Anar al contingut

Fixació de carbono

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:20100422 235222 Cyanobacteria.jpg
Microfotografía de Cianobacterias filamentosas fotosintéticas. La seua aparició va marcar l'inici de moltes plantes fotosintéticas, lo que va canviar la atmòsfera de la Terra.

La fixació de carbono és la conversió de carbono inorgànic (en forma de diòxit de carbono) en composts orgànics realisada per sers vius. L'eixemple més important de fixació de carbono té lloc en la fotosíntesis durant la fase obscura, encara que la quimiosíntesis és una atra forma de fixació de carbono que ocorre en absència de llum. Els organismes que creixen fixant carbono es denominen autótrofos. Els autótrofos inclouen als fotoautótrofos, que sintetisen composts orgànics utilisant l'energia de la llum, i els litoautótrofos, que sintetisen composts orgànics utilisant l'energia produïda per oxidació inorgàniques. Els heterótrofos són els organismes que creixen utilisant el carbono que va ser fixat en composts orgànics pels autótrofos. Els heterótrofos utilisen els composts orgànics per a produir energia i per a construir les estructures corporals. Les expressions "carbono fixat", "carbono reduït", i "carbono orgànic" són equivalents per a varis composts orgànics.[1]

Fixació neta i bruta de el CO2

[editar | editar còdic]
Archiu:Caps block 2 FixnData.png
Gràfic que mostra les cantitats netes anuals de fixació de CO
2
en organismes terrestres i aquàtics.

S'estima que la fotosíntesis convertix aproximadament 258.000 millons de tonelladas de diòxit de carbono cada any. La major part de la fixació ocorre en els oceàs, especialment en les àrees riques en nutrients en abundància de fitoplàncton. La cantitat bruta de diòxit de carbono fixada és molt major ya que aproximadament el 40% del total fixat es consumix en la respiració diàriament.[1] Es considera que la enzima fijadora de carbono RuBisCO és la proteïna més abundant en la Terra.

Introducció a les vies de fixació

[editar | editar còdic]

Fins a l'any 2011 es coneixien sis vies de fixació del carbono autótrofas: el cicle de Calvin que fixa carbono en els cloroplastos de les plantes i algas i en les cianobacterias. També es fixa carbono en la fotosíntesis anoxigénica realisada per un grup de proteobacterias anomenades bactèries púrpures, i en algunes proteobacterias no fototróficas.[2]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Geider, R. J., et al., "Primary productivity of planet earth: biological determinants and physical constraints in terrestrial and aquatic habitats", Global Change Biol. 2001, 7, 849-882. doi:10.1046/j.1365-2486.2001.00448.x
  2. Swan BK, Martinez-Garcia M, Preston CM, Sczyrba A, Woyke T, Lamy D, Reinthaler T, Poulton NJ, Masland ED, Gomez ML, Sieracki ME, DeLong EF, Herndl GJ, Stepanauskas R(2011).Science.333(6047)
    1296–300.doi:10.1126/science.1203690.