Aethopyga siparaja
.jpg){kind=link}
El suimanga siparaja[1] (Aethopyga siparaja)[2] és una espècie d'au paseriforme pertanyent a la família Nectariniidae pròpia del sur d'Àsia.[3]
Alimentació
[editar | editar còdic]El suimanga siparaja s'alimenta de néctar, encara que també consumix insectes de manera ocasional, en especial per a alimentar a les seues crío.[4] El seu vol és ràpit i directe i les seues ales són curtes. La majoria de les subespecies de la família dels suimangas poden absorbir el néctar de les flors planejant com un colibrí, pero la majoria de les voltes solen detindre el vol per a alimentar-se.
Distribució i reproducció
[editar | editar còdic]Este pardal pot trobar-se en Àsia en la regió indomalaya, des del nort i est de la Índia, l'a el surest asiàtic, fins al sur de Filipines, i la Wallacea (Célebes).[5] Anidan en els arbres i depositen entre dos i tres ous cada temporada. El seu hàbitat natural són els boscs i les àrees cultivades.
Descripció
[editar | editar còdic]
Aethopyga siparaja en Wikimedia Commons.
El suimanga siparaja és un au menuda, d'uns onze centímetros de llarc. Tenen picos de tamany mijà, prims i curvats cap a avall, i llengües tubulars en punta asprosa; abdós són adaptacions que li possibiliten alimentar-se de néctar.[4]
El macho adult té el pit de color carmesí i la seua part posterior és de color amarronado. Les anques són grogues i la pancha, verda oliva. La femella és de color groguenc, en pancha oliva, de la mateixa manera que la seua part posterior; les puntes de les ales exteriors són de color blanc. La major part dels machos d'esta espècie tenen una coloració verda azulada en la coa, pero la subespecie A.s. nicobarica, endèmica de les illes Nicobar, carix de plomes llargues en el centre de la coa.
Espècies
[editar | editar còdic]Es reconeixen les següents:[3]
- A. s. seheriae (Tickell, 1833): base del Himalaya del nort de la Índia, oest de Bangladés.
- A. s. labecula (Horsfield, 1840): este del Himalaya i de Bangladés fins a Myanmar (llevat sur) fins a noroest de Laos i noroest de Vietnam.
- A. s. owstoni Rothschild, 1910: surest de China.
- A. s. tonkinensis Hartert, 1917: sur de China i noreste de Vietnam.
- A. s. mangini Delacour & Jabouille, 1924: surest de Tailàndia i centre i sur d'Indochina.
- A. s. insularis Delacour & Jabouille, 1928: illa de Phu Quoc (al sur de Camboya).
- A. s. cara Hume, 1874: sur de Myanmar i nort de Tailàndia.
- A. s. trangensis Meyer de Schauensee, 1946: sur de Tailàndia i nort de la península de Malaca.
- A. s. siparaja (Raffles, 1822): sur de la península de Malaca, Sumatra i Borneo.
- A. s. nicobarica Hume, 1873: illes Nicobar.
- A. s. heliogona Oberholser, 1923: Java.
- A. s. natunae Chasen, 1935: illes Natuna (oest de Borneo).
- A. s. flavostriata (Wallace, 1865): nort de Célebes.
- A. s. beccarii Salvadori, 1875: centre i sur de Célebes.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2009). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1429.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Tretzena part: Orde Passeriformes, Famílies Remizidae a Laniidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 56 (1): 135-142. ISSN 0570-7358. Consultat el 23 de març de 2017.
- ↑ . Avibase. Consultat el 23 de març de 2017.
- ↑ 3,0 3,1 Gill, F.; Donsker, D. (Eds.) (2017). Dippers, leafbirds, flowerpeckers & sunbirds. IOC World Bird List (v.7.1).
- ↑ 4,0 4,1 . The Guardian. Consultat el 22 de setembre de 2016.
- ↑ . BirdLife.org. Consultat el 22 de setembre de 2016.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Birds of Índia per Grimmett, Inskipp i Inskipp, ISBN 0-691-04910-6.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Suimanga carmesí en The Internet IBC Bird Collection (en anglés)
- Sons i mapa de distribució de Aethopyga siparaja en Xeno-vora.