Anar al contingut

Ministeri d'Agricultura (Espanya)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ministeri d'Agricultura (Espanya)

Plantilla:PR El Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació (MAPA) d'Espanya és el departament de l'Administració General de l'Estat competent per a la proposta i eixecució de la política del Govern d'Espanya en matèria de recursos agrícoles, ganaders i peixquers, d'alimentació, d'indústria i seguritat agroalimentàries, i de desenroll del mig rural.[1]

Correspon a el MAPa, en l'àmbit de les competències de l'Estat, l'elaboració de la llegislació estatal en les matèries agrícoles, peixqueres, alimentàries i de desenroll rural; la proposta i eixecució de les directrius generals del Govern sobre la política agrària, peixquera, alimentària i de desenroll rural; la representació de l'Estat en els organismes internacionals corresponents a estes matèries, sense perjuí de les competències del Ministeri d'Assunts Exteriors; aixina com la coordinació d'actuacions, la cooperació i la concertació en el disseny i aplicació de totes les polítiques que afecten a l'àmbit de competències de les comunitats autònomes i de les restants Administracions Públiques, propiciant la seua participació a través dels òrguens i instruments de cooperació adequats.[1]

El Departament d'Agricultura es va crear per primera volta en juny de 1933,[2] sent hereu directe del Ministeri d'Agricultura, Indústria i Comerç (originalment cridat Ministeri d'Economia Nacional[3] i hui conegut com Ministeri d'Indústria) i indirectament del Ministeri de Foment.

La sèu central es troba en la ciutat de Madrit. En concret, és el Palau de Foment —pel primer ministeri que va albergar l'edifici— qui acull els servicis centrals del Ministeri d'Agricultura des de la seua creació en 1933.

Història

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Història dels ministeris d'Agricultura d'Espanya.

Antecedents

[editar | editar còdic]

Històricament, les competències sobretot lo relatiu al món rural estaven incardinadas en el Ministeri de la Governació—encara que es solapaban en algunes que també tenia el Ministeri de Facenda o òrguens fòra dels ministeris com el Consell de la Mesta, en lo relatiu a ganaderia—.[4] Este departament actuava com un caixó de sastre a on es gestionaven multitut d'àmbits de govern—entre els que estaven el foment de l'agricultura, els vivers i crío de ganados, el plantío i conservació dels monts i arborats o la caça i la peixca—,[5] pero en el temps va ser perdent competències a mida que s'anava especialisant l'acció de govern.

Aixina, a mitan de el xix es va crear el Ministeri de Foment—llavors «de Comerç, Instrucció i Obres Públiques»—, que agrupava tant les funcions sobre l'educació pública com les relatives a beneficencia, les obres públiques i el foment del comerç.[6] Si ben inicialment no estava previst que assumira lo concernent a agricultura, unes semanes despuix aixina es va decidir, retirant-li les competències de beneficencia, que es mantenien en Governació.[7]

L'àrea d'agricultura es va mantindre en Foment durant prop de cent anys, sempre en nivell orgànic de Direcció general.[8] De la mateixa manera que li va passar a Governació, Foment va ser donant lloc a nous departaments, tals com Instrucció Pública i Belles arts (1900),[9] Treball (1920)[10] o Economia Nacional (1928).[11]

Precisament, en esta última escissió, el Ministeri d'Economia Nacional—hui Ministeri d'Indústria i Turisme—va assumir la Direcció general d'Agricultura, en les cámara agrícola, Consell Agronómico i associació de ganaders i els servicis d'Higiene i Sanitat pecuària.[11] Este nou departament va tindre una ràpida evolució puix, al poc temps, per mig de decret del president de la República, Niceto Alcalà Zamora, el 16 de decembre de 1931 es renombró com a Ministeri d'Agricultura, Indústria i Comerç i va agrupar tant les direccions generals d'Agricultura, Indústria i Comerç que ya posseïa com lo relatiu a mines, monts i ganaderia del Ministeri de Foment.[12]

L'importància de l'agricultura: ministeri propi

[editar | editar còdic]
Llauradors arreplegant una collita de creïlles. Finals de la década de 1930.

L'importància de l'aspecte econòmic i el rellevant paper que jugava el sector primari en l'economia espanyola de principis de el xx—la població dedicada al món de l'agricultura suponia prop del 50 % del total de la població activa[13]—va ser palés des dels inicis, puix ya des de 1900 va escomençar a aparéixer el terme «Agricultura» en les denominacions d'alguns departaments com a Foment o Indústria.

El punt àlgit va ser l'any 1933.[14] En juny d'enguany, sent president del Consell de Ministres Manuel Azaña, el Ministeri d'Agricultura, Indústria i Comerç es va dividir en dos; per una part, es varen mantindre juntes les competències sobre l'indústria i el comerç, per una atra, per primera volta es va crear un departament exclusivament dedicat a la qüestió agrícola.[2] Esta separació es va fer definitiva, llevat en el periodo comprés entre el 25 de setembre de 1935 i el 19 de febrer de 1936, quan varen tornar a fusionar-se.

Reformes agràries de 1932 i 1935

[editar | editar còdic]

En concret, durant este periodo republicà el nou departament va tindre que seguir els treballs del seu predecessor i trobar solució al que es considerava el principal problema del món rural, el latifundismo. Este problema estava principalment en el sur d'Espanya, a on hi havia grans terratinents que acaparaven la propietat de la terra, com el president de la República, Niceto Alcalà-Zamora, que es va opondre a algunes propostes.[15]

Orde d'entrega de farina i subproductes. 1953.

Un any abans de la fundació del Ministeri, les Corts havien aprovat la Llei de Reforma Agrària de 1932, impulsada pel ministre Marcelino Dumenge. Esta llei establia una política d'expropiacions en indemnisació als propietaris de grans latifundis—salve als grans d'Espanya, que se'ls va castigar per la La Sanjurjada en expropiacions sense contrapartida—en l'objectiu de convertir la terra en minifundis que pogueren ser distribuïts entre els jornaleros i aixina millorar tant les condicions de lo obrers com la productivitat de la terra. Es va fer per mig de dos mecanismes: llauradors assentats per decrets d'intensificació de cultius (ocupació temporal) i llauradors assentats per llei de reforma agrària (expropiació de terres de la Grandea). A partir de les eleccions generals de 1933, solament es va utilisar el primer d'ells.[15]

Aixina mateix, com el principal instrumente a través del com s'eixecutaria la nova política agrària republicana es va crear l'Institut de Reforma Agrària (IRA). El Consell Eixecutiu d'este nou organisme estava format per representants tant del sector progressiste com del sector conservador i, en la pràctica, va actuar com un element de moderació front a aquells que buscaven una aplicació més radical de la política agrària.[16] Açò, si be podria atribuir-se als conservadors que, en moltes ocasions, intentaven—sense èxit per la relació de forces—tombar les propostes que buscaven intensificar cultius o expropiar les terres, la realitat és que el principal problema era la complexitat de la norma i el respecte al procediment, que exigia que cada cas es tractara de forma individual.[16] Sabent açò, el IRA va ser inundat en recursos per part dels propietaris de la terra, que varen acabar retardant enormement el seu treball.[16] El descontent de l'campesinado en esta llei va ser palesa, principalment per les falses expectatives que la classe política els havia donat. Estes expectatives varen acabar de morir en la nova llei de reforma agrària de 1935 que, entre atres assunts, eliminava l'expropiació sense indemnisació, permetia als amos participar en la taxació de les seues terres i reduïa el presupost de el IRA.[17]

Reversión de la política republicana i colonisació

[editar | editar còdic]

Si ya la política agrària estava tocada, la guerra civil i la victòria del bando sublevat va supondre el seu total fracàs. El govern sublevat va crear de colp i repent el Servici de Recuperació Agrícola que, junt en el Servici Nacional de Reforma Econòmica i Social de la Terra, varen tindre com a objectiu principal revertir les mides de l'anterior política republicana,[18] escomençant per la supressió del Institut de Reforma Agrària (IRA) i la devolució de terres expropiades.

Iglésia de Valderrosas, poble de colonisació fundat entre els anys 50 i 60 pel Institut Nacional de Colonisació.

En l'àmbit orgànic, la dictadura no va fer canvis rellevants en l'àmbit del Ministeri i inicialment es va estructurar per mig de la Subsecretaria i els servicis nacionals (o direccions generals) d'Agricultura, de Ganaderia, de Montes, Caça i Peixca Fluvial i de Reforma Econòmica i Social de la Terra.[19] Precisament, d'este últim servici naixeria en octubre de 1939 l'Institut Nacional de Colonisació (INC).[20]

El INC va ser l'encarregat d'eixecutar, de forma similar a el IRA i en el mateix poc èxit, les mides establides en la Llei de Bases per a la Colonisació de Grans Zones de 1939. Esta llei establia una nova política agrària basada en l'increment de la producció agrària gràcies a l'expansió dels regadius, la posada en cultiu de zones no explotades agrícolamente i, gràcies a les mides anteriors, l'assentament de nous «colons».[21] Des de llavors, este organisme es va dedicar a comprar grans extensions de terreny per a crear noves poblacions a on estos colon pogueren assentar-se i prosperar. A partir de 1945 es varen fer ajusts llegals per a evitar la paralisació de l'Institut com a conseqüència de la falta de terra productiva disponible i l'elevat cost que per a l'organisme tindria realisar els seus proyectes en les terres que els propietaris li cedien, que en la seua majoria eren improductives.[21]

A açò cal afegir que la llei de 1939 prevea la possibilitat de crear «Societats de Colonisació» com a instrument privat que, junt a l'Estat, portara a terme estos proyectes. No obstant, estes societats privades no es varen crear al no estar el sector privat interessat en tan costosa empresa, per lo que l'Estat va tindre que assumir la totalitat del cost de la reforma.[22]

Millor èxit va haver en la década de 1950. Gràcies al respal d'Estats Units es va iniciar una etapa aperturista del règim que va favorir el clima econòmic i es varen introduir noves mides de la mà del ministre Rafael Cavestany de Anduaga, orientades a l'estímul econòmic, la modernisació del món rural i la reducció del control i intervencionisme estatal establits a l'inici de la dictadura.[23]

Durant el restant d'este periodo autoritari, el Ministeri alcança una notable estabilitat, en chicotetes reformes en 1962,[24] 1968[25] i 1971[26] que distribuïxen competències i creen algunes direccions generals. Lo més notable d'este periodo és la creació de varis organismes rellevants. En primer lloc, en 1968 es funden el Fondo d'Ordenació i Regulació de Produccions i Preus Agraris (FORPPA) i el Servici Nacional de Cereals (SNC), que va reemplaçar al Servici Nacional del Blat (1937), i que posteriorment es transformaria en el Servici Nacional de Productes Agraris (1971). En segon lloc, en 1971, ademés de la transformació de el SNC, es creen l'Institut per a la Conservació de la Naturalea (ICONA), l'Institut Nacional de Reforma i Desenroll Agrari (IRYDA) i l'Institut Nacional d'Investigacions Agràries (INIA).

Democràcia: alimentació i mig ambient

[editar | editar còdic]
Detall del membret del Ministeri d'Agricultura en 1978.

Aprovada la Constitució de 1978, tornen els canvis al Departament d'Agricultura. A raïl de la transferència competencial realisada en 1980, el Ministeri d'Agricultura va assumir les competències sobre peixca marítima que fins a llavors posseïa el Ministeri de Transports i Comunicacions, assumint aixina mateix, entre atres òrguens, la Subsecretaria de Peixca (que un any despuix seria renombrada com Secretaria General de Peixca) i l'Institut Espanyol d'Oceanografia (ICO).[27] Per este motiu, a mitan de 1981 el departament es renombró com a «Ministeri d'Agricultura i Peixca».[28]

Els canvis no es varen quedar ahí; eixe mateix any, el Congrés dels Diputats va instar al Govern a crear, ans que acabara l'any, un Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació per a «facilitar un tractament administratiu unitari de la producció, transformació i distribució dels productes alimenticis».[29] Complint en este mandat, en decembre de 1981 es va portar a terme una atra redistribució competencial que va transferir al ministeri les competències que en matèria alimentària eixercien els ministeris d'Indústria i Energia i d'Economia i Comerç.[29]

Entre 1971 i 1981, l'acció territorial del Departament d'Agricultura es portava a terme per mig de Divisions Regionals Agràries.

En els anys posteriors, per la creació de les comunitats autònomes i a la descentralisació de les competències sobre els àmbits d'actuació del ministeri i les noves polítiques europees, les seues organismes autònoms sofriran importants canvis, sent suprimits la majoria i atres transformats.

D'esta manera, en 1985 se suprimixen sis organismes, a saber: l'Institut Nacional de Denominacions d'Orige, l'Institut d'Estudis Agraris, Peixquers i Alimentaris, el Servici de Defensa contra Plagues i Inspecció Fitopatológica, l'Agència de Desenroll Ganader, el Patronat de Promoció de la Formació Professional Marítim-Peixquera, i el Servici de Pósitos.[30]

Excepcionalment, en 1987 es crea l'Agència per a l'Oli d'Oliva[31] i, en 1991, se suprimixen l'Institut Nacional de Llavors i Plantes de Viver, el Servici d'Extensió Agrària i la Agencial Nacional del Tabac.[32]

En 1995 ocorren atres dos grans reformes similars. La primera refon l'IRYDA i l'INCONA, creant-se l'Organisme Autònom Parcs Nacionals (OAPN) i, també, se suprimix l'Institut de Foment Associatiu Agrari (IFA), les funcions del qual es repartixen pels òrguens del ministeri.[33] La segona, refon el FORPPA i el SENPA, donant lloc al nou Fondo Espanyol de Garantia Agrària (FEGA).[34]

Archiu:CAPS 84 - Secretaria General de Pesca Maritima - CAPS 85 CAPS 86 Aviocar.jpg
El Ministeri conta en multitut de mijos aéreus i marítims per al control de la normativa peixquera. En l'image, un CASA C-212 Aviocar.

Els anys 2000 escomencen en l'establiment d'una estructura principal que es mantindrà més o menys estable des de llavors fins a l'actualitat, entorn a la tradicional Subsecretaria i dos secretàries generals (una d'Agricultura i Alimentació i una atra de Peixca).[35]

Durant el segon govern de José Luis Rodríguez Zapatero, est va integrar en el Ministeri d'Agricultura les responsabilitats en les que contava el Ministeri de Mig ambient, donant lloc al «Ministeri de Mig ambient, i Mig Rural i Marí».[36][37] Algunes associacions agrícoles, com l'Associació Agrària Jóvens Agricultors (Asaja), varen rebujar el canvi de nom del ministeri en considerar que suponia «ningunear dos dels principals reptes que afronta la societat hui en dia, l'agricultura i l'alimentació», ademés de «restar importància al sector agrari».[38]

Terminada la llegislatura i en un nou govern en el poder, el departament va conservar les competències migambientals a través de la Secretaria d'Estat de Mig ambient i recupera, grosso modo, el restant de l'estructura establida en l'any 2000. En esta nova etapa, que durarà casi sèt anys, el departament es va denominar «Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Mig ambient» primer i «Ministeri d'Agricultura i Peixca, Alimentació i Mig ambient» despuix.

Despuix de la moció de censura contra Mariano Rajoy i la formació del nou Govern de Pedro Sánchez en juny de 2018, el Ministeri va tornar a desgajarse de Mig ambient—que es reestableció, ara cridat Ministeri per a la Transició Ecològica—, recuperant el nom tradicional de «Agricultura, Peixca i Alimentació».[39]

Llei de la Cadena Alimentària: preus justs

[editar | editar còdic]
Archiu:15 03 2022. Manifestación frente al CAPS 101 Precios dignos, inputs asequibles, CAPS 102 Justa y Democracia.jpg
Manifestació en 2022 de l'Unió d'Unions d'Agricultors i Ganaders front la sèu central reclamant preus justs.

Sent ministre Miguel Arias Cañete, el Govern va impulsar dos lleis aprovades en l'estiu de 2013, la Llei de foment de l'integració de cooperatives i d'atres entitats associatives de caràcter agroalimentari i la Llei de mides per a millorar el funcionament de la cadena alimentària. La primera, tenia com a objectiu favorir el cooperativisme en l'indústria agroalimentària per a agrupar als «primers esclavons que conformen la cadena alimentària», favorir aixina la seua «competitivitat i contribuir a la valorisació de les seues produccions» i logar una «millora de la renda dels productors agraris».[40] Sobre la segona, entre els seus molts propòsits —des d'introduir les noves tecnologies en el sector fins a millorar l'informació i la transparència— destacava l'objectiu de tractar de reduir el desequilibri entre els diferents operadors de la cadena de valor.[41] Per a controlar i assegurar el compliment dels fins d'esta llei, en 2014, l'Agència per a l'Oli d'Oliva va aumentar les seues competències a atres mercats fora del oli d'oliva i es renombró com Agència d'Informació i Control Alimentaris (AICA).[42]

L'ambiciós objectiu d'alcançar un equilibri en la cadena alimentària no va ser conseguit i la situació va ser agravada pel context de la pandèmia de COVID-19, que va generar malestar en el món rural en ser incapaços de cobrir despeses mentres que els últims actors de la cadena tenien uns preus que els permetien grans beneficis. Despuix d'una série de protestes,[43][44][45] entre els anys 2020 i 2021, el ministre Luis Planes va impulsar una série de reformes a la llei de la cadena alimentària que va establir l'obligatorietat d'establir un preu que cobrira les despeses als productors, major publicitat dels sancionats per incompliment[46] i la creació d'un registre de contractes alimentaris,[47] a l'hora que es reforçava la AICA, que vea el seu presupost aumentat casi un 32 %,[48] aixina com les seues potestats de control i sanció.[49]

En 2020 va perdre la política forestal en favor del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. A finals de 2023 es va crear, per primera volta, una Secretaria d'Estat d'Agricultura i Alimentació.[50]

Estructura

[editar | editar còdic]
Organigrama del Ministeri. Juliol de 2024

Depenen del Ministeri els següents òrguens:[1]

Com a orgue de respal i assistència immediata, depén directament del ministre d'Agricultura, Peixca i Alimentació un Gabinet, en ranc de Direcció general.

Adscripció

[editar | editar còdic]

Aixina mateix, les àrees funcionals d'agricultura i peixca, integrades en les Delegacions del Govern, depenen funcionalmente del Ministeri, a través de la Secretaria General d'Agricultura i Alimentació i de la Secretaria General de Peixca, d'acort en l'àmbit competencial de cada una.

Per últim, este departament tutela les següents empreses públiques: la Societat Estatal d'Infraestructures Agràries (SEIASA), Mercasa, CETARSA, EXPASA Agricultura i Ganaderia, Tragsa i Saeca.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública. «Real Decret 717/2024, de 23 de juliol, pel que es desenrolla l'estructura orgànica bàsica del Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació». www.boe.es. Consultat el 2024-07-25.
  2. ↑ 2,0 2,1 Presidència del Consell de Ministres. «Decrete de 12 de juny de 1933 disponent que l'actual Ministeri d'Agricultura, Indústria i Comerç quede dividit en dos, que es denominaran Ministeri d'Agricultura i Ministeri d'Indústria i Comerç, respectivament.». www.boe.es. Consultat el 6 de març de 2023.
  3. ↑ Presidència del Consell de Ministres. «Real decrete-llei de 3 de novembre de 1928 organisant en la forma que s'indica els Departaments ministerials.» (PDF). www.boe.es. Consultat el 6 de març de 2023.
  4. ↑ Ana María Barrero García (ed.): «La matèria administrativa i la seua gestió en el Regnat de Fernando VII». Consultat el 4 d'agost de 2011.
  5. ↑ La Regna Governadora. «Real Decret organisant la Secretaria d'Estat i del Despaig del Foment General del Regne de la forma que s'expressa.» (PDF). www.boe.es. Consultat el 9 de març de 2023.
  6. ↑ Presidència del Consell de Ministres. «Real decret creant un nou ministeri en la denominació de Secretaria d'Estat i del Despaig de Comerç, Instrucció i Obres públiques.» (PDF). www.boe.es. Consultat el 17 d'agost de 2022.
  7. ↑ Presidència del Consell de Ministres. «Real decret establint que el Ministeri de Comerç, Instrucció i Obres públiques abrace objecte especial de les seues atribucions els rams següents: Comerç, Instrucció pública, Obres públiques i Agricultura.» (PDF). www.boe.es. Consultat el 17 d'agost de 2022.
  8. ↑ Ministeri de Cultura (ed.): «Ministeri de Foment». Consultat el 5 d'agost de 2011.
  9. ↑ Presidència del Consell de Ministres. «Real Decret suprimint el Ministeri de Foment i creant en el seu lloc dos nous departaments: d'Instrucció Pública i Belles arts i d'Agricultura, Indústria, Comerç i Obres Públiques.» (PDF). www.boe.es. Consultat el 9 de març de 1900.
  10. ↑ Presidència del Consell de Ministres. «Real decret de 1920 creant el Ministeri del Treball.» (PDF). www.boe.es. Consultat el 9 de març de 2023.
  11. ↑ 11,0 11,1 Presidència del Consell de Ministres. «Real decrete-llei de 1928 organisant en la forma que s'indica els Departaments ministerials.» (PDF). www.boe.es. Consultat el 9 de març de 2023.
  12. ↑ Presidència del Consell de Ministres. «Decrete disponent que el Ministeri d'Economia Nacional es denomine en lo sucesivo Ministeri d'Agricultura, Indústria i Comerç, declarant afectes al mateix les Direccions generals d'Agricultura, Indústria i Comerç i les de Mines, Montes i Ganaderia; i que el Ministeri de Foment es denomine Ministeri d'Obres públiques.» (PDF). www.boe.es. Consultat el 9 de març de 2023.
  13. ↑ Revista d'Estudis Agrosociales.(121)Consultat el 9 de març de 2023.
  14. ↑ Diari ABC (ed.): «La situació política despuix del desenllaç de la crisis». Consultat el 4 d'agost de 2011.
  15. ↑ 15,0 15,1 Revista d'Estudis Extremenys.71(Extraordinari)
    19-48.Consultat el 09-02-2025.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 García Sanz, Ángel; Sanz Fernández, {{{nom2}}} (1996). «Política i reforma agrària: De la restauració a la IIª República (1868/74-1939)», Reformes i polítiques agràries en l'història d'Espanya, Espanya: Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació, pp. 264-266. ISBN 8449101743.
  17. ↑ «el%20IRA,%20entre%20atres%20canvis. La qüestió agrària, qüestió pendent» (en és). ElDiario.és. Consultat el 2025-02-03.
  18. ↑ Barciela, Carlos (1996). «La contrarreforma agrària i la política de colonisació del primer franquisme (1936-1959)», Reformes i polítiques agràries en l'història d'Espanya, Espanya: Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació, pp. 353-354. ISBN 8449101743.
  19. ↑ Ministeri d'Agricultura. «Decrete de 6 d'abril de 1938 organisant el Ministeri d'Agricultura.» (PDF). www.boe.es. Consultat el 9 de març de 2023.
  20. ↑ Ministeri d'Agricultura. «Decrete de 18 d'octubre de 1939 organisant l'Institut Nacional de Colonisació.» (PDF). www.boe.es. Consultat el 9 de març de 1939.
  21. ↑ 21,0 21,1 García Sanz, Ángel; Sanz Fernández, {{{nom2}}} (1996). «La contrarreforma agrària i la política de colonisació del primer franquisme (1936-1959)», Reformes i polítiques agràries en l'història d'Espanya, Espanya: Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació, pp. 363-366. ISBN 8449101743.
  22. ↑ García Sanz, Ángel; Sanz Fernández, {{{nom2}}} (1996). «La contrarreforma agrària i la política de colonisació del primer franquisme (1936-1959)», Reformes i polítiques agràries en l'història d'Espanya, Espanya: Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació, pp. 367-368. ISBN 8449101743.
  23. ↑ García Sanz, Ángel; Sanz Fernández, {{{nom2}}} (1996). «La contrarreforma agrària i la política de colonisació del primer franquisme (1936-1959)», Reformes i polítiques agràries en l'història d'Espanya, Espanya: Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació, pp. 381-382. ISBN 8449101743.
  24. ↑ Ministeri d'Agricultura. «Decrete 3293/1962, de 7 de decembre, sobre reorganisació del Ministeri d'Agricultura.» (PDF). www.boe.es. Consultat el 9 de març de 2023.
  25. ↑ Presidència del Govern. «Decrete 161/1968, d'1 de febrer, sobre reorganisació del Ministeri d'Agricultura.» (PDF). www.boe.es. Consultat el 9 de març de 2023.
  26. ↑ Ministeri d'Agricultura. «Decrete 2684/1971, de 5 de novembre, pel que es modifica l'estructura orgànica del Ministeri d'Agricultura.» (PDF). www.boe.es. Consultat el 9 de març de 2023.
  27. ↑ Presidència del Govern. «Real Decret 1997/1980, de 3 d'octubre, pel que es reordenan els òrguens administratius competents en matèria de peixca i marina mercant.» (PDF). www.boe.es. Consultat el 9 de març de 2023.
  28. ↑ Presidència del Govern. «Real Decret 828/1981, de 8 de maig, pel que el Ministeri d'Agricultura passa a denominar-se Ministeri d'Agricultura i Peixca.» (PDF). www.boe.es. Consultat el 9 de març de 2023.
  29. ↑ 29,0 29,1 Presidència del Govern. «Real Decret 2924/1981, de 4 de decembre, pel que es reestructuren determinats òrguens de l'Administració de l'Estat.». www.boe.es. Consultat el 9 de març de 2023.
  30. ↑ Presidència del Govern. «Real Decret 1423/1985, d'1 d'agost, pel que se suprimixen determinats Organismes Autònoms del Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació.». www.boe.es. Consultat el 9 de març de 2023.
  31. ↑ Jefatura de l'Estat. «Llei 28/1987, d'11 de decembre, per la que es crea l'Agència per a l'Oli d'Oliva.». www.boe.es. Consultat el 9 de març de 2023.
  32. ↑ Ministeri d'Administracions Públiques. «Real Decret 654/1991, de 26 d'abril, pel que es modifica l'estructura orgànica bàsica del Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació.». www.boe.es. Consultat el 9 de març de 2023.
  33. ↑ Ministeri de la Presidència. «Real Decret 1055/1995, de 23 de juny, pel que es modifica parcialment l'estructura orgànica bàsica del Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació.». www.boe.es. Consultat el 9 de març de 2023.
  34. ↑ Ministeri de la Presidència. «Real Decret 2205/1995, de 28 de decembre, pel que es refon els Organismes autònoms Fondo d'Ordenació i Regulació de Produccions i Preus Agraris (FORPPA) i Servici Nacional de Productes Agraris (SENPA) en l'Organisme autònom de caràcter comercial i financer denominat Fondo Estatal de Garantia Agrària.». www.boe.es. Consultat el 9 de març de 2023.
  35. ↑ Ministeri d'Administracions Públiques. «Real Decret 693/2000, de 12 de maig, pel que s'establix l'estructura orgànica bàsica del Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació.». www.boe.es. Consultat el 9 de març de 2023.
  36. ↑ «Zapatero convulsiona l'àrea social i degrada Mig ambient». Diari Sur. Consultat el 2026-04-13.
  37. ↑ «Zapatero confirma el seu Govern, per primera volta en majoria de dònes al front». www.elmundo.es. Consultat el 2026-04-13.
  38. ↑ «ASAJA RECHAZA EL CAMBIO DE NOMBRE DEL MINISTERIO DE AGRICULTURA | Líder en Informació Social | Servimedia» (en és). www.servimedia.es. Consultat el 2026-04-13.
  39. ↑ Presidència del Govern. «Real Decret 355/2018, de 6 de juny, pel que es reestructuren els departaments ministerials». www.boe.es. Consultat el 9 de març de 2023.
  40. ↑ Jefatura de l'Estat. «Llei 13/2013, de 2 d'agost, de foment de l'integració de cooperatives i d'atres entitats associatives de caràcter agroalimentari.». www.boe.es. Consultat el 11 de març de 2023.
  41. ↑ «El Congrés aprova la Llei de la Cadena Alimentària» (en és). agropopular.com. Consultat el 2023-03-11.
  42. ↑ Jefatura de l'Estat. «Llei 12/2013, de 2 d'agost, de mides per a millorar el funcionament de la cadena alimentària.». www.boe.es. Consultat el 22 d'agost de 2019.
  43. ↑ «[1]». Consultat el 2023-03-11 (en és).
  44. ↑ «Les protestes del camp tallen les carreteres de Jaén pel preu de l'oli» (en és). ELMUNDO. Consultat el 2023-03-11.
  45. ↑ «El camp esclata per la pujada de preus: onada de movilisacions com a pas previ a grans desocupacions» (en és). L'Espanyol. Consultat el 2023-03-11.
  46. ↑ «Nova Llei de la Cadena» (en es). UPA. Consultat el 2023-03-11.
  47. ↑ «Agricultors i ganaders ya poden exigir, abans de la venda, el registre de contractes alimentaris» (en és). Autònoms i Mamprenedors. Consultat el 2023-03-11.
  48. ↑ El Confidencial. «Agricultura eleva un 31,8% el presupost per a la AICA i un 19% per a la promoció dels aliments espanyols». www.elconfidencialdigital.com. Consultat el 13 de novembre de 2020.
  49. ↑ Jefatura de l'Estat. «Llei 16/2021, de 14 de decembre, per la que es modifica la Llei 12/2013, de 2 d'agost, de mides per a millorar el funcionament de la cadena alimentària.». www.boe.es. Consultat el 11 de març de 2023.
  50. ↑ Presidència del Govern. «Real Decret 829/2023, de 20 de novembre, pel que es reestructuren els departaments ministerials.». www.boe.es. Consultat el 21 de novembre de 2023.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ministeri_d%27Agricultura_(Espanya)&oldid=831334»