Aeonium decorum

Aeonium decorum (Aeonium decorum)

Aeonium decorum, denominada decorum per la seua agradable presència, és una espècie de planta suculenta de la família de les crasuláceas.

Detalle dels fulls.

Descripció

És un chicotet subarbust glabro, multiramificat, d'entre 1 i 2 peus tant d'alt com d'ample, formant un arbust dispers. Posseïx talles rugosos, marcats en cicatrius foliares contigües, davall, més o menys densament vestits en dures excrescències blanquecinas paleses com a escalons. Les fulls en rosetas laxas, verts, suaus i lluents, en les vores roges, a sovint molt més teñir de roig a plena exposició al sol, de forma oblanceolada –espatulada a obovada –espatuladas, acuminadas i mucronadas cap al àpiç, estretida, pero llaugerament ahusadas cap a la base, esclafada en la superfície, francament aquillada en el revers. Medixen entre 2,5 i 3 cm de llarc per 1 a 1,5 cm d'ample, casi primes, en curts cilios hialinos curvats com a dents.

Brots florals prims, erectos, d'entre 1 peu i ½ de llongitut, lluenta púrpura-rosáceos, aplegant a ser finamente glandular-pilosos en la seua part superior, en fulls més chicotets distants, oblongas, disminuint. La inflorescència és oblonga en el seu perfil, molt laxa, en entre 6 i 10 ramitas pubescentes, semierectas, que porten cada una d'elles 1 o 2 parells de bràcteas, que són dicotòmiques prop de l'àpiç, ramificats entre 2 i 4 terminacions florals. Capolls cònics, rosats.

Florés 6 a 8 partides, campanuladas, cortamente cañeadas. Cáliz en forma de copa, pubescente, de color vert motejat de roig, d'entre 3 a 5 mm de llarc, que es talla de la mitat cap a avall en dents acutados deltoides o lanceolados. Pétals d'uns 7 mm de long., lanceolados, acutados, rosats en els màrgens blancs o blancs en llínees rosades, finamente ciliats en les vores i nervis.
Estams de color blanc, entre 5 i 6,5 mm de long., filaments blancs, esclafats, terminats en punta, pubescente en anteres blanques.
Escales quadrades, llaugerament denticuladas, d'1 mm d'ample, 0,5 mm de long. Carpelos erectos, blancs, pubescentes, ovaris molt prims, de 2 mm de long.; estils erectos de 3 mm de long. teñir de rosa. Florix en l'hemisferi boreal entre abril i juny.

Una bonica planta és ex pulcherrimis generis totius (Bolle). Sobre les pedres càlides en Gomera, el seu color roig és molt conspicuo, si be en els nostres climes açò només es queda en les vores dels fulls. No és infreqüent en cultiu: va ser introduïda al Jardí Botànic de Berlín per Bolle en 1855.

Distribució i hàbitat

Es troba en les Illes Canàries en Gomera. Abundant en el Barranc de Sant Sebastià i en l'adjacent Barranc de la Laja, a on creix en roques i parets, i també en algunes atres parts de l'illa. Viu entre 100 i 300 m si ben Burchard ho ubica fins a un llímit superior de 1000 m s. n. m.

Observacions

En creiximent i apariència general, esta planta recorda al Aeonium castello-paivae i a Aeonium haworthii, si be estes dos espècies tenen amples fulls glaucas,i no verts ( ni rojoses en l'exposició a ple sol ) i són prou estretes; també les branques jóvens en abdós són planes, mentres que en Aeonium són curiosament rugosas per les fortes protuberàncies com a escalons. Les flors de Aeonium decorum són roses, mentres que les de Aeonium castello-paivae són blanc-verdosas, i en Aeonium haworthii són de color groc pàlit matisades de rosa, si ben la tenyida rosa es desija en els nostres climes menys solejats.

Taxonomia

Aeonium decorum va ser descrita per Webb & Berthel i publicat en Bonplandia 7: 241. 1859.

Etimologia

Vore: Aeonium

decorum: epítet latino que significa "decoratiu".

Basónimo

Aeonium decorum Webb (1793 - 1854). en Bonplandia. Zeitschrift für die Gesammte Botanik. Officielles Organ der Kaiserl. Leopoldinisch-Carolinischen Akademie der Naturforscher. Hannover (1853 - 1862)

Referències

• de R.L.Praeger, en «An account of the Sempervivum group», 1932, pags.