José Luis Rodríguez Zapatero

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
José Luis Rodríguez Zapatero
Presidente José Luis Rodriguez Zapatero - La Moncloa 2011.jpg
Zapatero en el Palau de la Moncloa (2011)
Nacionalitat: Espanyol
Ocupació: Polític
Naiximent: 4 d'agost de 1960
Lloc de naiximent: Valladolit
Defunció:
Lloc de defunció:


José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolit, 4 d'agost de 1960) és un polític socialiste espanyol.

Trayectòria política[editar | editar còdic]

José Luis Rodríguez Zapatero fon elegit president del govern d'Espanya despuix de celebrar-se les eleccions generals de l'any 2004, tres dies despuix d'haver-se produit els greus atentats terroristes en quatre trens de la ret de rodalies de Madrit.

Fon membre del Partit Socialiste Obrer Espanyol i del consell d'Estat. Ademés, fon el quint president del Govern d'Espanya des de la transició democràtica, despuix de la seua victòria en les eleccions generals de 2004, i de nou en la IX llegislatura, despuix de revalidar el seu càrrec en les eleccions generals de 2008 fins a l'any 2011.

Durant els seus huit anys de govern s'han derogat lleis del govern anterior i aprovat noves lleis, resenyem les més destacables:

Derogació de la LOCE i aplicació de la nova assignatura Educació per a la ciutadania[editar | editar còdic]

La Llei Orgànica de Calitat de l'Educació (LOCE) o Llei Orgànica 10/2002 fon una llei espanyola promulgada el 23 de decembre de 2002 pel segon govern de José María Aznar (PP), sent ministra Pilar del Castillo, i que pretenia reformar i millorar l'educació en Espanya. No va aplegar a aplicar-se.

Despuix de l'arribada a la presidència del govern de José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE) es va paralisar el calendari d'aplicació de la nova llei per mig d'un Real Decret aprovat pel Consell de Ministres del 28 de maig de 2004. Finalment, la Llei va ser derogada el 24 de maig de 2006 per la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, donant continuïtat al sistema anterior (promulgat també pel PSOE).

"Educació per a la ciutadania i els Drets Humans" (EpC) és el nom que va rebre una assignatura dissenyada per a l'últim cicle de l'Educació Primària i tota l'Educació Secundària en Espanya pel govern socialiste de Rodríguez Zapatero i que fon aprovada pel Parlament Espanyol d'acort en la Llei Orgànica d'Educació. Consistia en l'ensenyança dels valors democràtics i constitucionals. L'assignatura va desaparéixer completament en l'any 2016.

Pla Hidrològic Nacional[editar | editar còdic]

Artícul principal → Pla Hidrològic Nacional.

El Pla Hidrològic Nacional (PHN), en castellà, Plan Hidrológico Nacional (Llei 10/2001, de 5 de juliol), fon un proyecte de gestió hídrica aprovat pel Congrés espanyol en l'any 2001. El principal objectiu del proyecte del Pla era el transvasament de l'Ebre, un proyecte per a transferir aigua des de la conca de l'Ebre a Barcelona, Castelló, Valéncia, Alacant, Múrcia i Almeria, que fon aprovat pel Parlament espanyol, pel Partit Popular (PP) que obtingué en eixes eleccions la majoria absoluta durant la VII llegislatura 2000-2004 sent el seu president José María Aznar.

Un Pla que es va aprovar en el vot majoritari del 85% dels membres del Consell Nacional de l'Aigua. Un Pla en el que tots guanyaven i ningú perdia perque es garantisava que només es trascolaria l'aigua excedentària de la conca de l'Ebre, en la seua desembocadura i just abans de ser abocada a la mar. Un Pla finançat ademés en fondos aportats en gran part per l'Unió Europea i que suponia poder portar a terme importants inversions i la creació de mils de llocs de treball directes i indirectes. Se complia el principi de solidaritat interterritorial i s'aportava aigua ad aquelles zones eminentment agrícoles.

En les següents eleccions (VIII llegislatura espanyola, 2004-2008) guanyà el Partit Socialiste (PSOE) i fon investit president José Luis Rodríguez Zapatero.

El PHN fon derogat en l'any 2005, Zapatero necessitava per a la seua investidura el respal parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), el seu llavors soci en el govern català (recordem a Carod Rovira), i no va dubtar ni un moment, en antepondre els seus interessos personals a l'interés general de tots els espanyols, derogant un Pla que per fi, despuix de molts anys, conseguia portar a terme una ordenació dels recursos hídrics en Espanya, en els que com s'establix en la Constitució espanyola, deu de primar el principi fonamental de solidaritat entre territoris.

Rechaza el Plan Hidrológico Nacional. Maragall asegura que no enviará 'ni una gota del agua del Ebro' al Levante porque no la ahorran. El candidato del PSC a la Generalitat, Pasqual Maragall, se ha comprometido a 'no enviar ni una gota del agua del Ebro' al Levante español, por un principio de 'equidad y justicia', ya que considera que estas comunidades 'no han hecho el uso y el ahorro del agua que nosotros si hemos hecho'.
(El Mundo, 03.10.2003)

Llei de la Memòria Històrica[editar | editar còdic]

La Llei 52/2007, de 26 de decembre, per la que es reconeixen i amplien drets i s'establixen mesures en favor d'els qui varen patir persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura, coneguda popularment com la Llei de Memòria Històrica, fon aprovada l'any 2007 pel govern socialiste de José Luis Rodríguez Zapatero.

El matrimoni homosexual[editar | editar còdic]

El Congrés dels Diputats aprovà en l'any 2005 la Llei 13/2015, de 1 de juliol, sobre el Matrimoni Homosexual, modificant el Còdic Civil, per la qual permetia contraure matrimoni a parelles del mateix sexe i lis otorgava els mateixos drets que les unions heterosexuals, inclosa l'adopció, per 187 vots a favor i 147 en contra i 4 abstencions.

Llei Antitabac[editar | editar còdic]

La Llei 42/2010, de 30 de decembre (que modificava a la Llei 28/2005, de 26 de decembre), sobre mesures sanitàries front al tabaquisme i reguladora de la venda, el suministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac, més coneguda com a Llei Antitabac, fon aprovada pel govern socialiste de José Luis Rodríguez Zapatero.

La Llei de l'any 2005, la mesura més important fon la prohibició de fumar en llocs en els que fins ad eixa data estava permés, com els llocs de treball (tant públics com a privats) o els centres culturals. La Llei de l'any 2010 modificà substancialment la llei anterior de 2005 que va estendre la prohibició de fumar a qualsevol tipo espai d'us colectiu.

El govern socialiste, prohibí fumar en tots els llocs i espais públics. La llei Antitabac va acompanyada de fortes sancions per ad aquells que l'incomplixquen.

Llei contra la violència de gènero[editar | editar còdic]

(Secció per completar)

Llei d'igualtat[editar | editar còdic]

La Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a l'igualtat efectiva entre hòmens i dònes fon aprovada pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero. La llei té com a objectiu:

... fer efectiu el dret d'igualtat de tracte i d'oportunitats entre dònes i hòmens, en particular per mig de l'eliminació de la discriminació de la dòna, siga com anara la seua circumstància o condició, en qualssevol dels àmbits de la vida i, singularment, en les esferes política, civil, laboral, econòmica, social i cultural...

Entre atres coses, dita llei exigí la paritat entre hòmens i dònes en les llistes electorals dels partits polítics que se presentaven a les eleccions.

Dia de les Forces Armades[editar | editar còdic]

El 12 d'octubre de l'any 2003 i durant la desfilada militar en la celebració del Dia de les Forces Armades, celebrada en la capital d'Espanya, Madrit, José Luis Rodríguez Zapatero no s'alçà davant el pas de la bandera dels Estats Units, això supongué un menyspreu cap al poble nortamericà.

Zapatero davant l'aprovació del nou estatut català[editar | editar còdic]

El candidat a la presidència del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, visitava Barcelona per a tractar de donar l'última espenta al PSC de cara a les eleccions del dumenge següent. L'objectiu dels socialistes: desestajar a CiU del poder despuix de més de dos décades de pujolisme. Fon llavors, davant les 16.000 persones que omplien les grades del Palau Sant Jordi, quan Zapatero feu la seua promesa. Una promesa que el temps ha demostrat que no podria complir.

"Recolzaré la reforma de l'Estatut que aprove el Parlament català" (Barcelona, 13 de novembre de 2003).

Les llengües cooficials en el Senat[editar | editar còdic]

En giner de l'any 2011 començaren a utilisar-se les llengües cooficials en el Senat per a que els nacionalistes catalans pugueren parlar en català en el propi Senat, aixina com els gallecs i els vascs. El castellà és la llengua oficial de l'Estat espanyol i encara que el Senat siga una cambra de representació territorial, és una cambra de l'Estat i per tant no es necessari fer-se traduccions ad atres llengües que també se parlen en Espanya. Eixa decisió fon una cessió més als nacionalistes catalans. També n'hi ha que dir que la llengua valenciana no està reconeguda. Ademés el servici de traducció supon un gran dispendi, vora 12.000 euros en cada sessió del Senat.

Sindicats[editar | editar còdic]

De momento, la victoria de los populares ha tenido que ser un jarro de agua fría para las centrales sindicales, pues en los últimos 4 años de gobierno de José Luis Rodríguez Zapatero han ingresado más de mil millones de euros (1.006.491.765 euros) en subvenciones de todo tipo. Una cifra cuanto menos chocante con la situación económica que vive el país y con la que, por ejemplo, podrían llegar a descongelarse más de 4 millones de pensiones. Y, como en todo, siempre hay grandes beneficiarios, en este caso, la Unión General de Trabajadores (UGT) de Cándido Méndez y Comisiones Obreras (CC OO) de Ignacio Fernández Toxo
(La Razón, 25.11.2011)

Condecoracions[editar | editar còdic]

La majoria dels membres de l'equip de govern de José Luis Rodríguez Zapatero i també el mateix Zapatero, foren condecorats:

  • Bibiana Aído Almagro, fon Ministra d'Igualdat (2008-2010). Gran Creu de la Real i Distinguida Orde Espanyola de Carles III (BOE nº 269, 6.11.2010)
  • José Blanco López, fon Ministre de Foment (2009-2011). Gran Creu de la Real i Distinguida Orde Espanyola de Carles III. Real Decret 2087/2011, 30.12.2011 (BOE, 31.12.2011)

Frases[editar | editar còdic]

Durant els seus huit anys de Govern, l'expresident Rodríguez Zapatero ha acumulat algunes frases memorables que han deixat en evidència al seu Govern i la seua forma de dirigir Espanya. Les seues paraules de lloança sobre el terrorisme i els terroristes, els seus presagis econòmics, les seues concessions als nacionalistes o el seu nul coneiximent de l'anglés l'han retratat en estes dos llegislatures.

(Frases traduïdes del castellà)

  • "La terra no pertany a ningú, excepte al vent" (17 de decembre de 2009, Copenhague)
  • "El millor destí és el de supervisor de núvols gitat en una hamaca" (14 de setembre de 2011 en La Moncloa)
  • "El canvi climàtic causa més morts que el terrorisme internacional"
  • "Hui estem millor que ahir i demà estarem millor" (29 de decembre de 2006, un dia abans de l'atentat de la T-4).
  • "Lo de que hi ha crisis és opinable" (29 de juny de 2008).
  • "Estem en la Champions League de l'economia" (11 de setembre de 2007).
  • "Som l'octava potència mundial, l'enveja d'Europa i pronte superarem a França com ya hem fet en Itàlia"
  • "Estic molt d'acort" (preguntat sobre multar als establiments que no rotularen en català) (7 de març de 2008).
  • "Otegi és un home de pau" (16 de febrer de 2007).
  • "Són accidents" (sobre els atentats terroristes, 30 de decembre de 2006).
  • "La pròxima llegislatura conseguirem la plena ocupació en Espanya" (3 de juliol de 2007).
  • "La crisis és una falàcia, pur catastrofisme" (14 de giner de 2008).
  • "La qüestió no és qué pot fer Obama per nosatres, sino qué podem fer nosatres per Obama" (30 de juliol de 2009, en una entrevista a NY Times).
  • "Espanya ha tornat al cor d'Europa" (15 de juliol de 2011)
  • "La pròxima llegislatura conseguirem la plena ocupació en Espanya. No ho vullc en caràcter conjuntural, ho vullc definitiu" (3 de juliol de 2007).
  • "Anem a alvançar molt pronte a França, encara que s'enfade Sarkozy"
  • "Every day, bonsais", en Moncloa, parlant en Schroeder (octubre de 2006)
  • "My english is very bad. Only spanish", davant d'una pregunta en anglés en el Regne Unit (2 de maig de 2004).
  • "Espanya és un poderós transatlàntic...", el dia del centenari de l'afonament del Titanic (14 d'abril de 2011).
  • "En esta crisis, com vostés volen que diga, hi ha gent que no va a passar cap dificultat" (8 de juliol de 2008)
  • "La recuperació de l'ocupació i l'economia serà palesa per al pròxim més"
  • "Els 130.000 no són parats, sino que són persones que s'han apuntat a la desocupació" (febrer de 2008, justificant les noves senyes de la desocupació).
  • "Espanya està totalment a resguart de la crisis financera", dit en agost de 2007.
  • "Ment com un guilopo qui diga que hem fet retallades" (11 de maig de 2011, en un mítin electoral previ a les autonòmiques).
  • "La nació espanyola és un concepte discutit i discutible" (18 de decembre de 2004).
  • "Lo que passa és que nos convé que hi haja tensió" (13 de febrer de 2008, despuix d'una entrevista en Iñaki Gabilondo prèvia a les eleccions en les que va ser reelegit).

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Predecessor:
José María Aznar
Escudo de España (mazonado).svg
President del Govern d'Espanya

2004-2011
Successor:
Mariano Rajoy