Anar al contingut

Caritat (virtut)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Caritat (virtut)
Erro al crear miniatura:
La Caritat (1878), de William-Adolphe Bouguereau.
Erro al crear miniatura:
La Caritat, de François Bonvin (1851).

La caritat (en llatí: caritas) (o amor, en espanyol modern) és, per a l'Iglésia catòlica, aquella virtut teologal per la qual s'ama a Deu sobre totes les coses per Ell mateix i al pròxim com a nosatres mateixos per amor de Deu.[1][2] La caritat té per fruts el goig, la pau i la misericòrdia. Exigix la pràctica del ben i la correcció fraterna; és benevolència; suscita la reciprocitat; és sempre desinteressada i generosa; és amistat i comunió.[3][2]

En les Escritures

[editar | editar còdic]

La caritat naix de l'amor de Deu als humans, i de la resposta de l'home a eixe amor.[4] De fet, constituïx el manament principal de Jesús als apòstols i discípuls: «Ameu-vos els uns als atres».[5]


La virtut de la caritat pren en conte els manaments de la llei de Deu, que expressen el núcleu de la moral cristiana.[6][7][8] No obstant, Deu mateixa es coloca com a únic i perfecte eixemple d'amor, que salva als que encara no creuen en ell, morint per els qui són encara els seus enemics.[9][10] Sant Pablo, quan parla de l'amor de Deu, descriu cóm és la caritat:[11]



La caritat és considerada la virtut teologal[12] més important, i superior a qualsevol atra virtut.[13]

Catolicisme

[editar | editar còdic]

Per a sant Basilio de Moscou (1468-1557), la condició de fills del Pare s'adquiria quan entesa com la busca del ben:

O nos apartem del mal per temor del castic i estem en la disposició de l'esclau, o busquem l'incentiu de la recompensa i nos assemblem a mercenaris, o finalment obedim pel ben mateix de l'amor del que mana... i llavors estem en la disposició de fills.
Sant Basilio, reg. fus. prol. 3

En teologia moral, es considera a la caritat per a en el pròxim una virtut cristiana oposta a una série de pecats: al odi, com a desig del mal del pròxim; a l'enveja, com a espècie de tristor davant el ben alié al que es considera com mal per a un; a la discòrdia, com disensión de les voluntats alienes; a la lluita, com a altercat o discussió violenta; a la guerra, com a lluita d'una multitut contra una atra entaulada en intervenció de l'autoritat pública; i al escàndal, com aquells dits o fets que proporcionen a l'un atre ocasió de cometre el mal, entre uns atres.[14] El Diccionari de la llengua espanyola de la Real Acadèmia Espanyola la definix ademés, en la seua accepció tercera, com a «almoina que es dona o auxili que es presta als necessitats».[1] L'Iglésia catòlica considera l'almoina feta als pobres com un dels principals testimonis de la caritat fraterna, pero també una pràctica de justícia (Catecisme de l'Iglésia catòlica, 2447).[15] La caritat té per fruts el goig, la pau i la misericòrdia:

La culminació de totes les nostres obres és l'amor. Eixe és el fi; per a conseguir-ho, correm; cap a ell correm; una volta aplegats, en ell reposem.
Sant Agustín, In epistulam Ioannis tractatus, 10, 4

La encíclica Deus caritas est, del papa Benedicto XVI, profundisa més en la virtut de la caritat cristiana.[16]

(...) «agapé», el qual, com hem vist, es va convertir en l'expressió característica per a la concepció bíblica de l'amor. En oposició a l'amor indeterminat i encara en busca, este vocablo expressa l'experiència de l'amor que ara ha aplegat a ser verdaderament descobriment de l'atre, superant el caràcter egoiste que predominava clarament en la fase anterior. Ara l'amor és ocupar-se de l'atre i preocupar-se per l'atre. Ya no es busca a sí mateixa, sumir-se en l'embriaguea de la felicitat, sino que ansia més be el ben de l'amat: es convertix en renúncia, està dispost al sacrifici, més encara, ho busca.
[editar | editar còdic]
  • En la película Viridiana, dirigida per Luis Buñuel, s'observen eixemples dels intents frustrats del personage per practicar la caritat.[17]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Diccionario de la lengua española
  2. ↑ 2,0 2,1 Estepa Llaurens, José Manuel, i equipe (1992). Catecisme de l'Iglésia catòlica, República Dominicana: Ed. Juan Pablo II, pp. 413-414.
  3. ↑ Catecisme de l'Iglésia catòlica'', 1829.
  4. ↑ 1 Jn 4, 19.
  5. ↑ Jn 13, 34.
  6. ↑ Jn 15, 9-10.
  7. ↑ Mt 22, 40.
  8. ↑ Rm 13, 8-10.
  9. ↑ Rm 5, 10.
  10. ↑ Mt 5, 44.
  11. ↑ 1 Co 13, 4-7.
  12. ↑ Elredo de Rieval (2001). L'espill de la caritat, Mont Carmelo. OCLC 434398618. ISBN 84-7239-658-4.
  13. ↑ 1 Co 13,13.
  14. ↑ Royo Marín, Antonio (1979). Teologia moral per a seglares, 5ª edició, Madrit: Biblioteca d'Autors Cristians, pp. 404-419. ISBN 84-220-0441-0.
  15. ↑ Estepa Llaurens, José Manuel, i equipe (1992). Catecisme de l'Iglésia catòlica, República Dominicana: Ed. Juan Pablo II, p. 534.
  16. ↑ Benedicto XVI. «Deus caritas est». Santa Sèu. Libreria Editrice Vaticana. Consultat el 3 de novembre de 2016.
  17. ↑ Buñuel i els fantasmes de la llibertat: una conversació. Entrevista en Saragossa de Daniel Gascón a Ampar Martínez, professora de cine, i a Agustín Sánchez Vidal, catedràtic d'història del cine, abdós de l'universitat d'eixa ciutat, el 30 d'agost del 2023, durant la Fira del Llibre organisada per la Llibreria Antígona. Lletres Lliures, (Consultada dilluns, 22 de juny del 2026.)

Vore també

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Caritat_(virtut)&oldid=1037104»