Agència d'Informació i Control Alimentaris
La Agència d'Informació i Control Alimentaris (AICA), coneguda entre 1988 i 2014 com a Agència per a l'Oli d'Oliva, és un organisme públic espanyol, adscrit al Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació, que s'encarrega de gestionar els sistemes d'informació i control dels mercats oleícolas, làcteus, vinícolas i els de aquells atres que el Ministeri determine; i del control del compliment de lo dispost en la Llei 12/2013, de 2 d'agost, de mides per a millorar el funcionament de la cadena alimentària.[1]
Història
[editar | editar còdic]Els orígens: l'oli d'oliva
[editar | editar còdic]L'orige de la AICA es troba en l'any 1987. En este temps es va aprovar per part de les Corts Generals la Llei 28/1987, d'11 de decembre, que va crear un nou organisme públic: l'Agència per a l'Oli d'Oliva (AAO).[2]
Esta breveme norma crea el nou organisme a partir dels mandats europeus prevists en els Reglaments 2262/1984, del Consell, de 17 de juliol, i 27/1985, de la Comissió, de 4 de giner, que establix la necessitat de que els Estats membres creuen organismes autònoms de control per a les ajudes que es otorgen al sector del oli d'oliva.[2] Es va adscriure al Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació i el seu director tenia nivell orgànic de subdirector general.[2] En setembre de 1988 es va aprovar el seu Estatut, que va posar en funcionament la AAO.[3]
Llei de la cadena alimentària: resignificación de l'agència
[editar | editar còdic]En l'any 2013 s'aprova la Llei de mides per a millorar el funcionament de la cadena alimentària, la disposició adicional de la qual primera va transformar l'Agència per a l'Oli d'Oliva en l'Agència d'Informació i Control Alimentaris despuix d'ampliar les seues funcions no solament als mercats oleícolas que ya supervisava, si no també a uns atres com els làcteus, vinícolas i qualsevol un atre que se li assignara.[4] Esta transformació es va materialisar l'1 de giner de 2014[5] i els seus nous estatuts varen ser aprovats en abril de 2014.[1] A l'any següent, en febrer de 2015, es va ordenar l'activitat inspectora de l'Agència, comprenent els aspectes referents al personal inspector, la planificació de les actuacions inspectores i les conseqüències derivades de les activitats de control.[6]
A raïl de les protestes del sector primari en 2020,[7][8] el ministre d'Agricultura, Luis Planes, es va comprometre, entre atres coses, a enfortir l'Agència per a assegurar que es complix la Llei de la cadena alimentària. Frut d'este compromís, a finals de 2020 el Ministeri va presentar un presupost per a l'any 2021 en un increment de dos millons d'euros sobre el vigent presupost de 2018, un aument de casi el 32%.[9] Esta tendència es va mantindre en 2022, en un atre important aument de casi el 13 %.[10]
En la mateixa llínea, en decembre de 2021 les Corts Generals varen aprovar una modificació de la Llei de la cadena alimentària de 2013. Pel que fa a la AICA, per una part, se li va concedir autoritat plena per a accedir al registre digital en el que s'inscriuen els contractes alimentaris que se subscriguen en els productors primaris i les agrupacions d'estos, aixina com les seues modificacions, per a realisar les comprovacions pertinents en l'àmbit de les seues competències. Per una atra, en l'objectiu de potenciar l'eficiència en la gestió i la seguritat jurídica, es trasllada la competència decisòria en les sancions pecuniarias de menor entitat (quan no superen els 100 000 euros) que fins a llavors posseïa el director general de l'Indústria Alimentària, en el director de l'Agència d'Informació i Control Alimentaris.[11]
Aixina mateix, la llei de 2021 declara a la AICA com a Autoritat Nacional d'Eixecució, sent el màxim orgue responsable de l'Estat en velar pel compliment de la llei de la Cadena Alimentària.[11]
El 15 de febrer de 2024, el ministre Planes va anunciar la transformació de la AICA en una agència estatal per a reforçar les seues competències d'inspecció i aumentar la vigilància a les importacions dels mercats de països tercers.[12]
Autoritat d'Eixecució
[editar | editar còdic]La Llei 16/2021, de 14 de decembre, per la que es modifica la Llei 12/2013, de 2 d'agost, de mides per a millorar el funcionament de la cadena alimentària, establix a l'Agència d'Informació i Control Alimentaris com a Autoritat d'Eixecució d'àmbit nacional. Esta condició permet a l'Agència, ademés de ser l'organisme encarregat d'establir i desenrollar el règim de control necessari per a comprovar el compliment de lo dispost en llei per a millorar el funcionament de la cadena alimentària, ser el punt de contacte per a la cooperació tant entre autoritats d'eixecució com en la Comissió Europea,[11] tal i com establix la Directiva (UE) 2019/633 del Parlament Europeu i del Consell, de 17 d'abril de 2019, relativa a les pràctiques comercials deslleals en les relacions entre empreses en la cadena de suministrament agrícola i alimentari.[13]
Comité de cooperació
[editar | editar còdic]Pel sistema polític espanyol, les competències en estes matèries estan repartides entre el governe central i les regions espanyoles. Aixina, la llei autorisa a les comunitats autònomes a establir les seues pròpies autoritats d'eixecució dins de les seues competències, i per a coordinar a la AICA en estes i en la pròpia Unió Europea, existix un Comité de Cooperació de les autoritats d'eixecució.[11] El comité es va constituir el 16 de febrer de 2022.[14]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Real Decret 227/2014, de 4 d'abril, pel que s'aprova l'Estatut de l'Agència d'Informació i Control Alimentaris.». boe.és. Consultat el 22 d'agost de 2019.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació. «Real Decret 1065/1988, de 16 de setembre, pel que s'establix l'estructura orgànica de l'Agència per a l'Oli d'Oliva.». www.boe.es. Consultat el 2025-02-16.
- ↑ Jefatura de l'Estat. «Llei 12/2013, de 2 d'agost, de mides per a millorar el funcionament de la cadena alimentària.». www.boe.es. Consultat el 22 d'agost de 2019.
- ↑ «a-director&cod=1d3635f7aeca91534ac1119455317019 Nova Agència d'Informació i Control Alimentari: José Miguel Herrero es perfila com a director» (en és-es). www.olimerca.com. Consultat el 22 d'agost de 2019.
- ↑ Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Mig ambient. «Real Decret 66/2015, de 6 de febrer, pel que es regula el règim de controls a aplicar per l'Agència d'Informació i Control Alimentaris, prevists en la Llei 12/2013, de 2 d'agost, de mides per a millorar el funcionament de la cadena alimentària.». www.boe.es. Consultat el 17 de maig de 2023.
- ↑ «El Govern ya no senyala als súper mentres els agricultors multipliquen el seu calendari de protestes» (en és). ELMUNDO. Consultat el 2020-11-13.
- ↑ «a-frenar-les-protestes/ Cadena alimentària: passos positius, pero seguiran protestes en el camp» (en és). Agronegocios. Consultat el 2020-11-13.
- ↑ «Agricultura eleva un 31,8% el presupost per a la AICA i un 19% per a la promoció dels aliments espanyols». www.elconfidencialdigital.com. Consultat el 2020-11-13.
- ↑ «Agricultura eleva un 12,6% el presupost de l'Agència d'Informació i Control Alimentari per a 2022». www.europapress.es. Consultat el 2022-01-11.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 «Llei 16/2021, de 14 de decembre, per la que es modifica la Llei 12/2013, de 2 d'agost, de mides per a millorar el funcionament de la cadena alimentària.». www.boe.es. Consultat el 2022-03-22.
- ↑ «Planes anuncia una agència de control alimentari i més restriccions a les importacions de tercers països». www.europapress.es. Consultat el 2024-02-15.
- ↑ «Directiva (UE) 2019/633 del Parlament Europeu i del Consell, de 17 d'abril de 2019, relativa a les pràctiques comercials deslleals en les relacions entre empreses en la cadena de suministrament agrícola i alimentari.». www.boe.es. Consultat el 2022-03-22.
- ↑ «Constituït el comité de cooperació de les autoritats d'eixecució per a la llei de la cadena alimentària». www.europapress.es. Consultat el 2022-03-22.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Agencia de Información y Control Alimentarios» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.