Neutralitat de carbono

Archiu:Carbon capture and storage.png

Neutralitat de carbono

Archiu:CAPS 0 emission pie chart.svg

Percentages nacionals d'emissions de CO₂ en 2015. (EEA/EEE: Espai Econòmic Europeu)

La neutralitat de carbono, chafada de carbono zero, zero net o neutralitat climàtica es referix a conseguir emissions de diòxit de carbono netes iguals a zero equilibrant la cantitat de diòxit de carbono lliberat a l'atmòsfera en una cantitat equivalent retirada de l'atmòsfera, o fixada per plantes, o comprant els suficients crèdits de carbono. El terme "neutralitat de carbono", o neutre en carbono, s'utilisa en el context de processos associats en l'emissió de diòxit de carbono, com a transport o producció d'energia amprant combustibles fòssils (carbó, petròleu o gas natural).

Deu aclarir-se que en el context de canvi climàtic, energia, atmòsfera, etc., quan es diu "carbono", en general s'està parlant de diòxit de carbono (CO₂), un compost químic, gaseós a temperatura ambiente; mentres que en atres contexts (biologia, química orgànica), quan es diu "carbono", s'aludix a un element químic, el sext de la taula periòdica, de símbol C, i en propietats totalment distintes de les de el CO₂.

El concepte de neutralitat de carbono pot ampliar-se per a incloure atres gasos d'efecte hivernàcul (GEI) medits en térmens de la seua equivalència en el diòxit de carbono (CO2i) —l'impacte que un GEI té en l'atmòsfera expressada en la cantitat equivalent de CO₂. Per eixemple, el metà produïx un efecte hivernàcul 21 voltes superior a el CO₂. Per tant, si unes emissions consten d'una tonellada de CO₂ i una tonellada de metà, sumaran 22 tonellades de diòxit de carbono equivalent (CO2i).

El terme climáticamente neutre (en anglés climate neutral) reflectix l'inclusió d'atres GEI. Encara que el CO₂ és el més abundant, atres GEI regulats pel Protocol de Kyoto són el metà (CH₄), òxit de nitrogen (I) (N₂O), hidrofluorocarbonos (HFC), fluorocarburos (PFC) i hexafluoruro de sofre (SF₆). Els térmens "neutralitat de carbono", "climáticamente neutre" i "neutralitat climàtica" s'utilisaran indistintament en este artícul.

La millor pràctica per a les organisacions i individus que busquen ser neutres en carbono supon, primer, reduir o evitar tantes emissions de GEI com siga possible, de modo que després solament necessiten compensar les emissions inevitables. La neutralitat generalment es conseguix de dos maneres:

• Utilisant solament energies renovables, que no produïxen diòxit de carbono (açò també es diu economia baixa en carbono, economia descarbonizada o economia postcarbono).

• Compensació de carbono (carbon offsetting) pagant a uns atres para capturar i almagasenar el 100 % del diòxit de carbono emés a l'atmòsfera (per eixemple plantant arbres) o finançant proyectes de carbono que deurien dur a previndre futures emissions, o comprant crèdits de carbono, que, en la pràctica, són drets per a emetre GEI, i hi ha un número llimitat d'ells en el mercat d'emissions. Si algú els compra, i no emet eixos GEI, la cantitat de GEI emesa es vorà reduïda en eixa quantia. La pràctica d'estes compensació ha rebut algunes crítiques.

El terme carbon neutrality (neutralitat de carbono) va ser la paraula de l'any 2006 per al New Oxford American Dictionary.

Processe

La neutralitat de carbono es conseguix normalment en els següents passos (encara que poden variar depenent de si els donen individus, empreses, organisacions, ciutats, regions o països):

Compromís

En el cas d'individus és provable que la decisió siga directa, pero per a conjunts més complexos, normalment requerix liderage polític en el nivell més alt i ampli acort popular sobre la validea de l'esforç.

Còmput i anàlisis

Quantificar i analisar les emissions que es deuen eliminar, i les opcions per a fer-ho, és el pas crucial del procés, perque permet fixar les prioritats per a l'acció –des dels productes que es compren (uns tenen major chafada de carbono que uns atres) fins a la producció d'energia, la seua utilisació i el transport– i escomençar a medir el progrés. Açò pot conseguir-se a través d'un inventari de GEI que conteste a preguntes com:

• ¿Quines operacions, activitats, unitats deurien incloure's?
• ¿Quines fonts deurien incloure's (vejau la secció Emissions directes i indirectes)?
• ¿Quí és responsable de quines emissions?
• ¿Quins gasos deurien incloure's?

Per als individus, les calculadores de carbono poden simplificar-los la tasca compilando un inventari de les seues emissions. Típicament medixen el consum d'electricitat en kWh, la cantitat i tipo de combustible utilisat per a calefacció i aigua calenta, i quants quilómetros conduïx l'individu en el seu coche, vola i monta en atres vehículs. Els individus també poden establir varis llímits en el sistema a on es mouen, p. eix. emissions personals de GEI, emissions de la seua vivenda, o para quina empresa treballen. En Internet estan disponibles moltes calculadores de carbono, que varien significativament en la seua utilitat i els paràmetros que medixen. Algunes solament tenen en conte els coches, avions i energia domèstica. Unes atres cobrixen també els residus domèstics o l'oci.

En algunes circumstàncies es marca com a objectiu anar més allà de la neutralitat en carbono (normalment despuix de cert temps amprat per a conseguir-la) i escomençar a reduir el diòxit de carbono en l'atmòsfera, en lloc d'acontentar-se solament en no aumentar-ho. Perque encara que alguns individus, empreses o països reduïxen les seues emissions, inclús molt, la concentració de diòxit de carbono en l'atmòsfera continua creixent, i en 2017 ha aplegat a les 405 parts per milló (ppm), superant el nivell de les 400 ppm que els científics consideren perillós (perque pot donar lloc a events catastròfics).

Acció

Per a escomençar a dirigir-se cap a la neutralitat climàtica, les empreses i les administracions locals poden utilisar un sistema de gestió migambiental (EMS per les seues sigles en anglés) o de sostenibilitat establit per l'estàndart internacional ISO 14001 (desenrollat per l'Organisació Internacional de Normalisació, ISO per les seues sigles en anglés). Un atre marc EMS és EMAS, el sistema europeu de gestió i auditoria ecològiques, utilisat per numeroses companyies de la UE. Moltes autoritats locals apliquen EMS a determinats sectors de la seua administració, o inclús certifiquen (és dir, fan examinar per un auditor independent) en algun d'estos estàndarts totes les seues operacions.

Reducció

Un dels arguments més sòlits per a reduir les emissions de GEI és que s'aforra diners. Quan els preus de l'energia mamprenen algun dels seus freqüents cicles alcistes (a sovint impulsats per una elevació del preu del petròleu), es fa més car viajar, calfar i allumenar vivendes i centres de treball, aixina com mantindre en funcionament una economia moderna. De modo que és al mateix temps de sentit comú i sensat per al clima utilisar l'energia tan sòbriament com siga possible.

Eixemples d'accions per a reduir les emissions de GEI són:

• Llimitar el consum energètic i les emissions del transport (utilisant —en lloc del vehícul privat— bicicletes, transport públic o els propis peus, evitant volar en avió, amprant vehículs de baix consum), aixina com d'edificis, equips, animals i processos.

• Obtindre electricitat i atres energies (per eixemple, tèrmica, d'una instalació solar tèrmica) d'una font d'energia renovable, ya siga directament per l'usuari final de l'energia (com instalant panels fotovoltaics en la teulada de la seua casa), ya seleccionant un suministrador d'energia verda certificat. Un atre método propost és utilisar combustibles alternatius de baixes emissions, com a biocombustibles sostenibles, pero resulten polèmics perque poden redundar en un aument net de les emissions, ademés d'un increment del preu dels aliments i de la deforestación.

Compensació

L'us de compensació de carbono pretén neutralisar cert volum d'emissions de GEI finançant proyectes —com plantar arbres— que deurien produir una merma de les emissions en un atre lloc. Baixe la premissa «primer reduïx lo que pugues i després compensa el restant», es pot conseguir la compensació recolzant un proyecte de carbono responsable, o comprant compensació de carbono o crèdits de carbono.

La compensació de carbono és també una ferramenta per a vàries autoritats locals en el món.

En 2015, la Convenció Marque de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC), seguint el mandat del comité eixecutiu del Mecanisme de desenroll net, va llançar un lloc web específic (vore-ho avall, en Enllaços externs) a on organisacions i companyies, pero també individus, poden compensar la seua chafada de carbono en l'objectiu d'implicar a tot lo món en la promoció de la sostenibilitat.

La compensació es veu a voltes com un assunt polèmic i parcial (qui parla d'ella pertany a un determinat bando). Per eixemple, James Hansen descriu la compensació com "indulgències modernes, venudes a una opinió pública cada volta més conscient de les emissions, per a absoldre els seus pecats climàtics." Les indulgèncias són un mecanisme de l'Iglésia catòlica per a eximir de les penes temporals que comporten els pecats. El seu critícadísimo abús va donar lloc, junt en atres factors, al cisma protestant.

Evaluació i repetició

Esta fase inclou l'evaluació dels resultats i recopilació d'una llista de millores propostes, en els resultats documentats i informats, de modo que l'experiència de quina funciona (i qué no) es compartix en els qui li poden donar bon us.

Finalment, en tot completat, el procés de neutralitat de carbono torna a escomençar, incorporant esta volta les lliçons depreses. La ciència i la tecnologia alvancen, la normativa (per eixemple, sobre emissions) es torna més estricta i els estàndarts demandats per la població s'eleven. Aixina que el segon cicle anirà més allà que el primer, i el procés continuarà, cada fase successiva construint i millorant sobre l'anterior.

Emissions directes i indirectes

Per a ser considerada neutra en carbono, una organisació té que reduir la seua chafada de carbono a zero. Determinar qué s'inclou en la chafada de carbono depén de l'organisació i els estàndarts que seguix. Generalment, les emissions directes tenen que ser reduïdes i compensades completament, mentres que les emissions indirectes per l'electricitat adquirida poden ser reduïdes comprant una part d'eixa electricitat a una companyia que la genere en energies renovables. Si l'organisació compra solament electricitat generada en energies renovables, llavors elimina les seues emissions indirectes.

Les emissions directes inclouen totes les resultants de la fabricació, els vehículs de l'organisació, els viages que reembosse, el ganado (per eixemple cada vaca llibera entre 113 i 189 litros de metà diaris) i qualsevol atra font que és directament controlada per l'organisació. Les emissions indirectes inclouen totes les que resulten de l'us o compra d'un producte. Per eixemple, les emissions directes d'una aerollínia són totes les generades pel queroseno que cremen els seus aparats, mentres que les emissions indirectes inclouen la fabricació i achatarramiento dels avions, tota l'electricitat utilisada per a operar l'oficina de l'aerollínia, i les emissions diàries dels empleats en els seus trayectes d'anada i regrés al treball. En un atre eixemple, una companyia elèctrica que opere centrals tèrmiques de carbó, fuel o gas natural té una emissió directa de GEI, mentres que l'oficina que compra la seua electricitat ho considerarà una emissió indirecta.