Aerofrenado

Aerofrenado

Representació artística del aerofrenado del Mars Reconnaissance Orbiter.

El aerofrenado és una tècnica que s'utilisa en astronáutica per a canviar el tamany i la forma de l'òrbita d'una nau en òrbita utilisant l'atmòsfera del planeta al que orbita. La nau usa la fricció en l'atmòsfera del planeta per a frenar-se en cada òrbita, lo que reduïx progressivament el tamany de l'òrbita per a adequar-la als objectius de la missió. Com en la Terra, les capes altes de l'atmòsfera d'un planeta canvien dia a dia i de lloc a lloc, en variacions difícils de predir, per lo que esta maniobra és arriscada per al orbitador i difícil per als operadors. En esta tècnica s'aforra molt pes en el propelente que seria necessari si es volguera insertar la nau directament en l'òrbita final.

Método

Quan la sonda espacial aplega al seu destí final, habitualment acaba en una òrbita allargada producte de l'inserció orbital. Normalment l'òrbita deu disminuir-se i circularizarse per a complir en els objectius de la missió. Utilisant el aerofrenado la nau fa passos rasantes per l'atmòsfera superior del planeta, lo que la frena i fa que l'apoastro disminuïxca, circularizando l'òrbita una miqueta en cada passada. La maniobra sol requerir grans cantitats de temps fins a alcançar l'òrbita final. En Mart, per eixemple, esta operació pren prop de 6 mesos i centenars de passades per l'atmòsfera del planeta. Este método genera molta energia cinètica la qual a la seua volta es traduïx en calor, que la nau deu dissipar.

Missions espacials

La primera volta que es va utilisar esta tècnica va ser en la missió a Venus de la sonda Magallanes, i es va utilisar en part per a determinar la composició de l'atmòsfera superior i en part per a provar l'eficàcia de la nova tècnica.

La tècnica va ser utilisada en Mart per primera volta per la Mars Global Surveyor i posteriorment per la Mars Reconnaissance Orbiter.

Vore també

• Aerocaptura