Agapē

Erro al crear miniatura:

Agapē

Agápē (en grec clàssic: ἀγάπη; en grec modern: αγάπη) és el terme grec per a descriure un tipo d'amor altruista, desinteressat i reflexiu, en el que l'amant té en conte només el ben del ser amat. No cal confondre-ho en l'amor incondicional.

Alguns filòsofs grecs del temps de Platón varen amprar el terme per a designar, per contraposició a l'amor personal, l'amor universal, entés com a amor a la veritat o a l'humanitat.

Encara que el terme no té necessàriament una connotació religiosa, est ha segut usat per una varietat de fonts antigues i contemporànees incloses la Bíblia especialment en l'Evangelio de Juan. Filòsofs grecs contemporàneus de Platón i atres autors clàssics han usat en diferents formes la paraula "àgap" per a denotar amor per l'esposa/o o per la família, o vocació per una activitat en particular. En contrast en philos (amistat, amor amical, germandat o amor no sexual) i eros, una afecció de naturalea sexual.

Cristianisme

El agapë o caritat, ho varen amprar els primers cristians per a referir-se a l'amor especial per Deu, a l'amor de Deu per a en l'humanitat, i inclús a un amor "autosacrificante" que cada ser humà devia sentir cap als demés. Algunes cites del evangelio són:

"Perque tant a͟m͟o͟ (Diccionari Strong grec #25 ἀγαπάω AGAPAO) Deu al món que va donar al seu Fill unigénito, per a que tot aquell que creu no es perga, sino que tinga vida eterna".

(Juan, 3,16).

"El que no ama no coneix a Deu, perque Deu és a͟m͟o͟r͟ ." (Diccionari Strong grec #26 ἀγάπη AGÁPE)

(1 Juan 4:8)

En els primers temps del cristianisme, àgap també significava un menjar en comú, que és el significat que conserva en l'actualitat: menjar, convit. En este sentit, també significa l'amor que devora a l'amant, per ser este capaç d'entregar tot sense esperar res a canvi. L'amor agape és l'amor diví de Deu.

Àgap i dialèctica

La llògica dialèctica és el canvi constant, en la que dos oposts lluiten entre sí (contradicció dialèctica), i en la que existix: 1.-una tesis (afirmació); 2.-una antítesis (negació) i 3.-una síntesis (negació de la negació).

Àgap en el seu sentit categòric denota i connota sacrificar-se per una atra persona i per la veritat, pero en el context ideològic contemporàneu, allò és impracticable,aparentment. En el moviment dialèctic, l'afirmació (tesis) manté una forta lluita en la seua contradicció, en la seua antítesis (negació), i conseguix véncer únicament si desapareix (eixemples pràctics: sacrifici de Jesús a per l'humanitat).

La tesis degenera per la seua antítesis, per a preservar-se contradictòria-ment necessita anular-se i donar-ho tot (àgap), lo que provocaria segons la causalitat, que s'equilibre el sistema i es preserve la vida, l'orde, el ben; sorgint la síntesis (negació de la negació) que a la seua volta, és la nova afirmació del següent cicle de desenroll dialèctic.