Agència Europea de Mig ambient
.jpg){kind=link}
La Agència Europea de Mig ambient (AEMA) és una agència reguladora de l'Unió Europea. La AEMA s'encarrega de proporcionar informació independent sobre el mig ambient, informació que servix de respal al ciutadà i a aquells involucrats en desenrollar, adoptar, aplicar i evaluar les polítiques ambientals.[1]
La AEMA es rig per un Consell d'Administració,[2] compost per representants dels governs dels seus 32 països membres, la Comissió Europea i el Parlament Europeu.
La AEMA va ser llegalment establida per mig d'un reglament, el Reglament (EEC) N.º 1210/1990. Este reglament ha segut objecte de vàries modificacions posteriors en 1999 i va ser codificat (refòs en la tradició llegislativa espanyola) en 2009.[3] Despuix de la creació llegal de l'Agència, un grup d'experts va posar en marcha la mateixa, per a convertir-se en un orgue operatiu en 1994, establint la seua sèu en la capital danesa, Copenhague, lloc en el qual encara opera.
L'Agència conta en una Directora Eixecutiu, actualment Leena Ylä-Mononen, que va ser nomenada per a un periodo de 5 anys que va començar en juliol de 2023. En anterioritat a Ylä-Mononen, l'agència va ser dirigida per Hans Bruyninckx, Jacqueline McGlade i Dumenge Jiménez-Beltrán.
L'Agència té en l'actualitat 32 membres de ple dret i 6 països colaboradors. L'Agència s'associa en els seus països membres i colaboradors en la denominada Ret europea d'informació i observació del mig ambient (Eionet).[4] L'Agència actua com a coordinadora de la ret, sent responsable d'igual forma del seu desenroll i les seues activitats. La ret Eionet s'estructura per mig dels denominats Punts Focals Nacionals (PFN) i els Grups de Eionet, que se centren en temes ambientals concrets. Els PFN i els Grups de Eionet, constituïxen una tupida ret de contactes que involucren a prop de 350 institucions distintes.
L'Agència és, ademés, membre actiu de la Ret d'Agències Europees de Mig ambient, coneguda com EPA Network.
Història
[editar | editar còdic]A partir de la década de 1970, els Estats membres de l'Unió Europea varen escomençar a coordinar les seues iniciatives migambientals, adaptant de forma creixent les seues polítiques, com a resultat del reconeiximent de que els problemes com la contaminació atmosfèrica o de l'aigua, exigixen una actuació coodinada.[5] Finalment, el reglament pel que es va crear la AEMA va ser adoptat per la Comunitat Europea (antecessora de l'Unió Europea) en 1990, i va entrar en vigor en 1993, encara que fins a 1994 no es va escomençar a treballar a ple rendiment.[6]
La UE i la pandèmia de malaltia per coronavirus
[editar | editar còdic]En 2020 la AEMA va manifestar que la pandèmia de malaltia per coronavirus, que ha sumit a l'Unió Europea en una crisis sense precedents, tinga un impacte considerable “en els esquemes de producció i consum, com per eixemple la reducció de la demanda en matèria de transport, en concret el tràfic aéreu internacional i els desplaçaments diaris de vehículs privats”. No obstant va considerar que per a comprendre l'alcanç dels efectes es deu analisar les senyes de distints àmbits despuix de la crisis, per lo que té previst evaluar les interrelacions de les senyes i compartir els resultats d'estos anàlisis en el moment oportú. També ha recordat que la UE aspira a conseguir la neutralitat climàtica a través de “una reducció gradual i irreversible de les emissions i per mig de l'establiment d'objectius a llarc determini”.[7]
En este context, la proposta relativa a la Llei Europea del Clima, element essencial del Pacte Vert Europeu, eleva les ambicions de la UE en este àmbit, i preveu cóm s'evaluaran periòdicament els alvanços cap a la neutralitat climàtica, basant-se entre uns atres en els informes produïts la AEMA.[7]
Membres
[editar | editar còdic]La AEMA té 32 membres de ple dret i 6 països colaboradors. Els països de ple dret són els 27 estats que conformen l'Unió Europea aixina com Islàndia, Noruega, Liechtenstein, Suïssa i Turquia en virtut d'un tractat especial. El reglament constitutiu de la AEMA permet que la seua membresía s'estenga més allà d'aquella de l'Unió Europea, sempre i quan els països no pertanyents a la UE compartixquen la seua preocupació pel mig ambient.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Quí som — Agència Europea de Mig ambient» (en és). www.eea.europa.eu. Consultat el 6 de març de 2017.
- ↑ «Gobernanza — Agència Europea de Mig ambient» (en és). www.eea.europa.eu. Archivat des d'el original, el 30 d'abril de 2017. Consultat el 6 de març de 2017.
- ↑ «Reglamente (CE) No 401/2009, de 23 d'abril de 2009, relatiu a l'Agència Europea del Mig ambient i a la Ret Europ». Consultat el 6 de març de 2017.
- ↑ «Països i Eionet — Agència Europea de Mig ambient» (en és). www.eea.europa.eu. Consultat el 6 de març de 2017.
- ↑ «La AEMA complix 25 anys: aprofitant l'experiència com a base per a conseguir la sostenibilitat en Europa». Agència Europea de Mig ambient. Consultat el 19 d'abril de 2020.
- ↑ «Sobre la AEMA». Agència Europea de Mig ambient. Consultat el 19 d'abril de 2020.
- ↑ 7,0 7,1 «Reflexiones sobre les ambicions de neutralitat climàtica d'Europa en temps del Covid-19». Agència Europea de Mig ambient. Consultat el 19 d'abril de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Agencia Europea de Medio Ambiente» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.