.[2][1] S'ha sugerit una alta proporció de genés virals que codifiquen proteïnes d'unió a l'ADN en motius d'unió a l'ADN de cinta-hèliç-hèliç (RHH).[8]


Els viriones són filamentosos, llarcs, prims i cilíndrics. Alguns contenen una capa de proteïnes adicionals entre l'hèliç de nucleoproteína i la envoltura vírica. Els lipotrixvirus tenen viriones flexibles d'aproximadament 900 nanómetros (nm) de llongitut i 24 nm d'ample en els que l'hèliç de nucleoproteína està rodejada per una envoltura vírica. Els tristromavirus, d'aproximadament 400 per 32 nm, també tenen viriones flexibles en una envoltura vírica i contenen una capa de baïna proteica adicional entre el complex de nucleoproteínas i la envoltura vírica. Els rudivirus tenen viriones rígits en forma de vareta d'aproximadament 600 a 900 per 23 nm, sense envoltura vírica. En abdós extrems del virión, els lipotrixvirus tenen estructures en forma de garra conectades a un collar, mentres que els rudivirus i els tristromavirus tenen tapons en cada extrem dels que emanen fas de filaments prims. Estes estructures semblen estar involucrades en l'adsorció sobre la superfície de la cèlula hoste.[9]

La replicació viral de tots els membres es produïx en el citoplasma. L'entrada en la cèlula hoste es conseguix per mig d'adsorció en la cèlula hoste. Despuix de la replicació els viriones es lliberen per lisis. Les rutes de transmissió són per difusió passiva. Els patrons de transcripció d'estos virus són relativament simples, en poques diferències d'expressió temporal. En contrast, es va predir que a lo manco el 10% dels seus gens tenien diferents motius d'unió a l'ADN en les proteïnes que codifiquen i se'ls va assignar com a supòsits reguladors transcripcionales.[10]

Orige i evolució

[editar | editar còdic]

S'ha sugerit que els virus d'este domini es varen originar abans que l'últim antepassat comú universal en protobiontes durant l'etapa final del món de ARN coneguda com "món d'ADN". La fusió d'un replicón en l'ADN polimerasa, la SIRV2 i proteïnes de domini hèliç-hèliç, METT26, SER2, ILE26 i ARG128 va dur a la formació dels viriones de Adnaviria. Adnaviria és fins ara l'únic domini viral que no té descendents en els eucariota i també és una de les poques agrupacions d'alt nivell en virus d'ADN d'estoves que són molt difícils de relacionar en atres virus o els organismes celulars per la falta de proteïnes i gens homòlecs, per lo que una part important del viroma de les estoves es troba desconectada de la virosfera evolutivamente i es creu que estos virus únics d'estoves poden ser descendents de linajes de virus d'ADN extints que solament varen conseguir prosperar en les estoves, pero que no varen conseguir colonisar atres dominis.[11][2][12][13] S'ha plantejat la possibilitat de que la enigmatica virosfera arqueal evolucione per mig de la recombinació genètica entre elements genètics mòvils no virals i virus. No obstant, l'escenari no és compatible per als virus de Adnaviria, ya que no varen mostrar relació en els elements genètics mòvils no virals.[14]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 “Structure of a filamentous virus uncovers familial ties within the archaeal virosphere” . Virus Evolution 6 (1): veaa023. doi:10.1093/vés/veaa023. PMID 32368353. PMC:7189273.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 “Adnaviria: a new realm for archaeal filamentous viruses with linear A-form double-stranded DNA genomes.” . Journal of Virology 95 (15): i0067321. doi:10.1128/JVI.00673-21. PMID 34011550.
  3. ↑ Adnaviria [1] archivat en Wayback Machine.. ICTV.
  4. ↑ Janekovic, D.. “TTV1, TTV2 and TTV3, a family of viruses of the extremely thermophilic, anaerobic, sulfur reducing archaebacterium Thermoproteus tenax”. MGG Molecular & General Genetics 192 (1–2): 39–45. doi:10.1007/BF00327644.
  5. ↑ «Virus Taxonomy: 2023 Release». International Committee on Taxonomy of Viruses (ICTV).
  6. ↑ “40 Years of archaeal virology: Expanding viral diversity” . Virology 479–480: 369–378. doi:10.1016/j.virol.2015.03.031. PMID 25866378.
  7. ↑ “A virus that infects a hyperthermophile encapsidates A-form DNA” . Science 348 (6237): 914–917. doi:10.1126/science.aaa4181. PMID 25999507. Bibcode: 2015Sci...348..914D.
  8. ↑ “A novell archaeal regulatory protein, Sta1, activates transcription from viral promoters” (2006). Nucleic Acids Res 34 (17): 4837–4845. doi:10.1093/nar/gkl502. PMID 16973899.
  9. ↑ “Structural and functional studies of archaeal viruses” . J Biol Chem 284 (19): 12599–12603. doi:10.1074/jbc.R800078200. PMID 19158076.
  10. ↑ “First insights into the entry process of hyperthermophilic archaeal viruses.” . Journal of Virology 87 (24): 13379–85. doi:10.1128/JVI.02742-13. PMID 24089554.
  11. ↑ “The LUCA and its complex virome.” . Nat Rev Microbiol. doi:10.1038/s41579-020-0408-x. PMID 32665595. Recuperate le 16 d'agost de 2020.
  12. ↑ Eugene V. Koonin, Mart Krupovic, and Vadim I. Agol, 2021. The Baltimore Classification of Viruses 50 Years Later: How Does It Stand in the Light of Virus Evolution?. American Society of Microbiogy.
  13. ↑ David Prangishvili. Archaeal viruses: living fossils of the ancient virosphere [2] archivat en Wayback Machine..
  14. ↑ David Prangishvili, Dennis H. Bamford, Patrick Forterre, Jaime Iranzo, Eugene V. Koonin & Mart Krupovic. The enigmatic archaeal virosphere. Nature.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Adnaviria&oldid=664851»