Agar-agar
El agar o agar-agar és una substància gelificante, un polisacàrit sense ramificacions obtingut de la paret celular de vàries espècies d'algas dels gèneros Gelidium, Gracilaria i Pterocladia, entre uns atres, resultant, segons l'espècie, d'un color característic. La paraula “agar” ve del malayo agar-agar, que significa gelea. També és conegut pels noms “gelosa”, “gelosina”, “gelatina vegetal”, “gelatina chinenca”, “gelatina japonesa”, o "gulaman" en l'espanyol filipí. Les algues i el gel extret d'elles han segut utilisades des de temps antics en els països d'Extrem Oriente (China, Japó, Corea, etc.) i va ser duta a Europa cap a la mitat de el XIX. En l'actualitat, les algues productores es cultiven en moltes zones.
Químicament el agar és un polímero de subunidades de galactosa; en realitat és una mescla heterogénea de dos classes de polisacàrits: agaropectina i agarosa.[1] Encara que abdós classes de polisacàrits compartixen la mateixa estructura bàsica, estant formades per unitats alternades de D-galactosa i de 3,6-anhidro-L-galactopiranosa, unides per enllaços α-(1-3) i β-(1-4), la agaropectina està modificada en grups àcits, tals com sulfat i piruvato.[2] Els polisacàrits de agar formen part de l'estructura de la paret celular de les algues. Dissolt en aigua calenta i gelat es torna gelatinoso. El seu us principal és com a aditiu alimentari (I 406) fent us de les seues propietats gelificantes (dolces, productes de bolleria i làcteus entre uns atres) i també espesante (per eixemple en sopes). També s'usa com soporte de cultiu en microbiologia, per al creiximent de diferents microorganismes (bactèrias, verdets i rent i virus bacteriòfecs) i en fisiologia vegetal. Presenta la gran ventaja de que casi cap microorganisme és capaç de degradar-ho, per lo que les plaques fabricades en ell no s'alteren. Aixina mateix, s'usa com laxante i excipient en farmacologia.
Mijos de cultiu
[editar | editar còdic]El agar en forma de pols s'utilisa per a preparar mijos de cultiu junt en atres nutrients. Per a la seua preparació cal dissoldre el agar en aigua a ebullició o autoclavarlo procedint despuix a la seua abocada generalment en plaques Petri, formant un gel en gelar. Este gel permet cultivar i observar al microscopi microorganismes com a bactèries i fongos. Les formulació s'elaboren de manera que satisfan les necessitats nutricionals dels organismes microbianos, de modo que poden ser «generals» (en ions, sucres i fonts proteiques) o «especifiques», quan es destinen a favorir el desenroll d'un grup concret de microorganismes.
Els mijos de agar selectius són utilisats per a aplicar una pressió selectiva als organismes que creixen en ells; per eixemple per a seleccionar solament bactèries Gram negatives s'usa l'Agar McConkey, que inclou agents inhibidors i un colorant que indica si la bactèria és fermentadora de lactosa (colónies de color roig/rosa). Existixen molts més mijos selectius com el agar Baird Parker o el agar XLD.
Usos en biologia molecular
[editar | editar còdic]La càrrega neutra i el baix grau de complexitat química de la agarosa fan poc provable que interactue en biomoléculas, com proteïnas i àcits nucleicos. Els geles a pur de agarosa purificada tenen un tamany de poro relativament gran, sent útils per a la separació basada en el tamany molecular de complexos de proteïnes o proteïnes majors a 200 kDa i fragments d'ADN majors a 100 parells de bases. La agarosa es pot utilisar per a la separació electroforética en l'electroforesis de gel de agarosa o per a la cromatografía d'exclusió molecular.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Agar-agar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.